ELECCIONS VALENCIANES

Les enquestes valencianes que podria haver carregat el diable

Dels 13 estudis demoscòpics que s’han publicat després que Ximo Puig signara el decret de convocatòria electoral, només un pronostica la victòria de les tres formacions de dreta als comicis d’aquest diumenge. Amb tot, les previsions per a cada formació disten moltíssim en funció de l’enquesta, cosa que n’incrementa la incertesa i deixa ben obert el resultat final. La victòria dels socialistes i la presència de sis grups a les pròximes Corts semblen assegurades, però alerta amb el vot ocult que hi poden rebre Vox i el PPCV, així com l’efecte erosionador que podria tenir el PACMA per la banda esquerra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El PSPV-PSOE guanyarà les eleccions valencianes de diumenge amb el 28% dels vots i 31 escons. La segona posició serà per al PP, que hi obtindrà el 21,2% i 21 escons. En tercer lloc, amb el 16,6% dels sufragis i 16 diputats, quedarà Compromís, seguit de Ciutadans, que en traurà el 13,8% i 14 seients a les Corts. La irrupció de Vox se saldarà amb el 8,2% dels vots i 8 escons, mentre que Unides Podem-EUPV rebrà el 7,6% de les paperetes, que es traduiran en 7 diputats. El Botànic sumarà el 52,2% dels vots i 54 escons, mentre les tres formacions de la dreta no superaran el 43,2% i els 45 escons. Aquesta és, si més no, la mitjana exacta de les 13 enquestes publicades a diversos mitjans i el CIS des que, el 4 de març, Ximo Puig va anunciar la convocatòria anticipada dels comicis valencianes, que per primera vegada es disgreguen dels altres 12 amb què fins ara compartia data i coincideixen amb els estatals.

Tanmateix, les darreres experiències –tant a nivell espanyol com internacional– recomanen de no refiar-se en excés dels estudis demoscòpics. De fet, una anàlisi comparada de les enquestes evidencia que les forquetes en què es mou cada partit són gegants. La participació bastant elevada que es preveu també introdueix un factor distorsionador, ja que les eleccions valencianes han acostumat a presentar una afluència a les urnes sensiblement inferior a la dels comicis estatals. Als quatre últims comicis valencians, la participació s’ha situat en el 71,5%, 70,1%, 70,2% i 69,6%, mentre que les darreres cinc eleccions al Congrés han registrat una participació clarament superior, al País Valencià: 77,7%, 78,8%, 74,2%, 74,8% i 72,4%. Els darrers anys, les eleccions estatals han involucrat un elector de perfil moderat i conservador que no va mobilitzar-se als comicis valencians de 2015. No debades, les formacions d’esquerres han estat incapaces d’igualar el resultat d’aquell dia: 1.355.227 vots repartits entre PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida. En paral·lel, la dreta s’ha rearmat i ha passat d’un milió pelats de sufragis a 1.319.036. Per això resulta tan transcendent l’activació de tota la massa de votants progressistes.

Amb vista al 28A, totes les enquestes garanteixen la victòria del PSPV-PSOE, cosa que no succeeix des de 1991. Els socialistes valencians tornarien a quedar els primers classificats després de 28 anys en què el PP ha encadenat, ininterrompudament, 25 victòries a tots els comicis municipals, autonòmics, estatals i europeus que s’hi han celebrat. Però la comoditat d’aquest primer lloc és molt diferent en funció de cada sondeig. El Centre d’Investigacions Sociològiques i GAD3, que elabora les enquestes de Las Provincias, auguren que el PSPV fins i tot podria situar-se més enllà de 33 diputats. D’altres, per contra, anuncien una victòria força més ajustada: és el cas de SyM Consulting a Valencia Plaza, que els concedeix una forqueta entre 25 i 27 escons. Celeste Tel (a ElDiario.es), IMOP Insights (a El Confidencial) i Sigma Dos (a El Mundo) situen els socialistes entre 29 i 30 escons. L’avanç del PSPV seria important en comparació als 23 escons que va anotar-se en 2015, però encara podria quedar per sota dels 33 diputats que van aconseguir en 2011, amb Jorge Alarte com a candidat a la Generalitat. Són les conseqüències de la fragmentació extrema del mapa polític.

Totes les enquestes –excepte la de SyM Consulting– també coincideixen a assenyalar que el PPCV d’Isabel Bonig quedarà en segona posició. Però ser segon amb els 18 o 19 diputats que apunta el CIS no és el mateix que ser segon amb els 27 que els arriba a predir NC Report (per a El Periódico de Aquí i La Razón) o GAD3. En qualsevol cas, els populars, que l’any 2011 van establir el rècord de 55 diputats de la mà de Francisco Camps, patiran una pèrdua significativa en relació a 2015, quan Alberto Fabra amb prou feines va poder retenir-ne 31. El CIS és, de lluny, qui fa un pronòstic més pessimista per als populars: un minso 15,4% que contrasta, i molt, amb el 24,3% i el 25% que li concedeixen els treballs de NC Report i GAD3.

