Campanya electoral

Antoni Noguera: «Nosaltres oferim valentia i decisió»

Antoni Noguera (Palma, 1979) és des de juny de 2017 el batlle de Palma per Més per Mallorca, gràcies al pacte amb el PSIB i Podem. Aspira a repetir en el càrrec el pròxim 26 de maig

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com resumeix els quatre anys de govern d’esquerres a l’Ajuntament de Palma?

—Han estat quatre anys d’un govern valent i decidit que ha destacat sobretot en tres qüestions: l’aposta mediambiental, la regulació del lloguer turístic —pionera a Europa— i dels establiments turístics i, també, l’inici del projecte de ciutat per al futur, per als propers quinze o vint anys.

Si hagués de destacar només una de les feines fetes, quina seria?

—Si n’hagués de destacar només una seria la d’aturar el projecte especulatiu del port del Molinar que amenaçava de canviar radicalment no només el petit port sinó tota la barriada marinera del Molinar. Però és difícil només citar-ne un i, si em permets, en citaré dos més: el bosc urbà que Palma tindrà per primera vegada i la regulació del lloguer turístic. 

A l’altre plat de la balança, el de les no realitzacions, hi ha sobretot la impossibilitat d’haver tombat el monument franquista al creuer Baleares, situat a la plaça de Sa Feixina?

—Hem fet tot el possible per demolir-lo. Però ha passat el que tothom coneix, s’ha judicialitzat la qüestió i no queda altre remei que esperar a veure què hi diu la justícia. 

Resulta, si més no, cridaner que el monument de Sa Feixina, igual que passa amb el Valle de los Caídos a Madrid, segueixi generant polèmica prop de 45 anys després de la mort del dictador...

—Cosa que ens indica que la Transició va estar mal resolta. La irrupció de la ultradreta [a les eleccions generals del 28 d’abril] ho demostra. Però no per això deixarem d’honorar la Memòria Històrica. En aquest sentit puc dir que el moment més emotiu [del seu mandat] ha estat quan arribaren a Palma els sis cossos de Porreres [de republicans afusellats el 1936 al cementiri d’aquesta localitat mallorquina] i els pogueren honorar. 

Com ha viscut els dos anys que ha estat el batlle de Palma?

—Amb una gran intensitat, molta feina... He volgut ser sempre i en tot moment un batlle pròxim als ciutadans. Crec que hem assolit l’objectiu que ens plantejàrem de ser un ajuntament molt proper als ciutadans, d’escoltar tothom, de dialogar amb tothom...

La fórmula adoptada en el pacte de 2015, de repartir-se dos anys per hom la batllia, entre José Hila del PSIB-PSOE i vostè de Més, creu que ha funcionat bé, que els ciutadans l’han entesa? 

—Ha funcionat bé. Va ser l’única manera de fer possible el pacte. És ver que al principi per ventura va sorprendre i que fins i tot podia semblar una fórmula un poc excèntrica per a una gran ciutat com és Palma, però com que teníem clar tots [els membres del pacte, PSOE, Més i Podem] el full de ruta a seguir durant els quatre anys, al cap del temps els ciutadans han entès la fórmula del pacte, que ha funcionat molt bé. 

Tant Hila com vostè són fills de famílies de condició modesta, tots dos han viscut a barriades de classe treballadora... En què ha influït això en la gestió feta, si és que ha influït en alguna cosa?

—Sí que ha influït. Nosaltres dos som de famílies humils. Crec que això ens fa entendre millor la necessitat de la cohesió social, de la multiculturalitat, de la diversitat... sabem què vol dir viure en una ciutat amb aquests requeriments. Sí, crec que la sensibilitat social [de tots dos] és un poc més gran que en altra gent. 

Vostè demana quatre anys més de batlle, amb quin objectiu?

—Per fer realitat tres grans objectius. Primer de tot, volem assolir la mobilitat sostenible com a principal paràmetre de Palma, per ser la ciutat moderna i europea que volem que sigui, i en aquest sentit farem, entre d’altres mesures previstes, el tram-bus: el transport públic elèctric que connectarà el centre amb l’aeroport i la platja de Palma, a través d’un carril segregat, que millorarà molt la mobilitat a la ciutat. En segon lloc, ens hem posat l’objectiu de fer real l’accés a l’habitatge a tota la ciutat, i a tal fi ja m’he reunit amb la batllessa de Barcelona, amb la de Madrid, amb el batlle de València... per unir esforços per reclamar [al Govern de l’Estat] una modificació de la llei d’Arrendaments Urbans que ens permeti la limitació dels preus a determinades zones de la ciutat per evitar els creixements que ara s’estan produint en el mercat, no volem que un lloguer costi al mes, com està passant, entre 2.000 i 3.000 euros al centre històric, això no es pot acceptar. I, en tercer lloc, implantarem de bon de veres la diversificació econòmica a través de mesures complementàries de la regulació turística, com serà, entre d’altres, l’impuls de nous eixos d’innovació, afavorint l’establiment d’empreses d’innovació a determinades zones de la ciutat.

