ELECCIONS VALENCIANES

Un País Valencià en transició

L’anàlisi comparada dels resultats a les Corts de 2015 i al Congrés de 2016, les dues darreres convocatòries de cadascun dels dos comicis, deixa al descobert un País Valencià en transició. El blau hegemònic dels 20 anys de PP ha obert pas a un mapa multicolor en què el pes de l’esquerra, en conjunt, s’ha incrementat de manera clara. Avui sabrem si aquestes tendències es consoliden o si, per contra, la dreta recupera la seua posició de força. Sens dubte, un duel ben interessant.

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ara fa quatre anys, als últims comicis valencians, l’esquerra va superar la dreta a 30 de les 34 comarques en què està dividit el mapa electoral del país. Va ser una fita històrica, que marcava un abans i un després a la política pròpia. La dreta, que havia dominat el tauler al llarg de dues dècades, únicament va ser capaç d’avantatjar en vots l’esquerra a tres comarques interiors molt poc poblades –Alt Maestrat, Alt Millars i el Racó d’Ademús– i la més meridional de totes: el densíssim Baix Segura. L’any següent, a les eleccions al Congrés, els partits del bloc conservador –és a dir, la suma dels vots obtinguts per PP, Ciutadans, UPyD i Vox– van recuperar posicions de manera ostensible, fins al punt d’imposar-se a 19 de les 34 demarcacions, per bé que el bloc progressista es mantenia per davant a algunes de tan poblades com el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, l’Horta Oest, l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Safor, l’Alcoià o la Marina Alta.

Tot plegat en un context especialment advers, ja que l’esquerra havia estat incapaç d’acordar un govern conjunt a les eleccions al Congrés del 20 de desembre de 2015, raó per la qual van haver de repetir-se els comicis. Una cita amb les urnes a la qual Pedro Sánchez arribava força afeblit i Compromís, Podem i Esquerra Unida sota una llista conjunta, A la Valenciana, que va ser incapaç de mantenir els suports aconseguits prèviament. Enguany, Sánchez hi aplega amb més força, mentre que Compromís i Unides Podem-EUPV ocupen espais diferenciats.

 

Una dona introdueix la papereta en un sobre en un col·legi electoral. / EFE

En efecte, el principal graner de la dreta es troba a l’extrem sud del país, allà on debats tan sensibles com els de la llengua o l’aigua gaudeixen de més predicament. A Oriola, PP i Cs ja van reunir més del 50% dels vots en maig de 2015, una xifra que va ascendir al 60% a les eleccions estatals de 2016. La participació més baixa i el desànim que envaïa l’electorat d’esquerra hi van jugar a favor. A Torrevella, els dos principals partits de la dreta van quedar-se a tocar del 50% en maig de 2015 i van totalitzar el 55% el juny de 2016. A Almoradí i Callosa del Segura, PP i Cs van superar amb escreix, en la segona data, el 60% de les paperetes emeses.

A una altra comarca meridional i molt poblada, el Baix Vinalopó, el bloc de la dreta va poder capgirar un resultat que li era advers (51,6% a 45,2%, en 2015) per un de clarament favorable (42,4 a 55,4%). Un fenomen homologable al del Vinalopó Mitjà (del 54,2% a 41,7% de les eleccions valencianes de 2015 va passar-se al 45,6% a 53% de 2016), l’Alacantí (el 51,8% a 45% va mutar en un 43,2% a 54,5%) o la Marina Baixa, que va experimentar una evolució idèntica: del 51,5% a 45,4% de 2015 al 44,3% a 53,6% de 2016. Unes dades que evidencien la mobilització inferior de la dreta a la primera contesa i la desmobilització de l’esquerra a la segona. Heus ací una de les claus d’aquest 28A, especialment a les comarques del sud.

En canvi, l’esquerra va fer-se forta al Comtat, l’Alcoià i la Marina Alta. En especial, a Alcoi i Dénia, on les dues llistes ubicades a l’esquerra —la coalició A la Valenciana i el PSOE— van arribar al 49,2% i el 50,9% als comicis estatals de 2016.

La circumscripció més amable

De les tres circumscripcions, la més amable amb l’esquerra és la de València. La pujada descomunal de Compromís en 2015 va trobar continuïtat a l’àrea metropolitana en 2016. A municipis com Quart de Poblet (58,4%), Burjassot (54,7%), Alaquàs (53,6%), Aldaia (52,8%), Benetússer (52,7%), Mislata (52,2%), Alfafar (51,5%), Montcada (51%), Xirivella (51%) i Manises (50,4%) l’esquerra va mantenir la superioritat a les estatals de 2016, cosa que no havia aconseguit, ni de bon tros, a les de 2011.

Una mica més al nord, Sagunt, la capital del Camp de Morvedre, és el principal feu progressista del país conjuntament amb Alcoi. En 2015, la suma de les quatre formacions progressistes va enlairar-se al 67,2%, i l’erosió de 2016 no va impedir que es mantinguera en un destacable 55%.

La Xàtiva post Alfonso Rus és un altre focus important per al progressisme. En 2015, en plena voràgine de les gravació de l’alcalde comptant diners, la llista autonòmica del PP va ensorrar-se i l’esquerra se’n va anar al 65,9%. L’any següent va quedar en el 50,6%, també per davant de les quatre llistes de la dreta.

Comarques molt menys decisives demogràficament com ara la Canal de Navarrès o la Foia de Bunyol, un feu tradicional de l’esquerra, van ser algunes altres en les quals l’esquerra va apuntalar el seu avantatge en 2016.

El nord, més fluctuant

Tret dels Ports, que no arriba a 4.000 censats, les comarques castellonenques es mostren més fluctuants en el seu comportament electoral. La suma de PP, Ciutadans, UPyD i Vox va avantatjar la de la coalició A la Valenciana i el PSOE a les altres set demarcacions. En alguns casos, com el Baix Maestrat, per molt pocs vots. A la Plana Alta, en canvi, el diferencial va ser de nou punts.

 

Ximo Puig i uns altres dirigents del PSPV-PSOE festegen els resultats de les eleccions valencianes d’ara fa quatre anys, en què els socialistes, malgrat obtenir el seu pitjor resultat històric, van poder recuperar la presidència de la Generalitat. / EFE

Les fluctuacions no són exclusives de la part septentrional del país, ni de bon tros. Al Camp de Túria, la Plana d’Utiel-Requena o la mateixa ciutat de València, els blocs d’esquerra i dreta van recollir resultats inversament positius. A les eleccions valencianes, els primers van quedar al voltant de deu punts per davant, mentre que els segons van capgirar aquella xifra com un mitjó als comicis estatals de juny de 2016. Encara més cridaner és el cas de la Safor, en què els partits progressites van sumar el 58,8% dels vots el maig de 2015, 20 punt més que els de la dreta. En 2016, però, van quedar pràcticament empatats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.