Eleccions europees

La nova cara de la dreta populista francesa

Un polític de 23 anys serà el cap de llista de l’ultradretà Reagrupament Nacional per a les eleccions al Parlament Europeu. Es diu Jordan Bardella, i és tan eloqüent com radical.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era molt senzill i al mateix temps un tant ximple: cadascun dels 12 candidats francesos al Parlament Europeu havia de dur un objecte que, en la seva opinió, simbolitzés Europa al primer debat televisiu El candidat conservador del Partit Republicà va aportar un exemplar de l’Odissea d’Homer; l’esquerrà Raphaël Glucksmann hi va anar amb un tros del Mur de Berlín. 

Jordan Bardella, el cap de llista de l’ultradretà Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, va mostrar un garbell roig de cuina a la càmera. El posat era completament seriós, cosa que contrastava d’una manera quasi ridícula: un jove enfundat en un vestit, amb cara de noiet i cabells engominats amb una pinta no gaire diferent  d’un aprenent de banc...  agafat a un estri de cuina.

Propaganda política

Bardella només té 23 anys, però té una  idea claríssima de com funciona la propaganda política. "No m’hi vaig haver de pensar gaire, el garbell era perfecte", va dir Bardella al cap de dos dies. "Igual que el garbell, la UE deixa que hi passin a través massa coses: armes, migrants i terroristes", va dir. "Productes que posen en perill la nostra salut. I la UE no ens està protegint".

Un diumenge, no fa gaire, Bardella seia a l’oficina local del partit a Rennes, situada en un polígon industrial als afores de la ciutat. Vestia un conjunt rústic que incloïa una armilla embuatada de color blau  i unes sabates de camussa beix.  No hi ha cap cartell que indiqui que el partit té una oficina aquí. Per raons de seguretat, tal com insisteix el cap local del partit.

Bardella havia passat els dos dies anteriors amb la líder del partit, Marine Le Pen, en una gira per ciutats menudes i pobles que altres polítics presumptament passen per alt. "Als llocs on viuen els supervivents", va dir. Els supervivents, els abandonats, els oblidats: és el llenguatge de  Donald Trump i dels brexiteers. És el vocabulari de la internacional populista.

Els sondejos pinten bé per a Bardella. El partit que en un temps fou conegut com a Front Nacional, ara rebatejat Reagrupament Nacional (RN), va només 2 punts percentuals per darrere del parit del Govern, La République en marche, en els sondejos. En una conferència de premsa recent, Bardella va fer un repàs de tot el que vol fer realitat després dels comicis: vol limitar els acords de lliure comerç, perquè "estan matant els nostres agricultors"; vol reduir el nombre de  de migrants, perquè "no necessitem immigració"; i vol "retornar el control sobre els seus diners" de nou als francesos. Tot i postular-se per al Parlament Europeu,  Bardella és antieuropeu fins al moll de l’os.

Un equip ben entrenat

Una vegada acabà de parlar en la conferencia de premsa, es va girar cap a la seva companya i va dir: "I ara, Marine, et toca a tu".  Entre els dos conformen un equip ben eixerit:  un noi de classe mitjana, dotat, que s’ha fet un nom i la cap de partit que el va nominar candidat del partit per a les eleccions europees, el més jove que hi hagi hagut fins ara. Els rols estan meridianament definits: Le Pen és responsable de la ideologia general i el carisma. I el paper de Bardella és el d’atraure el vot jove. Una enquesta recent realitzada per l’Elabe Institute va detectar  un suport del 23 per cent per a  RN entre la gent de 18 a 24 anys, el grup de votants en qui estan fundades les màximes esperances per al partit.

