Publicitat

Eleccions 26A

La Junta Electoral, dividida pel vet a Puigdemont, Comín i Ponsatí

La decisió exclou els exiliats i candidats de Junts per Catalunya a les eleccions europees i no compta amb la unanimitat dels membres de la Junta Electoral Central. Mentre no s'acabe de resoldre, Junts per Catalunya nomena com a substituts provisionals Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegón. Recollim algunes de les reaccions més interessants de juristes i polítics afins als independentistes

Per El Temps

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Junta Electoral Central va acordar diumenge fer fora de la llista electoral de Junts per Catalunya a les eleccions europees als líders independentistes exiliats que en formaven part. La decisió, feta pública dilluns, suposa que, si res canvia, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, números de l’1 al 3 de la llista, no podran concórrer als comicis a risc que la llista sigui invalidada.

La decisió era tan compromesa que distints membres de la Junta Electoral Central, entre els que hi ha el president Segundo Menéndez, el vicepresident Eduardo Calvo i les vocals Ángela Figueruelo i Inés Olaizola, s’hi han posicionat en contra.

En l’escrit, argumenten, emparant-se en una sentència del Tribunal Constitucional de 1999, que “la llibertat que ha de presidir la concurrència de distints programes [electorals] i candidats davant els ciutadans per justificar el seu vot, justifica que la Llei Penal impose límits contra qualsevol conducta amenaçant o intimidatòria”. Si bé, “simultàniament, aquesta mateixa llibertat ha de ser limitada el mínim imprescindible per impedir una interferència excessiva dels poders públics en el desenvolupament del debat electoral”, argumenta citant l’article 3 del protocol primer Conveni Europeu de Drets Humans.

La resolució polèmica de la junta electoral diferenciava els candidats presos dels exiliats o “fugats” com per permetre la concurrència dels primers a les eleccions i impedir-ne la dels segons. En aquest sentit, “cap espanyol major d’edat pot ésser privat de la seua condició d’elector”. L’escrit continua argumentant que és distint “determinar el lloc on s’ha d’exercir el dret a vot”, assenyalant que és “indispensable la inscripció en el cens electoral vigent”. “Les inscripcions es mantenen inalterades llevat que conste que s’hagen modificat les circumstàncies o condicions personals de l’elector”. Diu el document, per discrepar de la resolució, que la inscripció en el cens “és de naturalesa declarativa de la titularitat del dret a vot, però no constitueix aquesta titularitat”. “Per això, l’article 7.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General assenyala que els qui aspiren a ser proclamats candidats i no figuren inclosos en les llistes del cens electoral ho podran ser si amb la sol·licitud acrediten que reuneixen les condicions exigides”.

Un altre motiu de la discrepància és el fet que els implicats estan processats, però no condemnats ni amb cap sentència. “La rebel·lia penal no està inclosa com a causa d’inelegibilitat”. El més dur de tots aquests arguments és la referència al fet que “els partits polítics manquen de legitimitat per impugnar la inscripció censal d’un ciutadà concret”, diu en tant que el recurs contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el van presentar el Partit Popular i Ciutadans. Per últim, els discrepants també expliquen que la Junta Electoral “no té competència per excloure del cens un ciutadà, atès que aquesta funció només correspon a l’Oficina del Cens Electoral”.

Malgrat la discrepància, la decisió segueix vigent a l'espera que es resolguen els recursos que les defenses presentaran davant els tribunals Suprem, Constitucional i l'Europeu de Justícia, ubicat a Luxemburg, la formació de Puigdemont nomena com a substituts provisionals l'advocat Gonzalo Boye, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i la periodista Beatriz Talegón. La decisió s'ha hagut de prendre pel fet que la Junta Electoral s'ha pronunciat a un parell d'hores de la finalització del termini del tancament de les candidatures. Segons argumentaven els afectats, la llei marca que aquesta mena de comunicacions s'han de fer amb un mínim de 48 hores de marge.

La decisió, que arriba després d’un recurs presentat per Ciutadans i el Partit Popular, ha estat fortament contestada a Twitter per juristes i polítics afins a l’independentisme. Un dels primers en fer-ho ha estat l'advocat Jaume Alonso Cuevillas que forma part de l'equip de defensa de Puigdemont i que diumenge va ser escollit diputat per Girona al Congrés, atès que encapçalava aquesta demarcació amb Junts per Catalunya.

 

També ha piulat ràpidament un altre dels advocats de l'equip internacional de juristes dels exiliats independentistes, Gonzalo Boye que ha advertit que la decisió podria invalidar les eleccions.

Josep Costa, vicepresident de la Mesa del Parlament i una de les persones clau en la defensa dels repressaliats de Junts per Catalunya també ha reaccionat mostrant seguretat que la decisió cauria després dels recursos.

Qui també ha dit la seva ha estat la jurista Isabel Elbal que ha argumentat que aquesta suspensió arribava per manca d'arguments per retirar la immunitat parlamentaria dels eurodiputats a Puigdemont i els altres exiliats si eren escollits

L'exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías, ha fet una piulada titllant la decisió de "cacicada"

 

Alguna tuitaires han advertit de la contradicció que suposava que el també exiliat, Lluís Puig, s'hagués pogut presentar al Senat aquest diumenge sense cap problema

 

Des dels partits independentistes han arribat missatges de solidaritat amb els exiliats i de denuncia de la decisió de la JEC.

 

 

Al seu torn, els membres dels partits responsables del recurs que ha acceptat la Junta Electoral Central han celebrat la decisió:

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.