Judici 1-O

Les 16 frases dels testimonis demanats per la defensa de Sànchez, Rull i Turull

El del 7 de maig era el dia en què s’ha conegut el rostre de Joan Porras, conegut popularment com Joan Bona Nit, qui anava cada nit a la presó de Lledoners a saludar els presos polítics. Amb ell declaraven desenes de testimonis més proposats per Jordi Pina, advocat defensor de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. En fem un resum amb les següents frases.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1. «A mitjanit vam sortir al pati i vam veure uns flaixos de llum, com si ens estiguessin fent fotos. I cinc o sis persones encaputxades van començar a colpejar la porta».

Era el testimoni de l’esmentat Joan Porras, Joan Bona Nit, que va participar l’1 d’octubre votant en un col·legi de Manresa. El jove també assegurava que els encaputxats van intentar atacar el col·legi electoral i cridaven «Viva España» o «Os mataremos, hijos de puta». Joan Bona Nit saludava els encausats, un a un, abans d’abandonar la sala donant-los la mà fins que un treballador del Suprem ho ha impedit i l’ha retirat.

2. «Em van agafar per l’esquena, em van fer una petita sacsejada i em van llançar al terra. Els vaig dir que no hi tenien dret i el guàrdia civil em va agafar la bossa i li va dir als altres: ‘agafa-li la documentació, aquesta se n’assabentarà’».

Paraules de Virgínia Martínez, veïna de Dosrius (Maresme) que no va poder tornar al col·legi electoral perquè, quan ho intentava fer després de dinar en sa mare, la Guàrdia Civil la va aturar.

3. «Un guàrdia civil em va dir: ‘a més t’anem a gravar perquè plores. Estàs fent el ridícul’».

La testimoni descrivia el tracte de la Benemèrita.

4. «La Guàrdia Civil va començar a tirar per terra les dones. Jo vaig sortir darrere de la meva dona i de sobte vaig veure una noia, amb crosses, tirada al terra. Quan vaig intentar ajudar-la, un agent em va agafar de la samarreta i pràcticament me la va arrencar. Mentre m’agafava, uns companys seus em van colpejar al braç, al cap i a la cama».

Parlava l’informàtic Pere Sitjà, que va votar a Canyamars, una petita pedania de Dosrius i qui també denunciava l’actuació del cos militar espanyol.

5. «No ens vam oposar en cap moment a la Guàrdia Civil. L’alcalde anava a demanar l’ordre judicial i no el van deixar ni parlar. Van començar a repartir».

Testimoni de Carme Budé, que també va votar a la localitat maresmenca de Dosrius.

6. «Els guàrdies civils se’n van emportar capses de material però la gent de dins ens va comunicar que no se n’havien emportat les urnes. Els mateixos policies es van girar, van tornar a entrar i començaren a pegar la gent, que sortia cridant i plorant».

Martí Carreres, fuster de professió, votava al Servei Municipal d’Ocupació de Girona l’1 d’octubre i denunciava, també, l’actuació de la Guàrdia Civil.

7. «Em van agafar pels testicles, em van llançar cap amunt i em van deixar caure. Al costat meu hi havia un senyor que el van agafar per les orelles i el van fer el mateix».

Ara parlava Pere Font, que va estar present al col·legi Víctor Català de Barcelona, al districte de Nou Barris. Ell mateix denunciava també com els agents el van fer sang al braç dret.

8. «Al poble hi havia gent que no pensava votar i que ho van acabar fent després de veure imatges per televisió i xarxes socials».

Parlava Josep Fort, que va votar a la petita localitat de Cànoves i Samalús, d’uns 3.000 habitants ubicada al Vallès Oriental.

9. «Hi havia molta gent, vaig haver de dormir en una cadira perquè no hi cabia al terra».

Mercè Alegre, que va estar present a Barcelona, explicava com la voluntat de la gent va fer possible la votació de l’1 d’octubre. Un fet a què es referirien molts altres testimonis amb altres exemples que ho evidenciaven.

 

10. «Ens van dir que l’ordre judicial era de paraula. A l’alcalde el van tirar a torra amb un cop d’escut».

Un altre veí d’una petita localitat, en aquest cas Antoni Taulés, de Callús (Bages), que explicava que al local electoral hi havia tants votants com agents policials: una setantena de cada.

11. «Cridàvem ‘som gent pacífica’ i ‘som civils, no terroristes’. Els agents es van acostar i ens van pegar. A una dona li van partir l’escut a l’esquena».

Taulés insistia a denunciar l’actuació de la Guàrdia Civil. Fins i tot assegurava que els agents no van permetre l’arribada del servei d’emergència, que havia d’atendre els agredits.

12. «No vaig veure ningú de les meses eixir per donar la mà als Mossos».

Així ho assegurava Maria Dolors Prats, que va votar al col·legi Ausiàs March, al districte barceloní de les Corts. Era una resposta a la fiscal Consuelo Madrigal, qui mirava de demostrar que els Mossos d’Esquadra haurien col·laborat amb els organitzadors del referèndum.

13. «Com va saber en quin centre es votava?»

La pregunta era del fiscal Jaime Moreno a Francesc Xavier Almirall, un veí de la petita localitat de Cabrils (Maresme), de 7.000 habitants. El testimoni explicava que a Cabrils sempre hi ha hagut un únic col·legi electoral. La pregunta sobtava en tant que no era formulada a testimonis que van votar en localitats més grans, com ara Barcelona, on es van improvisar centres electorals pel fet que alguns de tradicionals no van obrir. Aquest canvi de centres podria haver estat interessant per l’acusació de la Fiscalia, si és que volia saber qui eren aquells que avisaven d’on es trobaven els centres electorals l’1 d’octubre.

14. «Espero que la veritat els faci lliures».

Així responia Agustí Ferrer, veí de la petita localitat del Catllar (Tarragonès), de 4.000 habitants, a la primera pregunta de Manuel Marchena, protocolària: «jura o primet vostè dir la veritat?». El testimoni se saltava el guió per dir aquella frase, que deixava descol·locat el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

15. «Els qui reclutàvem gent érem gent del poble, no representants».

Ferrer volia evidenciar que la defensa dels col·legis electorals no era promoguda pels càrrecs públics, sinó pels mateixos votants, és a dir, per la població.

16. «A través d’una assemblea de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes es va decidir fer activitats al col·legi durant el cap de setmana previ a l’1 d’octubre».

Ho deia l’últim testimoni de la jornada, Adriano Raddi, italià però resident a Barcelona, que va estar a l’escola de la Concepció, a l’Eixample. Com l’anterior testimoni, Raddi deixava clar que si la jornada de l’1 d’octubre va ser un èxit va ser gràcies a la participació ciutadana, lliure i voluntària.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.