Orient

Els atacs islamistes posen en perill la pau entre grups ètnics a Sri Lanka

Després dels atemptats del diumenge de Pasqua molta gent tem un retorn de la violència a Sri Lanka, un país que ja va viure una guerra civil. Us oferim un reportatge des de l'est de l'illa, d'on provenia la persona que va liderar els atacs i on van morir molts cristians.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mentre el passat atrapava el present, quan a l'església de Sió, a Batticaloa, un atemptat suïcida s'emportava la vida de com a mínim 28 persones –entre elles 14 nens–, Arun Tambimuttu no sentia res. Era al primer pis de casa seva amb els auriculars posats, al seu estudi de gravació sense finestres escoltant una cançó que promet un futur millor: la melodia de la seva campanya electoral. Això ens explica tres dies més tard voltant per la seva ciutat.

A la campanya electoral, diu, pretén transmetre que hi hauria grans oportunitats si la gent deixés enrere els antics conflictes.

Tambimuttu és un home alt i cepat de cabells molt curts i de mentó ample, de 43 anys, i que riu molt. És cristià, tàmil, polític i de Batticaloa, una ciutat costanera de l'est del país; va viure el passat sagnant del seu país i ara es preocupa pel futur.

Aquest dimecres després dels atemptats, la ciutat de Batticaloa sembla deserta. Les botigues estan tancades, no hi ha gairebé cap cotxe pels carrers. A l'estació d'autobusos l'exèrcit escorcolla tothom que vol pujar a un dels vehicles rovellats de color vermell fosc. Enmig de la calor sufocant del matí, en aquesta ciutat de prop de 100.000 habitants situada entre llacs hi regna el silenci.

Batticaloa és l'únic lloc allunyat de la capital que el diumenge de Pasqua també va patir un atemptat. Això es deu potser al fet que el líder dels atacs és originari d'un indret proper.

Fins que al matí de l'atac no el van avisar amb un trucada Tambimuttu no es va assabentar que hi havia hagut una explosió a l'església. Un dels seus treballadors li va explicar que probablement es tractava d'una bombona de gas. Després va rebre una trucada de la capital, Colombo. Tambimuttu va assabentar-se de més explosions i va dirigir-se a l'església de Sió. L'aire era polsós i les finestres estaven destrossades. Va saber de seguida que no havia sigut cap bombona de gas. "Quan un neix aquí té un cert coneixement sobre bombes".

Tambimuttu diu que a l'església va veure cossos cremats, extremitats soltes, sang per les parets, trossos de cervell i fragments d'ossos. Llavors va sortir del temple. Li havien tornat al cap records d'infantesa. Imatges d'execucions massives. Segrestos. La mort dels seus pares.

Fa gairebé una dècada semblava que després de 26 anys de guerra civil el vessament de sang a Sri Lanka s'havia acabat de veritat. Semblava que lentament el trauma s'havia curat i que començaven a arribar turistes. Però aquests dies l'illa torna a ser presa de la violència. El diumenge de Pasqua set terroristes suïcides, que en un vídeo publicat posteriorment es van declarar membres d'Estat Islàmic (EI), van immolar-se en tres hotels de luxe, tres esglésies i un hostal. Van matar 253 persones, en el que és una de les sèries d'atacs més mortífers que s'han produït mai relacionats amb EI. A Colombo, Batticaloa i Negombo van morir el doble de persones que en els atacs de París.

Un atac d'una enorme crueltat, perpetrat el dia de la celebració cristiana més important, i en un país que fins ara no tenia experiència amb l'extremisme islamista.

Els atacs són el resultat d'un fracàs monumental de les forces de seguretat de Sri Lanka. A començament d'abril havien rebut advertiments concrets dels serveis secrets indis que alertaven sobre possibles atacs: es va detenir un home que presumptament havia impartit formació als futurs terroristes. Els primers indicis ja havien aparegut mesos abans. Però no es va actuar. El primer ministre de Sri Lanka ha acomiadat el cap de la policia i el ministre de Defensa perquè no van comunicar les informacions.

Sobre aquests atacs de Pasqua encara hi ha moltes incògnites. Les dimensions dels atemptats van ser enormes i l'execució va ser coordinada i professional. I el perill sembla que encara no ha passat: en les últimes setmanes s'han anat trobant més bombes. Hi ha carrers acordonats i s'ha decretat el toc de queda. El país està en estat d'excepció.

