L’endemà del 28 d’abril, amb la no obtenció de majoria parlamentària per part dels tres partits de dreta i la presa de poder del PSOE amb 123 escons, Unitat contra el Feixisme i el Racisme convocava una concentració contrarellotge, la mateixa nit que es van saber els resultats, per expressar el seu rebuig a l’entrada de Vox a les Corts espanyoles. Sota el lema: “No volem l’extrema dreta al Congrés ni enlloc”, l’organització contra la intolerància es concentrava el passat 29 d’abril a la Plaça Sant Jaume per tal que no es normalitzi l’extrema dreta i fer front al que denominen “una amenaça real”.
La formació ultra de Santiago Abascal ha fet forat per primer cop en unes generals, cosa que, segons Pablo Casado, el gran vençut, és “perjudicial per les aspiracions de la dreta constitucional”. I és que a parer seu, l'eclosió d’un nou partit ha fragmentat el vot. La nit electoral va estar marcada pel gran resultat del PSOE i l’ascens de la ultradreta. A l’hora de valorar els resultats, el ja diputat de Vox Javier Ortega Smith va afirmar que se’ls havia acabat la festa a les esquerres perquè Vox no és la dreta “covarda” i que seguirien la lluita fins a les últimes conseqüències. Malgrat ésser ja, oficialment, un actor polític més, al dia següent, Ortega Smith es trobava a la sala II del Tribunal Suprem per protagonitzar l’acusació popular en el judici de l’1-O contra els dirigents independentistes. Al Principat, Vox també ha estat notícia recentment, i és que un militant del Jovent Republicà va ser disparat a Mataró amb una pistola de balins al crit de “Viva Vox, hijo de puta”, quan els denunciats el van distingir per la samarreta de missatge antifeixista que duia el jove. Concretament, el projectil va impactar-li a la vora d'un ull.
Els resultats de la formació ultraconservadora no han estat els que les enquestes auguraven, però per a molts no deixa de ser preocupant. De l'anàlisi dels resultats del 28-A es dedueix que el partit de Santiago Abascal ha obtingut uns resultats més aviat fluixos a Catalunya, el País Basc i Navarra. En els dos darrers territoris, Vox no ha tret cap diputat. Tampoc a Galícia ni a les Illes Canàries, on han tret el 5,2% i el 6,5% dels vots respectivament, molt lluny del 10,2% que ha obtingut en el conjunt de l’estat espanyol.
Tanmateix, en només tres anys, Vox ha passat de poc més de 40.000 vots a més de 2,5 milions, sobretot a costa del PP. Ho han fet autoproclamant-se com els veritables protectors de la unitat d’Espanya i acusant al PP i C’s de no ser prou contundents amb l’independentisme i l’esquerra. Durant la nit electoral, Santiago Abascal ja va deixar entreveure quina serà l’estratègia a seguir al Congrés. Va expressar que “Espanya està pitjor avui que ahir” per la victòria socialista, i per això es va comprometre amb més mà dura contra els partits nacionalistes i les esquerres. “Cap majoria habilita un referèndum o la ruptura de l’Estat”, va indicar.
En clau catalana, tot i que Vox va esgarrapar un diputat per Barcelona, es van quedar amb el 3,6% del suport. Els seus millors resultats els van aconseguir en dues localitats amb forta presència de l'Exèrcit: Talarn, al Pallars Jussà, un poble de 651 habitants on la formació ultradretana va obtenir el 12,88% dels vots. A Talarn hi ha la seu de l'Acadèmia de Suboficials. També destaca, en aquest sentit, Sant Climent de Sescebes, a l’Alt Empordà, on van aconseguir el 14,63% dels vots i on hi ha una caserna general del regiment d’infanteria de l’exèrcit. Per contra, en l’àmbit estatal, el 75% dels seus 2,6 milions de vots procedeixen de sis comunitats autònomes: Andalusia, Madrid, Múrcia, País Valencià, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
Després d’una campanya electoral intensa, una munió de persones es va reunir a través de les xarxes socials per alertar davant de la possibilitat que la ultradreta aconsegueixi entrar als ajuntaments catalans el 26 de maig. La de dilluns no es tractava d’una mobilització de masses, sinó més aviat d’una concentració d’activistes per reivindicar, però també per ordir aliances antifeixistes. En aquest sentit, el portaveu d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, David Karvala, s’adreçava a la rotllana de gent que l’envoltava: “No podem fer com si no hi fossin perquè els mitjans els hi estan donant cobertura mediàtica. La ultradreta ja ha arribat al Congrés i no podem quedar-nos de braços creuats. Hem d’organitzar-nos.”
Tot seguit, l’Ahmed, un jove magrebí, es va presentar com a impulsor de la iniciativa “Votar és un dret”. Es va dirigir als congregats per manifestar que ell forma part del 15% de la població que no va poder votar el 28 d’abril. “És vertaderament frustrant veurem com el feixisme campa impunement i obté representació parlamentària mentre que els qui també som ciutadans de Catalunya ens neguen el el dret a vot pel nostre origen. Sortim als carrers massivament o ens en penedirem, els drets ja no els tenim garantits”.
Després, crits de “No pasarán” van precedir la intervenció d’una noia brasilera que forma part l’entitat “Brasileres contra el feixisme”. La jove sud-americana va fer una comparativa entre el govern de Jair Bolsonaro i la situació de la ultradreta al territori espanyol. “ No ens podem adormir, no podem posar en risc els valors de fraternitat i la justícia social que tant de temps han costat d’aconseguir. Al Brasil ho sabem de primera mà, tenim a Jair Bolsonaro com a president ”.
D’aquest mateix col·lectiu, la recent escollida com a diputada per Barcelona d’Esquerra Republicana, l’activista brasilera Maria Carvalho Dantes, va fer acte de presència, ja que forma part d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme. La primera brasilera escollida diputada al Congrés va declarar que les urnes són una peça cabdal contra el feixisme, però que és fonamental que la societat s’organitzi per remoure consciències i fer pedagogia. En relació amb el mètode que, segons Dantes, alguns partits defensen, com és el d’ignorar l’extrema dreta, la diputada va afirmar que “ja ho hem vist a França amb l’Agrupament Nacional, a hores d’ara la formació xenòfoba de MarineLe Pen està totalment legitimada perquè han preferit fer veure que no hi eren.” Per tal de frenar l’ascens de les forces populistes de dretes, l’activista va plantejar que cal connectar amb la majoria de la població. “No es pot deixar de banda els col·lectius minoritaris, però també s’ha de fer un gran esforç per explicar a la classe obrera quins són els greuges que poden patir si la extrema dreta governa. Reducció salarial, augment d’hores laborals i retallar serveis públics com ara la sanitat o l’educació, això és el que vol l’extrema dreta”. Dantes també va fer referència a la presència mediàtica que Vox ha tingut durant la campanya de les generals tot assenyalant que no són interlocutors vàlids i que no es pot permetre que gaudeixin d’espais de comunicació per escampar el discurs de l’odi. “No volen construir, tot al contrari, volen acabar amb la classe obrera i les minories”.
El dia següent a les eleccions, Santiago Abascal era entrevistat a ‘El programa de Ana Rosa’, fet que el lider de Vox va aprofitar per afirmar que aspiren a passar de 24 a 180 escons. Després de la disputa electoral del 28, resten tres setmanes per la propera cita amb les urnes. Així doncs, els comicis locals, els autonòmics -on n’hi ha- i europeus serviran per mesurar la força del partit ultra, però també per calcular quina és la resposta de la societat civil a les crides d’alerta dels moviments antifeixistes.