Òmnium premia la fidelitat d’Isabel-Clara Simó

L’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i explica en roda de premsa quan i per què va decidir ser escriptora i mantenir-se «fidel» a la seva llengua.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Isabel-Clara Simó ha agraït el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i ha expressat que el guardó prova que estava equivocada «quan pensava que el meu amor pels Països Catalans no era correspost». Segons l’autora «molta gent té la idea equivocada que escric per tietes, per interiors, i és un tòpic que m’ha fet sentir-me rebutjada moltes vegades». De fet, com ha glossat l’exconseller d’Universitats Carles Solà com a membre del Jurat, Òmnium Cultural premia Simó per una «obra magnífica» però també per «les seves lluites per les llibertats nacionals, per la situació de la dona i per la infància».

La mateixa Isabel-Clara Simó ha aprofitat una pregunta sobre les seves primeres passes en la literatura per explicar que, amb 16 anys, va arribar a la Universitat de València sense cap altre coneixement de la seva llengua que l’oral. «Allà -ha explicat- vaig entrar en contacte amb la colla d’en Joan Fuster i ells van ser els qui em van explicar que tenia una llengua mil·lenària i em van parlar d’Ausiàs March, al qual jo no coneixia. Era analfabeta absoluta i total». Explica Simó que la van animar a anar escrivint cartes i ella anava progressant amb un diccionari Fabra. «Mica en mica vaig anar aprenent -va continuar Simó- i un dia vaig decidir escriure un conte, com havia escrit abans altres contes en castellà, i de sobte em van caure uns llagrimots així de grossos perquè, per primera vegada en la meva vida, estava escrivint en la llengua en la que pensava. En aquell moment vaig decidir que seria escriptora i seria sempre fidel a aquesta llengua».

Simó s’ha definit com «una independentista amb moltes ganes de deixar de ser-ho» i ha estat contundent a l’hora de descriure l’autonomia: «No tenim competències ni en llum ni en aigua, ni podem controlar les nostres costes, ni en immigració ni en trens ni en carreteres. Ja em direu quina situació més provinciana, més agenollada i més colonitzada. Que mai hem estat còmodes amb aquesta situació és evident.»

Simó, extravertida i combativa a l’hora de parlar de política i de llengua, afirma, en canvi, que se sent encongir quan ha de parlar de la seva literatura. Malgrat això ha explicat que “cada novel·la té un tema, ja sigui la soledat, la incomunicabilitat o la injustícia», que és l’important, i l’argument «que, tal com ens va ensenyar Virginia Woolf, és el riu, però no la llera del riu»: la llera del riu, l’important, és «el tema de la novel·la» i «l’argument és molt més prescindible». Per això, explica Clara Simó, ella intenta «que cada novel·la tingui un tema colpidor». Clara Simó també ha volgut definir la seva idea de literatura amb paraules de Hemingway: «La literatura és arquitectura, no decoració d’interiors». Per això, segons la 49ena guanyadora del Premi d’Honor, ha «intentat fer novel·les d’idees amb uns arguments fossin masticables».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.