Ara plana l'amenaça que hi hagi més disturbis, actes de venjança. La nit de dimarts passat algú va calar foc a dues barques de pescadors musulmans de Batticaloa. Si un dels objectius dels terroristes era agreujar les tensions religioses, sembla que ho han aconseguit; si més no, en algunes zones del país. A Negombo, al nord de la capital, des de dilluns hi ha actes violents contra musulmans.

L'odi religiós és una cosa nova. A Sri Lanka les tensions sempre havien discorregut en el pla ètnic. El país gairebé es va partir pel conflicte entre singalesos i tàmils. Fins al passat diumenge de Pasqua no hi havia hagut conflictes ressenyables entre cristians i musulmans. Aquests dos grups religiosos són dues petites minories: el 7% de la població són cristians i només un de cada deu ciutadans són musulmans. El 13% són hindús, mentre que més de dos terços són budistes. Quan hi ha hagut violència a Sri Lanka, han estat atacs de budistes extremistes contra musulmans i hindús.

Però ara és com si s'hagués produït un gir cínic en la història: els atemptats suïcides retornen al país on els solien utilitzar els Tigres Tàmils en la seva guerra de guerrilles contra el govern.

"Els atemptats suïcides són una arma molt més poderosa en mans dels musulmans –atesa la seva idea del martiri– que en mans dels tàmils, als quals no els espera cap paradís", diu Tambimuttu. L'home està assegut a la terrassa de casa seva, damunt la teulada plana, sobre la qual s'inclina un arbre de mango. Mira pensatiu l'església que té al costat. Parla amb una veu que es fa escoltar. Alta i segura.

"Els últims tres dies m'han trencat el cor", diu Tambimuttu.

Durant la guerra civil Batticaloa sovint estava situada al front. Va ser escenari de massacres, una ciutat marcada per la por. Hi va haver tortures i execucions. Tambimuttu va néixer i créixer aquí, va tenir una infantesa feliç, despreocupada, a la platja, a les finques de la família. Fins que el 1983 va arribar la guerra civil. Quan Tambimuttu parla d'aquell temps, sona com si llegís fragments atroços d'un llibre d'història. Els fets són precisos, les frases allunyades del sentimentalisme.

Els tàmils van perdre els valors durant la guerra, diu Tambimuttu. "Matar es va convertir en una cosa normal". A la casa on ara viu, les milícies van torturar i assassinar més de cent persones, segons va saber més tard. Quan va comprar-la encara quedaven restes de sang a la paret.

"Allò va començar amb les mines el 1984", explica. Les milícies dels Tigres Tàmils en col·locaven pels carrers, i cada dijous, quan l'exèrcit necessitava avituallament, feien volar pels aires un vehicle. "L'exèrcit detenia tota la gent de la zona. Després els executava". Penjaven les persones i els penjaven en pals als carrers perquè havien donat aigua a altres combatents.

El pare de Tambimuttu era un polític conegut, a més d'advocat pels drets humans. Ell va documentar els crims de guerra de les tropes governamentals. El 80% dels tàmils són hindús; ell, com a cristià tàmil, es va oposar als Tigres Tàmils, la milícia que amb els anys es va convertir en un exèrcit i que amb actes terroristes i de guerrilla va intentar crear un Estat propi al nord i l'est de l'illa.

Els Tigres, explica Tambimuttu, van enviar esquadrons de la mort a casa seva. A un terrorista la seva mare li va fer saltar la pistola de les mans amb l'escombra. Quan Tambimuttu tenia 14 anys, va ser segrestat i va veure com els Tigres executaven més de seixanta homes, i va ser detingut durant tres dies. Més endavant la seva família es va traslladar a Colombo. El 7 de maig del 1990 el seu pare va acudir juntament amb la seva mare a la representació diplomàtica del Canadà per sol·licitar un visat. Abans de poder entrar a l'edifici, van ser tirotejats per un grup de Tigres Tàmils.

A Sri Lanka no és infreqüent trobar històries com aquesta. I això fa que els atacs del diumenge de Pasqua siguin encara pitjors. Van transportar gairebé tots els ciutadans de Sri Lanka a aquells temps de violència.

Tambimuttu es va traslladar aleshores a casa d'un seu oncle que vivia al Regne Unit. I no va tornar a Sri Lanka fins al 2009, quan l'exèrcit va posar fi a la guerra amb una ofensiva brutal, en què en pocs mesos van morir unes 40.000 persones. Es va ficar en política, i va intentar avançar en la reconciliació. "Per això molts tàmils militants a la diàspora em consideren un traïdor".