Bardella és tan radical com Le Pen,  per més passerell o inofensiu que el candidat pugui semblar. La seva campanya se centra en la lluita contra la immigració i contra l’Europa de Macron i Merkel. "L’agència europea per a la protecció de les fronteres exteriors, Frontex, es comporta com una recepcionista amb els migrants", digué Bardella en una entrevista la setmana passada. El seu ídol a imitar és el ministre italià d’Interior Matteo Salvini de la nacionalista Lega. I les paraules que tria no són especialment noves: són els mateixos eslògans que el partit ha fet servir durant anys. La cara, però,  sí que és nova.

I Marine Le Pen necessitava desesperadament cares joves, cares noves. El partit no ha sortit de l’estat de crisi des de la seva clara derrota en les presidencial de 2017 contra Macron. L’estrateg principal de Le Pen, i confident més pròxim, Florian Philippot, un graduat de l’elitista École Nationale d'Administration (ENA) que volia fer el partit  més atractiu per als joves i intel·lectuals, va abandonar-lo aquell mateix any. Fins i tot la seva neboda de 29 anys, Marion Maréchal-Le Pen, en un moment donat el membre més jove del Parlament francès, va anunciar que, temporalment, donava l’esquena a la política.

Per primera vegada durant molt de temps, el nombre de membres del partit començà a decréixer. Le Pen va canviar el nom del partit a RN, Reagrupament Nacional, perquè l’antic evocava massa el període d’ultradreta sota el mandat del seu pare, però al mateix temps el partit va tornar a la línia dura dels primers anys. Novament, el missatge del partit és el de tornar-los França als francesos: una França sense immigració.

Quan se li pregunta a Le Pen per què va triar un jove de 23 anys com a candidat del parit,  diu que Bardella pot ser que sigui jove, però sap de què va la vida de veritat, les preocupacions de molts francesos, la dura realitat dels barris perifèrics de París.

Un regal  per al partit

I, la veritat, el seu bagatge és una mena de regal per al partit. Bardella va nàixer a Seine-Saint-Denis el 1995 d’una mare que havia arribat a França de menuda, filla d’immigrants italians, als anys 60. Al cap de poc se separà del pare de Bardella i va criar el seu fill com a mare soltera en habitatges socials, vivint d’un salari mínim. Saint-Denis, on va va créixer Bardella, acull una extensa població immigrant i s’ha convertit en part integral dels discursos de la seva campanya. "L’únic bosc que jo vaig conèixer durant molt, molt de temps era una filera depriment de gratacels; però, no obstant, sento una profunda connexió amb Bretanya", va dir als seus oients durant la  recent gira de campanya.

Bardella es fill d’una immigrant i, en canvi, lluitarà pel seu partit contra altres immigrants. És, d’acord amb el seu relat, un immigrant "bo" que defensa França contra els altres immigrants, els "dolents". És el relat perfecte per al seu partit.

Durant l’entrevista en l’ataquinada oficina del partit aquell dissabte de matí, Bardella va dir que ja es va enfrontar amb la violència quan era jove: bandes armades i fonamentalistes islàmics, i traficants que l’escorcollaven a la sortida de classe per assegurar-se que no era un informant de la policia. "Aleshores fou quan em vaig polititzar", va dir. "Saint-Denis va ser determinant en la meva decisió d’involucrar-me políticament".

A l’institut es va adonar que cada vegada defensava amb més convicció posicions del Front Nacional. Disfrutava sent el marginat. Ja aleshores, l’amoïnaven els immigrants i els musulmans, que ell sentia com s’anaven apoderant-se de la perifèria.

Als 16 anys, arran de les eleccions presidencials de 2012, va ingressar oficialment en el Front Nacional. Com que era menor, necessitava un permís exprés de la mare per fer-ho, la qual no havia estat mai membre de cap partit. Però el va deixar fer-ho i el 2015, als 20 anys, va dur a cap amb èxit total una campanya per esdevenir membre del consell regional per l’Île-de-France, que inclou París. Va intentar guanyar-se els vots dels immigrants dels barris perifèrics amb la ciutadania francesa com a esquer a través del col·lectiu per ell impulsat Banlieues Patriotes (Suburbis patriòtics). Al cap de poc, Le Pen el va pujar al carro del seu equip per a la campanya de les presidencials de 2017.