Què ofereix Més que no ofereixi el PSOE?

—Nosaltres oferim valentia i decisió. Cosa que és molt important. Sense Més per Mallorca hagués estat molt complicat que l’Ajuntament de Palma s’hagués atrevit a fer la regulació del lloguer turístic, per exemple. Els grans projectes de ciutat que he citat abans no es poden entendre sense Més. Sense Més senzillament no serien possibles. 

Què ofereix Noguera que no ofereixi Hila?

—Hem tingut una bona relació i sintonia. I hem gestionat tots dos seguint el mateix relat de ciutat, tal com pactàrem [el juny de 2015]. No crec que es tracti del que jo pugui oferir més que ell o a l’inrevés, sinó del que ofereix Més per Mallorca, que és el que he dit abans. 

Què ofereix Més que no ofereixi Podem, l’altre soci de pacte?

—El coneixement i el projecte. Coneixem molt bé la ciutat i no oferim només un projecte per a un mandat, ni per presentar-nos a unes eleccions sinó per als propers quinze o vint anys, un verdader projecte de futur basat en el perfecte coneixement de la ciutat del present i dels reptes que ha d’assolir per ser una ciutat moderna i europea. 

Corre per Palma un manifest de suport electoral a vostè, com va néixer aquesta iniciativa?

—Quan Fevitur [Federación de Viviendas Turísticas] em va posar una absurda querella [per mor de la prohibició del lloguer turístic en edificis plurifamiliars] ens vàrem trobar que a les xarxes socials s’inicià i ràpidament va créixer molt una àmplia resposta de suport cap a mi, cosa que em va fer sentir amb molt suport. A partir d’aquí pensàrem d’oferir la possibilitat que la gent, a través d’aquest manifest, expressàs el seu suport al projecte polític de transformació de la ciutat que jo encapçal. Estic convençut que molta gent en representació de la cultura, del moviment veïnal, de l’associacionisme en general, de l’activisme de tot tipus... ens donarà suport. És una iniciativa que permetrà mostrar un suport social cap al nostre projecte com cap altre projecte hagi tengut mai, a Palma. 

Antoni Noguera, durant l'entrevista / Autor: Isaac Buj


Com enfoca la campanya cap a les eleccions?

—Amb una frenètica activitat i d’una manera molt acostada a la ciutadania. Per exemple, cada dijous faig una reunió, en algun bar d’una barriada, amb una vintena de persones per explicar-los què hem fet i què volem fer. Faig una campanya molt de tu a tu, molt cara a cara, vull una campanya on el factor humà sigui el més important, i que així ho captin els ciutadans. 

Passa pena que l’Ajuntament de Palma pugui acabar en mans de la dreta el proper 26 de maig mentre que la resta de principals institucions de les Illes siguin governades pels progressistes? Ho dic perquè així ho temen alguns dirigents esquerrans per mor de la concentració de vot a Palma de Vox i Ciutadans que, sumat al que faci el PP, podria suposar un govern municipal de dreta...

—No, la veritat és que no ho tem. No he contemplat en cap moment aquesta possibilitat. Estic convençut que els partits d’esquerra tendrem altre pic la majoria [absoluta, 15 regidors sobre el total d’escons que formen el consistori de Palma, 29] i que per tant seguirem governant. 

Influiran d’alguna manera els resultats electorals de les generals del 28 d’abril en les locals del 26 de maig?

—És ver que, com que gairebé mai havíem tengut eleccions tan seguides, excepte el 1979, que és un antecedent molt llunyà, ara no sabem com pot afectar. A priori a nosaltres ens hauria interessat més que les primeres a celebrar-se haguessin estat les locals i autonòmiques [a més d’insulars i europees] del 26 de maig i, després, les generals, però bé, les coses han vengut com han vengut. Hem viscut unes eleccions [generals] marcades pel vot útil cap a opcions d’esquerra d’àmbit estatal i el vot de la por a l’extrema dreta que s’ha traduït en un alt suport al PSOE, però això no tornarà a passar, de cap manera, el 26 de maig. Crec que la gent sap discernir entre tipus d’eleccions diferents i per això estic convençut que els resultats seran molt diferents als del 28 d’abril, en especial per a Més per Mallorca. 