"No porta enlloc fixar-se en qui va fer què", diu Tambimuttu; "hem de mirar endavant. És imprescindible reconciliar-nos. Fins i tot l'home que va matar els meus pares torna a viure aquí. Jo el conec, hi ha proves suficients per portar-lo davant els tribunals. Però això farà reviure els meus pares?".

Tambimuttu tenia un pla econòmic per fer progressar el país: volia fomentar el turisme. Aquell pla sembla que ara se n'ha anat en orris. I a més a més: "Sense feina no hi ha perspectives ni diners. Torna la por. I les milícies sempre poden pagar".

Malgrat la seva fe en la pau, diu Tambimuttu, els atemptats no el van sorprendre. Ell feia temps que veia que la comunitat musulmana al país rebia suport dels Estats del Golf, cosa que propicia la radicalització. "Jo hauria dit que passaria d'aquí a cinc anys", diu Tambimuttu; "és un desastre".

A uns quinze minuts en cotxe des de casa de Tambimuttu hi ha la ciutat musulmana de Kattankudy. La població es troba en una estreta llenca de terra entre altres assentaments. En entrar a la ciutat s'alça sobre la carretera un arc doble que descansa sobre troncs de palmeres fets de pedra, i una inscripció diu "Benvinguts" en àrab.

Aquí, on el 1990 els Tigres Tàmils suposadament van massacrar més de cent musulmans a les mesquites, les botigues també estan tancades. "Aquí és difícil obtenir informació", diu un alt oficial de l'exèrcit "ens costa tenir accés a la gent".

En aquesta ciutat més de 40.000 persones viuen en un espai estret. Hi ha prop de cinquanta mesquites. Moltes, pel que es diu, són finançades amb diners procedents de països àrabs. I amb els diners del golf Pèrsic va arribar el wahhabisme al país, la branca retrògrada de l'islam saudita. És el corrent religiós al qual pertanyia Zahran Hashim, abans de consagrar-se a la barbàrie i a l'Estat Islàmic.

Zahran Hashim és considerat el cervell que hi ha al darrere dels atacs del diumenge de Pasqua. És l'únic dels terroristes que apareix al vídeo publicat per EI que porta la cara descoberta. Alguns dels altres terroristes, segons ha informat el govern, provenen de famílies molt riques. L'origen social dels autors dels atacs és un aspecte misteriós més d'aquest nou terrorisme.

"No m'hauria imaginat mai que pogués fer una cosa així", diu la germana de Zahran Madaniya. "Li devien rentar el cervell", aventura la noia. Madaniya és una dona baixeta. Porta un vestit clar de color turquesa amb unes flors roses i al cap un vel beix folgat.

Fa cara de cansada. Per la casa hi ha joguines escampades, i porta en braços un dels seus tres fills. Al seu marit, un comerciant que va en rickshaw, les copes de criquet del qual adornen les vitrines i l'escriptori, no li queia bé el germà d'ella. "Allò que predicava no era islam", diu aquest jove robust assegut en una cadira de plàstic a la sala d'estar. A partir del 2017 el que deia Zahran s'assemblava molt al que deia EI.

"Per això feia temps que jo no hi tenia contacte", diu Madaniya, i amb el vel s'eixuga la suor de la cara. Diu que abans del 2017 el seu germà no predicava l'odi. Més tard explica que això vol dir que va ser en aquell moment que va començar a instigar contra l'Estat i altres religions. Abans, diu la germana, només parlava en contra d'altres corrents islàmics, per exemple contra els sufís, un corrent místic. Però aquells, segons la germana, no són veritables musulmans.

La noia està dreta a la sala, prement nerviosament les mans, des de l'atac que no pot dormir. Té por, diu, igual que molts musulmans al país. "Ara estic sola", confessa. Perquè els seus altres germans i els seus pares han desaparegut. L'última vegada que va veure la família va ser el 18 d'abril. Tres dies abans de l'atac. Des de llavors els ha perdut la pista. "Què he de pensar? Que ells també hi tenen alguna cosa a veure? No puc entendre el que va fer el meu germà".

Casa seva es troba en un carreró lateral, i a menys de cent metres hi ha la mesquita National Tawheed Jamaat (NTJ), que el seu germà va fundar l'any 2012. Porta el nom del grup extremista responsable dels atacs del dia de Pasqua; i fins ara només era conegut per atacs aïllats contra temples budistes.

El nou imam de la mesquita, Mohomed Thoufeek, rep els visitants a les seves dependències, i presenta diligent una carta amb què vol demostrar que el 29 de desembre del 2017 van expulsar Zahran de la comunitat. El motiu, explica, va ser un enfrontament sagnant, el 10 de març del mateix any. Zahran i els seus homes, armats amb espases, van atacar musulmans sufís. Aquell dia, nou dels seguidors de Zahran van ser arrestats.

