Veneçuela

Guaidó sembla haver calculat malament

El nou alçament a Veneçuela no ha funcionat, de moment. L’autoproclamat president Juan Guaidó sembla haver calculat manament, així com els seus partidaris al Govern dels Estatus Units. Nicolás Maduro continua al capdavant del seu càrrec presidencial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan es va fer de nit el dimarts a Caracas, encara no s’havia decidit res. Juan Guaidó i Nicolás Maduro, els protagonistes d’aquesta lluita infecta pel poder a Veneçuela, estaven preparant els seus discursos públics. La majoria de la població encara tractava d’entendre què havia passat durant les hores anteriors.

Quan es va fer de dia, els veneçolans despertaren amb un missatge inesperat. Guaidó i el seu mentor, Leopoldo López, des de la carretera, davant la base militar de La Carlota, al centre de la ciutat de Caracas, cap a les 5.45 del matí proclamaren la fase final de l’Operació Llibertat. “El derrocament del règim és imparable!”, va dir el líder de l’oposició. “Estem experimentant els dies més gloriosos de la nostra història!”.

Van seguir hores de caos, violència i escaramusses entre les forces de seguretat i, sobretot, els joves opositors. Al final, 69 ferits havien de ser atesos. Aquestes van ser, potser, les hores més perilloses en la història llarga del conflicte pel poder al país sud-americà. Una guerra civil, una lluita militar era possible. I havia de ser temuda. Però la promesa de Guaidó no es va complir i cap altra força militar va arribar per fer-li costat. “Ells són unes poques dotzenes, i nosaltres tenim 215.000 soldats i dos milions de milicians”, advertia el ministre de Relacions Exteriors, Jorge Arreaza, a l’oposició.

Un vídeo improvisat

Guaidó, l’home que s’autodefineix com a president interí des del mes de gener, va publicar un vídeo al seu compte d’Instagram tot just abans de les 7.30 de la tarda. Va seure davant una paret blanca. La llum artificial que es dirigia cap a ell projectava profundes ombres en el seu rostre. Portava un vestit fosc, i sobre la taula hi havia un bust del llibertador Simón Bolívar. El lloc en què es va fer la gravació es desconeix. L’escenari era improvisat. El parador de Guaidó es manté en secret. El líder de l’oposició parla alterat. Sembla nerviós. “Maduro no té el suport ni el respecte de les forces armades i, certament, tampoc de la gent”, diu. I demana a la població que isca al carrer “massivament dimecres”.

SI es comprova la capacitat de Maduro hora i mitja més tard, sorgeixen seriosos dubtes sobre l’afirmació de Guaidó. Cap a les 9 de la nit, Nicolás Maduro va comparèixer públicament en tots els canals del país. Des del matí no se l’havia sentit i havia permès tota mena de rumors.

Maduro ho va deixar clar: “Un grup opositor d’ultradretans” ha promogut un colp d’Estat amb l’ajuda de “l’oligarquia colombiana” i “l’imperialisme estatunidenc”, però ha fracassat. Va fer una crida a les forces armades a “la lleialtat absoluta” i va desmentir que estiguera exiliat a Cuba, tal com havia afirmat el secretari d’Estat dels Estats Units d’Amèrica, Mike Pompeo.

Maduro duia una camisa blava. Parlava al costat de la bandera nacional veneçolana. Es mostrava confiat i tranquil. Amb ell estaven el ministre de Defensa, Vladimir Padrino, i Diosdado Cabello, el número dos del règim. Diversos oficials militars d’alt rang també eren presents.

Maduro ha nomenat tres fiscals especials perquè encapçalen una investigació legal sobre “l’intent de colp”, i els responsables hauran d’anar a presó, va dir Maduro en una clara amenaça a Guaidó.

Autoconfiança

Si aquest conflicte fora un combat de boxa, llavors aquesta ronda seria per al cap d’Estat. Fins i tot després de més de tres mesos de l’autoproclamació, el suport de 54 estats d’arreu del món i les dures sancions econòmiques dels Estats Units, Guaidó continua al carrer i Maduro encara està al Palau de Miraflores. El règim chavista, que ha governat Veneçuela durant més de vint anys, ha mostrat una resistència més llarga que no s’esperava. “Ací ens quedarem, tenim nervis d’acer i practiquem la màxima cautel·la”, va assegurar Maduro per la nit.

El dia per a l’oposició va començar de manera eufòrica: el seu líder, Leopoldo López, qui estava detingut des de feia cinc anys sota arrest domiciliari, va eixir de casa amb l’ajuda dels guàrdies i es va unir a Guaidó. Junts arribaren a l’aeroport militar La Carlota, on van cridar els seus partidaris a la batalla final contra Maduro. Diversos soldats els acompanyaren. Aparentment havien desertat del règim. Hores més tard, però, López ha hagut de refugiar-se amb la seua família a l'ambaixada espanyola.

Fi de la primavera veneçolana?

Qui és el responsable que Maduro resistesca l’intent del colp? Washington va assenyalar un país: Rússia va fer que Maduro es quedara a Veneçuela, tot i que l’avió per a l’exili cubà ja estava llest per volar. Guaidó va confirmar que “les forces estrangeres” van impedir l’eixida de Maduro. El president veneçolà i la resta del govern rus ho van negar.

El més probable és que Guaidó i els seus col·laboradors a Veneçuela i Washington hagen calculat malament la situació política. No seria la primera vegada: quan Guaidó es va proclamar president al gener, el suport militar que esperava no es va materialitzar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.