Algú podria llevar-li la segona plaça al PPCV? Les enquestes ho posen molt difícil, però no impossible. Dues d’elles consumen l’avançament per part de Compromís (SyM Consulting per a Valencia Plaza) i dues més (IMOP per a El Confidencial i 40Db per a El País) situen la diferència dins del marge d’error: entre el 0,4% i l’1%. D’altres, per contra, obrin un abisme entre el percentatge de vot dels populars i el dels valencianistes. Així, Celeste Tel (per a ElDiario.es), Key Data (per a Público), GAD3 (per a Las Provincias) i NC Report (per a El Periódico de Aquí) indiquen que el PPCV avantatjarà sobradament Compromís: en concret, entre el 7,7% i el 10,3%.

Compromís és una força política que les empreses enquestadores no acaben d’interpretar bé des de fora i que els propis enquestats tenen seriosos problemes per identificar a l’hora de respondre. Els dos pactes a l’àmbit estatal amb Podem fan que alguns electors, encara avui, diguen que votaran Podem quan realment volen dir que votaran la coalició liderada per Mónica Oltra. Això fa més impredictible el seu resultat, per bé que en cap cas no quedarà per sota del 14,1%, la previsió més baixa de totes les que ha rebut als sondejos, signada per Invest Group a Levante-EMV. Del 14,1% en qüestió al 23,2% que li pronostica SyM Consulting a Valencia Plaza, la forqueta és considerable. En escons, el ventall va dels 13 als 24. Ara en tenen 19.

En el cas de Ciutadans, les fluctuacions són fins i tot més exagerades. Amb 6-7 escons, l’enquesta que li proporciona menys representació a les Corts és la de SyM Consulting, una xifra que multiplica per tres el CIS, fins al punt d’atorgar-li entre 16 i 19 seients a l’hemicicle. En percentatge de vot, la fluctuació va del 7,4% de SyM Consulting a Valencia Plaza al 16,9% que anuncia Invest Group a Levante-EMV. En 2015, la llista que ara encapçala Toni Cantó va endur-se el 12,6% de les paperetes i un total de 13 actes. Amb la projecció que li atorguen les diverses enquestes, Ciutadans podria quedar tercera, quarta, cinquena o sisena força. Aquesta és la volatilitat de l’opinió pública, ara mateix.

Les quatre primeres enquestes publicades despres de l’anunci de l’avançament electoral deixaven Unides Podem-EUPV per davant de Vox. De les nou posteriors, només una indica que la candidatua encapçalada per Rubén Martínez Dalmau superarà la que lidera José María Llanos. L’estudi de SyM Consulting a Valencia Plaza va més enllà i pronostica que Vox multiplicarà per dos els vots de la coalició d’esquerres. Aquesta és l’enquesta que es mostra més benvolent amb el partit d’ultradreta, ja que li atorga 14 escons. El CIS, NC Report a El Periódico de Aquí, Invest Group a Levante-EMV i Key Data a Público no li’n donen més de 6. Entre 5 i 6 diputats, concretament.

En el cas d’Unides Podem-EUPV, els moviments són notablement més ajustats: del 5,7% i 5 diputats d’Invest Group a Levante-EMV al 8,7% i les 8 actes que prediu 40dB a El País. Tan sols el darrer tracking d’IMOP, a El Confidencial, exhala més optimisme envers la coalició en qüestió. El 22 d’abril van dir que es trobava en l’11,5% dels vots i 12 diputats.

De totes les candidatures amb opcions d’obtenir representació a l’hemicicle valencià, qui flirteja de manera més perillosa amb el llindar del 5% és, precisament, Unides Podem-EUPV. Una erosió més acusada –com a conseqüència de la fuita de vots cap a PSPV i Compromís– o una participació molt alta que situe aquesta tanca en una xifra de paperetes més elevada pot fer-los patir de valent. En aquest sentit, el bon paper de Pablo Iglesias als dos debats d’àmbit estatal pot esperonar el votant més indecís a fer-los costat de nou a les diverses urnes, per bé que no s’ha de perdre de vista la ferida que li puga causar el PACMA. Tothom dona per fet que els animalistes tornaran a experimentar una pujada apreciable, com ve passant els últims anys. No en serà prou per obrir-los les portes de les Corts, però sí que pot ser-ho per coartar les opcions d’unes altres forces progressistes.

Així doncs, malgrat que la mitjana de les enquestes publicades als diversos mitjans situa el Botànic bastant per davant de la dreta –52,2% a 43,2%–, l’espai per a les sorpreses, hi és. Vox és un partit inescrutable, que genera adhesions molt entusiastes i que, al mateix temps, pot atraure electors que es mostren molt més cauts a l’hora de transmetre les seues preferències. Tampoc no s’ha d’infravalorar el vot amagat que podria tenir el PPCV. Després dels casos de corrupció que encara esguiten alguns dels principals dirigents de l’anterior etapa de govern, expressar la intenció de donar suport als populars valencians pot resultar incòmode. Aquests dos elements, afegits a l’enigma de què passe finalment amb Unides Podem-EUPV i el creixement del PACMA són els factors que, a hores d’ara, posen totes les enquestes en suspens. Ja se sap que, com les primàries dels partits, les enquestes massa sovint les carrega el diable. Encara més en un escenari com el d’enguany, en què la coincidència electoral animarà un vot dual l’abast del qual també costa de detectar als sondejos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.