"A Napoleó també li van retreure l’edat"  

Quan se li pregunta per l’edat, Bardella formula una frase que sembla ben assajada: "A Napoleó també se li va retreure l’edat. I va dir que com més de pressa es creix és al camp de batalla. I és una gran veritat". Potser era jove, va dir Bardella, però al contrari que la candidata de Macron, Nathalie Loiseau, ell ja havia passat la prova de guanyar unes eleccions.

Loiseau és un dels seus blancs preferits. La descriu com una tecnòcrata que no té ni idea dels problemes dels francesos. Ell, en canvi, és conscient en alt grau de les coses que els preocupen. I diu que els suburbis on es va criar són com un microcosmos de la societat francesa.

Un altre acte de campanya s’havia programat aquella tarda en una adreça que cap sistema de navegació semblava poder trobar. El partit havia convocat els invitats a un descampat vora l’autopista D-34 prop de la  petita ciutat de Bruz, en un gran magatzem de material agrícola. No sempre els resulta fàcil als de l’RN reservar espais: molts organitzadors d’esdeveniments s’hi neguen per problemes de seguretat.

Homes amb caçadores negres amb les inicials D.P.S  estampades a l’esquena  indicaven el sentit del trajecte des de l’aparcament fins a la concentració. Les sigles signifiquen Departament de Protecció i Seguretat, però això que sona com si fos un organisme estatal és en realitat el servei de seguretat del mateix partit. Els visitants eren escanejats a l’entrada amb detectors de metalls. A l’entrada, també,  hi havia bales de palla apilades, i màquines segadores i tractors alineats els uns enfront dels altres. És justament en aquestes zones  –ni urbanes ni enterament rurals– on el parit de Le Pen és més fort.

Entre els assistents figuren joves famílies amb nens, agricultors, jubilats, senyores grans endiumenjades, i gent de vora 30 anys vestida a l’última moda. Els nens menuts saltironaven i agitaven banderoles molt entusiasmats. L’heterogènia audiència es mostrava unida en la convicció que els seus enemics, tal com ells ho veuen, eren fora d’allí: en llocs com ara  Brussel·les, París i Berlín.

Molts havien acudit a veure Bardella, que disfruta d’una certa fama gràcies a les seves aparicions televisives. Salta a l’escenari, es  treu la bufanda i es tira 18 minuts parlant de la UE, aquesta "màquina freda, sense ànima". Sobre la "dictadura dels islamistes" i un Tribunal Europeu dels Drets Humans que no deixa que França retorni els gihadistes als seus països d’origen perquè allà són amenaçats amb tractes inhumans. El públic els aücava. Aleshores va començar a parlar sobre els bancs i com han jugats amb els diners dels francesos. I sobre una suposada decisió de la UE, que mai no hauria tingut lloc, d’acceptar sis milions d’immigrants més. Aquesta és l’Europa de Macron, va clamar.

"Matem-los",  va cridar en resposta algú entre la multitud. "No", respongué ràpidament Bardella. Massa bé sap que necessita distanciar-se de seguidors d’aquesta mena. "Nosaltres no pensem matar-los, però derrotem-los en les eleccions del 26 de maig",

Les probabilitats per fer-ho pinten bé, tal com va dir en la nostra conversa d’aquell dia al matí.  Fa dos anys, el seu moviment encara era una cosa aïllada en l’escenari europeu, va dir,  però des d’aleshores aquesta ideologia s’havia escampat i ja forma part fins i tot de governs com el d’Àustria i Itàlia. Un tal nivell és actualment inassolible a França, però si tot surt com tenen planejat, Bardella podria arribar fins a Brussel·les, si més no.

Traduït de l’anglès per Francesc Sellés

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.