Judici 1-O

Les 33 frases dels testimonis proposats per la defensa d’Oriol Junqueras

Una vintena de testimonis proposats per Anreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, compareixien dimarts 30 d’abril per desmentir els testimonis policials de setmanes anteriors. En ocasions, fins i tot, alguns dels declarants s’han emocionat recordant l’1 d’octubre i encara s’esgarrifen quan parlen de l’actuació policial. Destaquem les frases més destacades de la sessió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1- «Em van agafar dos policies, em van dur a un altre costat i vaig veure coses que mai no hauria imaginat: colps, gent agafada dels cabells, tirada pel terra, puntades de peu... Gestos bastant violents. No m’ho esperava».

Santiago Valls, testimoni de les càrregues policials de l’1 d’octubre a Sabadell (Vallès Occidental), marcava el to del que serien les declaracions dels distints testimonis que passarien el 30 d’abril pel Suprem.

2- «Pertany vostè a l’Assemblea Nacional Catalana o a Òmnium Cultural?»

La pregunta la formulava l’acusació popular de Vox a Pilar Calderon, apoderada l’1 d’octubre en un centre de votació de Sabadell.

3- «Arrossegaven la gent com si foren maletes».

Aquesta afirmació era de Julià Fernàndez, qui era alcalde de Sabadell en el moment dels fets. El seu testimoni era un dels més durs del dia.

4- «Vaig veure com treien la gent a cops i això deixa una empremta inoblidable».

Julià Fernàndez, novament, criticava l’actuació policial.

5- «El nostre poble és molt tranquil i no esperàvem que la Guàrdia Civil actuara d’aquella manera. Van entrar a saco».

Ara era el torn de Joan Pau Salvadó, present l’1 d’octubre a Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

6- «Pensàvem que tot aniria igual que el 9 de novembre de 2014».

El mateix testimoni assegurava d’aquesta manera que no esperava aquella actuació policial, menys encara si tenia en compte el precedent de la consulta del 9N, també il·legal però sense conseqüències policials aquell mateix dia contra la població que va decidir votar.

7- «El que vaig saber és que ens havien de protegir i no pegar».

Era la resposta de Salvadó a Rosa María Seoane, advocada de l’Estat, quan li preguntava si sabia que hi havia una resolució judicial que prohibia el referèndum. Manuel Marchena, president de la Sala, demanava al testimoni que responguera amb monosíl·labs.

8- «Aleshores, per què va anar a votar aquell dia?».

La pregunta és de l’esmentada Rosa María Seoane, que no entenia perquè, si el testimoni sabia que el referèndum havia estat prohibit, aquest senyor va anar a votar l’1 d’octubre.

9- «No li estic preguntant per la militància, però vull saber qui dels presents són companys seus de partit».

Ho deia Manuel Marchena quan un altre testimoni, Albert Salvadó, afirmava tindre vincles amb alguns dels presents al Tribunal Suprem, en tant que eren «companys de partit». Aquest testimoni és regidor d’Esquerra Republicana a Sant Carles de la Ràpita.

10- «Sap vostè si algú del seu entorn no va anar a votar perquè ho considerava il·legal?»

Era la pregunta del fiscal Jaime Moreno a Jordi Rubinart, testimoni de l’actuació policial l’1 d’octubre a Sant Esteve (Baix Llobregat).

11- «Podrien haver entrat per la porta del darrere, però van preferir trencar un vidre».

Aquesta frase és de Maria del Carme Rallo, alcaldessa de Sant Esteve de Sesrovires en el moment dels fets (Esquerra Republicana). Rallo, que va deixar l’alcaldia per un pacte amb el PSC -se l’han alternat durant la legislatura-, va posar la denúncia per l’actuació policial durant la jornada del referèndum.

12- «He estat en moltes manifestacions, fins i tot preconstitucionals, i mai no havia vist una formació policial així».

Són paraules d’Emili Gaya, veí de l’última localitat esmentada, que va ser testimoni de l’actuació policial.

13- «No té sentit rebre cops al cap mentre estàs cridant ‘som gent de pau’».

El testimoni es queixava de l’actuació desproporcionada de la policia l’1 d’octubre.

14- «Pensava en el meu dret inalienable a expressar el meu vot. Coneixia la resolució judicial contra el referèndum, però vaig prestar més atenció al decret de convocatòria, tot i ser conscient que, jurídicament, no tenia cap garantia».

Així responia Gaya a la pregunta feta per l’Advocacia de l’Estat sobre el coneixement de la resolució judicial que prohibia el referèndum.

15- «Vaig escoltar, fins i tot, l’insult d’un guàrdia civil mentre actuava. No recorde si ens deia ‘gossos’ o ‘rates’, però deia que ens anava a pegar fins i tot al carnet d’identitat».

Ara parlava Ferran Soler, testimoni de l’actuació policial a Dosrius (Maresme).

16- «Sé que algú va llançar una cadira contra els agents. No el conec ni ningú del poble el coneix. I si aquella persona era del poble, no em representa».

Soler es desmarcava de les presumptes actuacions violentes dels votants aquell dia.

17- «És vostè soci de l’ANC o d’Òmnium Cultural?».