Un d'ells es troba a la sala de la mesquita, reconstruïda i curosament enrajolada. Afirma que la policia li va endossar una bomba de gasolina i per això el va detenir. "Un truc dolent", segons aquest jove de cabells engominats. Només van actuar contra els sufís en legítima defensa, a més l'imam de la mesquita sufí és una mala persona, assegura. Un fumador de porros que afirma que a l'islam està permès fumar-ne.

L'home continua dient que aquí, a la mesquita, van fer-hi coses bones, com donar sang i ajudar víctimes d'inundacions. I afegeix que per a tots ells també és un gran misteri per què el seu líder d'aleshores, un predicador amb un talent per sobre la mitjana –com recalca tothom– va anar per mal camí.

Hi ha fotos d'aquell dia en què es veuen tant les espases com les víctimes ben ensangonades. Als sufís de la mesquita Badriya de Kattankudy els agrada ensenyar-les. En tenen carpetes plenes. Poc després molts musulmans van sortir el carrer i cridaven: "Volem la pau, no terrorisme wahhabita". Zahran van submergir-se en la clandestinitat.

Els sufís diuen que a partir del 2011 van informar sobre els homes de la NTJ diversos cops a les autoritats. Però que va ser en va. L'Estat no hi va intervenir. Ja des de començament de la dècada del 2000, diuen, estan preocupats per la creixent radicalització en altres mesquites.

El futur terrorista Zahran es va radicalitzar des que va entrar en la clandestinitat, assegura l'imam de la mesquita NTJ. Des d'aquell 10 de març no van tenir més contacte amb l'antic líder. Ningú de la mesquita. D'un dia per l'altre. La seva germana explica la mateixa versió de la història.

No està clar si EI va aportar només suport ideològic per als atacs. Aconseguir material explosiu aquí no és complicat, explica Arun Tambimuttu, el polític cristià tàmil.

Al capvespre, quan la llum es torna daurada, Tambimuttu és al costat del seu jeep davant l'església devastada de Sió. "Per Kattankudy entren de contraban grans quantitats d'heroïna i haixix", diu Tambimuttu. "No deu ser difícil carregar explosius a les barques". I afegeix: "Des de fa vuit mesos corren rumors sobre el fet que hi ha combatents d'EI que han tornat de Síria".

A mitjan gener la policia judicial de Sri Lanka ja va detenir quatre homes d'un grup islamista radical. A casa d'aquells homes en una plantació de cocos van trobar cent quilos d'explosius, cent detonadors i armes de foc.

Aquesta tarda Tambimuttu es dirigeix a casa d'un ex-Tigre Tàmil. Visita regularment antics milicians. A fora de les cases hi ha penjades banderes blanques en senyal de dol. Alguns dels antics milicians li han dit els últims dies, explica Tambimuttu, que si tinguessin armes ara atacarien pobles musulmans.

"Des dels anys vuitanta, els tàmils", diu Tambimuttu, "veuen els musulmans d'una manera cada cop més crítica. Hi ha aquest sentiment entre tàmils i singalesos: hem lluitat els uns contra els altres i per això els musulmans s'han fet més forts". Abans les comunitats religioses de l'illa estaven estretament unides. "Jo recordo haver anat a vint casaments musulmans quan era petit. Però d'ençà que vaig tornar, el 2009, no m'han convidat ni a un de sol".

A poc a poc es va fent fosc. Tambimuttu condueix al llarg de la costa: sorra blanca, cocoters, un paradís de sol i platja. "Aquesta hauria pogut ser una de les regions turístiques més boniques del sud de l'Àsia", afirma. Els xinesos han invertit per tot el país, i molts esperen veure un gran impuls. El pla de Tambimuttu era fer retornar al país tàmils exiliats com a inversors. "Això hauria permès fer un gran pas endavant a tota la regió". I ara això. "És una cosa terrible".

Passa pel costat de plantacions d'anacards i palmeres, l'aire és càlid i humit. Entra a la ciutat de Kiran per trobar-se amb un home que es diu Vishnu, l'ex-Tigre Tàmil, que ara és membre del seu partit. S'atura davant una caseta blanca, i el ve a trobar un home esprimatxat. S'abracen.

Els tàmils, diu Vishnu, fins ara no s'han sentit atacats pels atemptats.

Però què passarà quan els tàmils se sentin amenaçats?

"Que es defensaran", respon Tambimuttu.

Traducció d'Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.