El candidat a batlle de Palma de Vox, el general retirat Fulgencio Coll, ha reivindicat el que ell en diu “l’exclusiva figura militar” del dictador Francisco Franco i ningú, ni vostè, li ha retret aquestes paraules. Com s’entén? 

—Només he tengut l’oportunitat de coincidir amb ell en un debat, és una persona cordial, correcta, però sens dubte és cert que simbolitza aquestes polítiques que ens volen fer tornar enrere quaranta anys. Per a nosaltres el gran referent de Palma és Emili Darder, el batlle republicà i democràtic que els feixistes, el cap dels quals era “la figura militar de Franco”, assassinaren. 

Tem vostè que les eleccions municipals a Palma estiguin fortament marcades pel vot en clau espanyola?

—No, perquè crec que els ciutadans fan la lectura doble, no entenen que sigui el mateix les eleccions generals que les locals. No em preocupa, no crec que hi hagi una inèrcia del vot anomenat “útil”, és a dir, cap a les forces estatals d’esquerra, que ens pugui perjudicar a nosaltres, de fet estic segur que farem un gran resultat. 

Aposta per la reedició d’un govern municipal d’esquerres, però si fos necessari estaria disposat a pactar amb el PI una nova majoria de l’Ajuntament de Palma, si aquest partit assolís representació?

—Crec que tornarem a governar els partits d’esquerra. Ara, si entràs el PI i el necessitàssim, doncs sempre he dit que en podríem parlar. Sempre que, això sí, parlem sobre un model de ciutat que puguem compartir, no de tornar enrere aspectes que nosaltres consideram fonamentals. 

Per exemple?

—Doncs, per exemple, si el PI ens exigís un retorn enrere de la regulació que hem fet del lloguer turístic i, per tant, volgués tornar a legalitzar el lloguer a turistes a pisos d’edificis plurifamiliars, aleshores no seria possible l’entesa. 

He vist propaganda de Més, per a les eleccions locals a Palma, escrita en català, castellà i anglès. Em va sorprendre perquè tradicionalment Més, i abans el PSM, feia la publicitat només en català.

—Nosaltres normalment usam només la llengua catalana, però també és cert que treballam molt amb els col·lectius de nouvinguts a la ciutat, molts d’ells estrangers, i és per aquest motiu que segons quins missatges van adreçats als ciutadans no només en català. Sempre he transmès la idea que, independentment d’on s’ha nascut i d’on es ve, tothom és ciutadà de Palma, i en segons quines barriades, ja dic, emetem la nostra informació en d’altres llengües a més de la catalana.

En la seva opinió, el fracàs de Veus Progressistes a les eleccions generals hauria de refer l’estratègia de Més per Mallorca amb relació a futurs comicis al Congrés? 

—La veritat és que ja ho hem provat tot. Les darreres vegades ens hem presentat un pic com a Més [el 2015, coalició entre Més per Mallorca i Més per Menorca], un altre amb Podem i Esquerra Unida [el 2016] i la darrera de totes, enguany, amb Veus Progressistes [Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana] i no ha anat bé en cap ocasió. A partir d’aquí jo crec que hem de generar més pedagogia entre la societat civil, hem de saber aprofitar molt més la figura de Joan Baldoví al Congrés, i no hem d’esperar a finals de legislatura per posar-nos a la feina. Si volem tenir de bon de veres opcions d’assolir un diputat a Madrid almenys dos anys abans de les pròximes eleccions, ens hem de posar en peu de campanya, cercar aliances a la perifèria de l’Estat i posar-nos a la feina amb una dedicació molt intensa. N’estic convençut, que així podríem tenir èxit. I ho he començat a dir perquè ningú em pugui després retreure res: d’ací a quatre anys o soc el candidat a les eleccions a Madrid [al Congrés] o passaré a ser militant de base. 

Vol dir que refusa la possibilitat de ser candidat al Parlament?

—Sí. Ho dic clar: no seré candidat al Parlament. El que em fa il·lusió, com t’he dit, és ser candidat a les eleccions generals. Ara el meu compromís és amb Palma, però d’ací a quatre anys m’agradaria encapçalar la candidatura al Congrés. 

A pesar del que diu, he sentit més d’una vegada companys seus assegurar que vostè i la seva segona a l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, serien un bon tàndem per encapçalar la candidatura al Parlament en el futur.

—Jo et dic el que ja he dit, justament perquè ningú em pugui retreure en el futur que no ho he dit amb prou temps: d’ací a quatre anys m’agradaria ser cap de llista de la nostra candidatura al Congrés dels Diputats, després d’haver estat quatre anys més aquí per consolidar el projecte de futur de la ciutat. No tenc inquietud ni intenció de ser candidat al Parlament balear. Ho he dit moltes vegades i ho vaig dient perquè no quedi el més mínim dubte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.