Puig exigeix un finançament retroactiu i la condonació del deute històric

El president valencià aprofita la Conferència de Presidents per plantejar un acord que compense l'infrafinançament i posa l'èmfasi en la necessitat de dedicar més fons a la dependència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de quatre anys i tres mesos sense celebrar-ne cap, el Senat acull avui la 6a Conferència de Presidents, una cimera de caràcter multilateral marcada per l'absència dels mandataris català i basc, Carles Puigdemont i Íñigo Urkullu, però que pot resultar transcendental per als interessos valencians i balears, atès que es tracta la reforma del sistema de finançament autonòmic. L'actual model es remunta al 2009 i hauria d'haver-se revisat l'any 2014, però el cicle electoral tan intens –en només dos anys i mig hi han hagut comicis europeus, andalusos, catalans, municipals, autonòmics, estatals, gallecs, bascos i novament estatals– i la majoria absoluta de què gaudia el PP va ajornar-ho sine die.

En aquest sentit, el president valencià, Ximo Puig, que ha intervingut a partir entre les 11:45 hores i les 12, ha transmès la “posició de país” acordada amb els ex-presidents Lerma, Zaplana i Fabra, amb tots els grups parlamentaris de les Corts i amb els empresaris, que segons el cap de gabinet del president, Arcadi España, “ha deixat de banda el victimisme d'unes altres èpoques”. De fet, Puig ha clamat per “un estat cooperatiu que acabe amb el victimisme i amb la supèrbia del centralisme”. “La proposta valenciana que ha plantejat el president està adreçada al conjunt de l'Estat”, ha assenyalat España.

Puig ha exigit que el nou model s'aplique amb efecte retroactiu des del 2014 i ha esbossat el termini d'un any per què es negocie multilateralment. Segons Puig, l'acord hauria d'incloure una solució per a les comunitats “injustament maltractades”, cosa que és “mesurable i quantificable”. En la seua línia des que va accedir a la presidència, Puig “assumeix” la part del deute relativa a la “mala gestió” de la Generalitat Valenciana, però demana una “reestructuració o condonació del deute històric”, que un comitè d'experts designat per les Corts valencianes va fixar per sobre dels 13.000 milions d'euros i que ara ja se situa pels volts dels 16.000 milions. Puig ha posat l'exemple de països com els EUA i Alemanya, que van abonar el deute d'alguns estats als quals se'ls havia reconegut un dèficit de finançament.

En la seua al·locució, que no podia excedir els vuit minuts, Puig ha posat èmfasi en la llei de dependència, que en teoria han de sufragar al 50% l'Estat i les autonomies. En aquest punt, la presidenta andalusa, Susana Díaz, també s'ha mostrat indignada, atès que la seua autonomia abona el 80% de la despesa en aquesta matèria. A més, el president valencià ha demanat polítiques coordinades d'ocupació i respostes contra el despoblament, un aspecte que algunes autonomies exhibeixen com a argument per tal de no perdre la seua posició preeminent en el repartiment de recursos. Puig ha dit que el País Valencià també perd població i n'és receptora de milers i milers d'estrangers i de ciutadans espanyols, molts dels quals constitueixen una “població flotant” que també comporta una despesa significativa.

D'altra banda, Puig ha demanat un acord sobre infraestructures que pose fi a “dèficits estructurals que s'eternitzen”, com ara el corredor mediterrani, i amb aquesta finalitat ha plantejat la redacció d'informes tècnics que “objective” les grans infraestructures, per tal de prioritzar-ne unes o unes altres. Com a colofó, el cap del Consell ha sol·licitat que s'arribe a un pacte contra la violència de gènere i que s'aborde la gestió dels refugiats, dos temes que ha inclòs a proposta de Mónica Oltra, de Compromís, a més de proposar un acord per la transparència que servisca per a coordinar la tasca de l'Estat i les comunitats autònomes.

En última instància, Puig ha subratllat que solucionar el “problema valencià”, com l'anomena, redundaria en benefici del conjunt de l'Estat, perquè “sense un finançament just o el corredor mediterrani, perd tot Espanya”. Per això ha demanat que s'acaben segons quins tòpics sobre els valencians, una “hipoteca reputacional” en què ha insistit molt, remarcant que la renda per càpita valenciana és 12 punts inferior a la mitjana estatal i que els nous gestors no tenen res a veure amb els anteriors.

Aquesta és la segona Conferència de Presidents amb Mariano Rajoy, després de la que va presidir el 2012. Les altres quatre, que van tenir lloc sota els dos mandats de José Luis Rodríguez Zapatero, daten dels anys 2004, 2005, 2007 i 2011, i van servir per abordar temes tan importants com el finançament de la sanitat. A diferència de l'anterior cimera amb els populars a la presidència de l'Estat, en aquest cas la majoria de presidents autonòmics són socialistes, però no coincideixen en matèries tan sensibles com el finançament. Fet i fet, només el País Valencià, les illes Balears i Múrcia –aquesta última, governada pel PP– s'han posicionat en contra de l'actual sistema.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.