Romanitat

Entre Girona i el Vallès

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després d’una aturada a les viles costaneres de Roses, Empúries i Castelló d’Empúries, reprenem la marxa per la Via Augusta en direcció al sud. Des del coll de Panissars, havíem arribat a les portes de Girona, Gerunda, la plaça romana de la Via Augusta més important del nord-est de Catalunya. I no ho diem nosaltres, sinó que ho pregonen les muralles començades a aixecar entre els anys 80 i 70 aC pel general romà Gneu Pompeu Magne, que va fundar la ciutat per controlar les comunicacions amb l’imperi a través de la Via Heràclia, posteriorment anomenada Via Augusta. Aturem-nos-hi, doncs. 

El destacament de legionaris romans que hi desfilen per Setmana Santa no es pot pas, però, considerar, cap herència romana. De la muralla primitiva se’n conserven algunes parts, la majoria com a basaments dels murs més moderns. Encara sota la dominació romana, a finals del segle III es va reforçar aquesta muralla, sense canviar-ne el traçat. És la muralla anomenada baix-imperial. En aquest moment es van annexar a la muralla diverses torres quadrangulars, com les torres que flanquejaven les entrades nord i sud de la ciutat (Sobreportes i Migdia) i la de la torre Gironella.

L’esplendor romana cal, però, buscar-la fora de la muralla, en una vil·la que es coneix amb el nom del mas que la va substituir, can Pau Birol. El jaciment està situat al pla de Girona, a uns tres quilòmetres al sud-oest del nucli antic. Es tracta d’una vil·la romana datada entre els segles II aC i el IV dC, de la qual s’han recuperat uns magnífics mosaics del segon terç del segle III dC, que decoraven sales i habitacions de la vil·la, segurament una residència luxosa al camp.

Els mosaics es troben repartits en diversos espais: el Museu d’Història de Girona, el Museu Arqueològic Nacional amb seu a Barcelona i el mateix museu, però amb seu a Barcelona. Són dels més rics de l’època romana. Dels tres mosaics trobats a can Pau Birol, dos d’ells, el del circ i el de Bel·lerofontes, formaven un tapís únic en una habitació de 17,40 x 3,42 m. Aquests es solen datar dins la segona meitat del segle III o principis del IV dC.

La Girona romana es troba fins i tot a l’interior d’una església, la de Sant Feliu. Vuit sarcòfags hi estan encastats a l’absis central o presbiteri, sarcòfags que tot sembla indicar que van ser trobats durant la construcció del temple, i que procedien d’alguna necròpolis situada al lloc, i al llarg del camí i fora de la porta nord de la ciutat romana, fora muralles, a tocar de la Via Augusta tal com confirmen les excavacions arqueològiques practicades.

Aquest conjunt és de gran interès artístic i arqueològic per la seva temàtica, qualitat i estat de conservació, i ha estat considerat el més important i més ben conservat de la península Ibèrica.

Com indica l’historiador Josep Maria Nolla, set d’ells són tots obra de tallers romans, d’on s’importaren, entre els quals s’identifica l’anomenat “Taller del Dogmàtic”, que va treballar en la decoració escultòrica de l’arc de Constantí a Roma. D’aquesta col·lecció, sis són de tema cristià i el setè, el més antic, de temàtica pagana, representa una escena de cacera de lleons.

Sota l’actual Girona s’amaguen moltes restes romanes. Així, arran de les obres de sanejament que durant el mes de novembre 2015 es van fer a la pujada de Sant Feliu, es van posar al descobert diversos elements de l’antiga estructura romana, datades entre el 50 aC i el 150 dC, que corresponen a l’etapa de formació de la ciutat. Es van localitzar en el que seria zona fora muralla una via i unes sitges d’emmagatzematge de gra que, un cop perdut el seu ús inicial, van ser convertides en abocadors.

Unes de les troballes de l’època antiga més interessants fetes a Girona són, sense cap mena de dubte, diu Nolla, tres pedres mil·liars, en un bon estat de conservació, que tenien la funció d’assenyalar distàncies i on sovint hi havia referències a l’emperador que governava. Són pedres cilíndriques, ara emplaçades al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. Dos d’aquests mil·liaris foren trobats junts a Palau Sacosta, el 1931, molt desgastats però amb una doble inscripció, que prova una reutilització de la pedra, en cada cas, I’un amb una de Constantí II i a sota probablement de Constanti I, i l’altre amb una inscripció, probablement de Claudi II, i al damunt una dedicada a l’emperador Teodosi, és a dir, des del tercer quart del segle III a la darreria del segle IV. L’altre mil·liari fou trobat el 1876 a Sarrià de Ter, i conté una inscripció de lloança a la gran tasca de l’emperador C.I. Verus Maximinus (235-238 dC).

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.