Eleccions Europees

El Suprem torna la pilota de la candidatura de Puigdemont als jutjats de Madrid

Després que el contenciós número dos de Madrid deixara en mans del Suprem la decisió de permetre la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per a les eleccions europees, ara el Suprem torna a passar la pilota al jutjat madrileny. El Suprem, però, considera que els candidats són “elegibles”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Embolica que fa fort. Després que la Junta Electoral Central vetara les candidatures de Carles Puigdemont i els també exiliats Toni Comín i Clara Ponsatí en contra del criteri del mateix president, vicepresident i dues vocals de l’entitat, les defenses dels candidats van redactar distints recursos per enviar-los a distints jutjats. Aquests eren el contenciós administratiu de Madrid, el Tribunal Suprem i el Constitucional. El primer d’aquests tribunals va ser l’encarregat primer de resoldre el recurs, si bé el jutjat madrileny va passar la decisió al Suprem.

El Suprem, reunit d’urgència un diumenge, determinava que no tenia competència per resoldre aquest cas i el retornava al contenciós administratiu. La Secció Quarta de la Sala Tercera del Suprem ho decidia per unanimitat i ordenava que el Contenciós Administratiu ho resolguera amb immediatesa, atès que, diu l’alt Tribunal, li correspon per llei. I un altre apunt: el Suprem expressava el parer que “no es presenta cap causa d’ineligibilitat”. En aquest sentit, el Suprem comparteix criteri amb el president de la Junta Electoral i amb els advocats dels implicats, que pronostiquen que Puigdemont, Comín i Ponsatí podran concórrer a la llista de Lliures per Europa, elaborada per Junts per Catalunya.

Un nyap judicial

La configuració d’aquesta candidatura, liderada per tres exiliats, va ser anul·lada per la Junta Electoral Central, que considerava que cap dels tres polítics podia presentar-se en tant que es trobarien, segons argumentaven, en rebel·lia processal. La decisió, inèdita, va ser tan polèmica que fins i tot Segundo Menéndez, president de la JEC, va expressar la seua disconformitat amb la resolució. Amb ell hi havia, també en desacord, el vicepresident i dues vocals de l’entitat. La resolució, però, quedava ferma, per la qual cosa els advocats dels candidats van presentar diversos recursos, tal com s’ha dit anteriorment. Mentre es resolien, la candidatura va anunciar que els tres substituts “provisionals” dels apartats serien l’advocat Gonzalo Boye, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i la periodista Beatriz Talegón.

Des del primer moment, però, els advocats s’han mostrat optimistes i segurs que els tres candidats exiliats podran concórrer en la llista europea per a les eleccions del 26 de maig. Entretant, però, la passada de pilota entre tribunals ha sorprès tothom, atès que han allargat la decisió que s’havia d’haver pres dissabte, termini per tancar candidatures, que s’ha allargat per aquesta qüestió.

El Suprem, qui havia de decidir, ha tornat la decisió al Contenciós Administratiu de Madrid, i l’insta a reunir-se amb “urgència” i destacava també que ni Puigdemont, Comín ni Ponsatí tenien causes d’ineligibilitat. Tal com argumentaven les defenses i el mateix president de la JEC, només una condemna en ferm els pot impedir ser candidats a unes eleccions. El més estrany, però, és que malgrat l’aparent unanimitat, una decisió tarde tant a ser anunciada.

Les reaccions dels advocats dels implicats eren en aquest sentit.

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.