La pregunta la formulava un dels advocats de Vox. És una pregunta molt habitual en el judici, si bé en aquesta ocasió era curiós que l’acusació popular intervenira per formular al testimoni únicament aquesta pregunta. Davant la raresa, Ferran Soler es reia».

18- «Vaig animar la gent a votar, com a alcalde que soc. No vaig fer cap crida a defensar als col·legis, però per a mi votar no és il·legal».

Ho deia Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis (Pla de l’Estany), localitat on va acudir la policia, presumptament perquè era on Carles Puigdemont tenia el col·legi electoral -va haver de votar en un altre lloc.

19- «Estava fent fotos i em van pegar per darrere sense tindre capacitat de resposta, de protecció o d’anticipació. A més, en cap moment amenaçava ni res: només feia fotos».

Eren paraules de Laura Castel, en aquell moment senadora d’Esquerra Republicana i ara, recentment escollida novament. Castel va estar a Tarragona, Cambrils, Reus i altres localitats de la zona durant l’1 d’octubre.

20- «La violència va ser extrema, gratuïta i indiscriminada».

Així ho deixava de clar la senadora d’Esquerra Republicana.

21- «No hi va haver violència als col·legis i la dada és que hi vaig anar amb la meua filla».

Era el torn d’un altre polític d’Esquerra Republicana: Jordi Salvador, també reescollit diputat per la formació liderada per Oriol Junqueras.

22- «Vaig veure com un agent de la policia es va dirigir cap a una dona embarassada i quan un noi es va interposar, l’agent el va llançar a terra».

Ho explicava Jordina Carbó, present a l’institut Pau Claris de Barcelona, amb una visible commoció mentre recordava aquells fets.

23- «La policia va tirar al terra un senyor gran que passejava a prop del col·legi però que no estava protestant».

Així ho assegurava Jordi Torrent, testimoni dels fets de l’1 d’octubre a Sant Cebrià de Vallalta, localitat del Maresme.

24- «Quan van vindre periodistes d’Antena 3 i un company del Congrés, els policies van deixar de carregar».

Jordina Freixenet, regidora d’Esquerra Republicana a Alcarràs (Segrià), lamentava l’actuació policial l’1 d’octubre en la seua localitat.

25- «Vam emmanillar un xic jove que no havia fet res. El van tindre 15 minuts humiliat al mig de la plaça i envoltat per 80 antiavalots. La seua mare i la seua germana ploraven i em demanaven que fera alguna cosa, com si jo poguera fer res!».

Ara parlava Eloi Hernández, alcalde de Fonollosa (Bages), una de les localitats on més impacte va tindre l’actuació de la Guàrdia Civil l’1 d’octubre.

26- «Sabien que l’urna no era a l’Ajuntament, però van entrar i van trencar-ho tot. Res no tenia sentit. Ens sentíem atacats. Hi havia més antiavalots que veïns».

Hernández insistia en la desproporcionalitat de l’actuació de la policia en Fonollosa, que compta amb poc més d’un miler d’habitants.

27- «Els policies van formar un rogle com si jugaren a futbol i treien una senyora fent puntades de peu».

Ara parlava Antoni Forteza, veí de Lleida testimoni de les actuacions policials l’1 d’octubre en aquesta ciutat. La seua compareixença al Suprem era una de les més destacades de la jornada.

28- «Vaig anar a buscar la meua toga d’advocat perquè ja no volia assistir al col·legi com a ciutadà, sinó com a defensor dels agredits».

Forteza es va indignar tant que va mirar de mitjançant entre policia i ciutadania, si bé els agents no el van deixar.

29- «El Ministeri de Sanitat ens va oferir la seua col·laboració, cosa que vam agrair».

Ho deia David Elvira, exdirector del Servei Català de Salut (CatSalut), institució que va quantificar els agredits per la policia durant la jornada del referèndum. En total van calcular 1.066 persones ferides, la majoria, segons deia, amb traumatismes lleus.

30- «El conseller Joaquim Form ens va dir que havíem d’estar al marge de la pressió mediàtica en relació a l’1 d’octubre».

L’últim testimoni del dia, Pere Garcia Quer, era proposat per Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn. Pere Garcia és secretari general del Sindicat Autònom de Policia, el majoritari dels Mossos d’Esquadra, i defensava l’actuació del cos policial català en la jornada del referèndum.

31- «Sempre vam deixar clar que el cos de Mossos d’Esquadra havia d’acatar l’ordenament jurídic i les decisions judicials».

D’aquesta manera, Garcia Quer defensava tècnicament l’actuació dels Mossos d’Esqudra.

32- «Estàvem convençuts que el dispositiu es realitzava conforme a les pautes d’actuació. El que no volíem és que per una gran participació ciutadana s’obriren expedients disciplinaris».

El policia català explicava que l’actuació dels Mossos d’Esquadra sempre va ser fidel a la legalitat i als protocols.

33- «Nosaltres volíem posar en valor la manera com estava actuant el cos dels Mossos d’Esquadra. Vam respectar el principi de proporcionalitat que ens ensenyen».

Una vegada més, s’evidenciava la diferència de criteri d’actuació entre els cossos estatals de seguretat i la policia catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.