Feria del Libro de Buenos Aires

Com si el llibre fos el centre del món

La literatura feta a Catalunya, amb Barcelona com a gran epicentre, omple la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires d'activitats, taules rodones i presentacions, amb una presència molt destacada d'autors i editorials.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Buenos Aires respira literatura, i no és un tòpic. Passejar-s'hi i badar ofereix la possibilitat d'adonar-se'n: llibreries pertot –algunes tan delicioses com Eterna Cadencia, al barri de Palermo, o d'altres tan espectacular com l'impressionant Ateneo–, lectors als llocs més insospitats –en el record, les converses literàries amb els taxistes, de traca–, una fal·lera per bona part de la població per comprar llibres, per tenir-los i, sobretot, per poder-los comentar tot seguit. El llibre, al capdavall, com a eina social de cohesió i de prestigi.

Això explica l'èxit de la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, que arriba tot just a l'equador amb Barcelona –la ciutat convidada d'honor d'enguany– a tot drap, amb una programació que ha sorprès els assistents per la quantitat i la qualitat d'activitats. I també per la implicació de tot l'equip organitzador i de producció, que no para d'anar amunt i avall i, sobretot, de vetllar que tot rutlli i sigui al seu lloc. I no és fàcil, perquè en aquesta fira tot és descomunal, en tots els sentits.

Només entrar-hi sents la sensació d'allau i de magnanimitat, amb una pregunta que et travessa el cap de manera immediata: hi ha públic per a tot això? La gent viu i celebra el llibre com un esdeveniment de masses, com una festa, com si el llibre fos el centre del món? Serà possible que no pari d'entrar gent de tota mena i condició i que se'n parli com se'n parla a la premsa, ràdio, televisió? La resposta, a totes tres preguntes és sí. El recinte firal, mastodòntic, no para de bullir en activitat, des que s'obren les portes, a les dues de la tarda, fins que tanquen, a les deu de la nit. Entremig d'aquest tall horari, tot és possible. I el llibre, amb la literatura com a manament, és el generador de tot.

Èxits que traspassen fronteres

Del pavelló ocre al blau, passant pel groc –on hi ha l'estand català–, de l'alta literatura als còmics, sense oblidar cap dels gèneres que forneixen l'estat de la qüestió, qualsevol mena de públic troba la seva raó de ser. Una fira que, fins i tot, ha tingut lloc per a Merlí, la sèrie de TV3 i un dels grans fenòmens de l'Argentina, en emissió a Netflix i un generador de passions que deixa tothom astorat.

Carlos Cuevas, en un dels èxits més sonats de la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires. Foto: IRL

Hèctor Lozano i Carlos Cuevas –creador actor principal– van ser el dimarts a l'enorme Pavelló Borges per explicar el secrets dels personatges i trames, per oferir algun tast de l'spin off –amb presentació de la nova actriu argentina inclosa– i amb molts de crits, passions desfermades i corredisses entre els fans que van omplir a vessar el recinte. Mil persones a dins i més de 1.100 a fora, després de vuit hores de cua impenitent i encara amb ganes d'aplaudir, de cridar o de tocar els seus ídols. Tan nostrats i propers per a nosaltres, tan exòtics i estel·lars per a ells.

Cuevas i Lozano delecten el públic –d'una mitjana d'edat de 16 anys, àvid de notícies fresques i de sentir-se part de la comunitat que ha creat la sèrie, amb valors com l'autoestima i l'acceptació de ser qui ets per ser feliç– i parlen del llibre que Lozano va escriure per cloure la sèrie, Cuando fuimos los peripatéticos. Entre rialles, confessions, anècdotes i algunes postures de cara a la galeria –tal com mana el manual de l'estrella audiovisual incandescent–, la xerrada va ser allò que havia de ser: un enorme èxit, de convocatòria i organitzatiu.

Si parlem d'èxit també hem d'aturar-nos en la xerrada que van protagonitzar Federico Andahazi –un supervendes a l'Argentina i en tota la comunitat mundial de parla castellana– i Alejandro Palomas –un altre escriptor amb l'habilitat d'arribar a un públic amplíssim i devot. Una xerrada que va intentar escodrinyar les raons de l'èxit i la suma irrefrenable de lectors, amb moments emotius i còmplices entre els dos, amb un públic entregat i massiu, que va fer una cua de més d'una hora, en acabat l'acte, per tenir el llibre de Palomas –també tot un fenomen a l'Argentina– signat.

Les dues llengües literàries

El programa català destaca per la profusió de xerrades i taules rodones; també, per la varietat temàtica d'aquestes. Una de les més interessants –pel què s'hi debatia i per les aportacions al debat dels participants– va ser Los dos sistemes literarios de Barcelona, que intentava explicar com conviuen dues llengües literàries de tant de pes i tradició com la castellana i la catalana en una gran ciutat com Barcelona. Existeix relació entre cada grup de creadors o es viu en la pròpia bombolla d'expressió lingüística? Conduïda per l'argentina Diana F. Irusta, la xerrada va comptar amb la participació de Llucia Ramis, Max Besora i Laura Fernández.

Entre els temes tractats, com "s'ignoren" els dos mons literaris, com això passa cada vegada menys –gràcies a llocs com La Calders, segons Fernández– i com costa als autors catalans ser traduïts al castellà i, sobretot, vendre llibres, com explicava –malgrat que no és el seu cas– Ramis. "La llengua sempre t'escull a tu", assegurava Besora, menter reivindicava la pràctica del "bastardisme lingüístic" i el fet creatiu de tractar amb cura la llengua: "escriure és inventar una llengua. I la gràcia de la literatura és intentar fer obres intraduïbles", com diu Besora, o "construir un llenguatge és també una forma de construir la realitat", com rebla Fernández.

Sílvia Pérez Cruz, actuant en els actes de Barcelona a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires. Foto: IRL

Poesia, il·lustració i música

Com a ciutat convidada, Barcelona ha preparat 114 activitats per viure tres setmanes d'alta intensitat humana i literària. Cal destacar, d'entre aquest magma tan divers, el Festival internacional de Poesia (els dies 26, 27 i 28 d'abril), amb la presència de Josep Piera, Josep Pedrals, Jaume Pont, Manuel Forcano i Edgardo Dobry; el recital de poetes a l'històric Casal Català de Buenos Aires, amb la participació de Teresa Colom, Nora Albert, Sebastià Alzamora i de nou Josep Pedrals, la reflexió sobre el gènere, el cos i les noves veus, la idea de reunir el talent d'un gran autor amb un gran viatger, amb les participacions d'autors com Oriol Canosa, Gabi Martínez, Flàvia Company, Jaume Copons o les il·lustradores Aina Bestard o Paula Bonet, sent un altre dels noms més perseguits i adorats pel públic argentí.

O també el concert de Sílvia Pérez Cruz, un dels cims de l'arrencada d'una cultura catalana que és present a la Feria del Libro de Buenos Aires en un estand de 200 m2, amb una llibreria que té prop de 7.000 llibres i amb 1.680 llibres en exposició i venda. Xifres que reforcen la idea de Barcelona com a Ciutat de la Literatura, com ja ha reconegut la UNESCO; que vol promocionar algunes de les millor veus de la ciutat i del país; que treballar per millorar la presència de la literatura catalana a l'Argentina i a l'Amèrica Llatina; i que reforçarà, encara més, els llaços d'intercanvi cultural entre Barcelona i Buenos Aires, dues ciutats connectades i còmplices.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.