Campanys electoral

Eufòria del PSIB per a les generals i prudència per a les autonòmiques

L'optimisme del PSIB es reafirma amb l'èxit del miting de Pedro Sánchez a Palma, que si més no duplicà l'assistència del que oferí Casado el mateix dia. Alhora, però, els socialistes es mostren prudents, no fos cosa que la mobilització del seus votants baixés després de les generals. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El PSIB no respira optimisme sinó, més aviat, eufòria. Així se senten els dirigents socialistes illencs davant les eleccions generals de la setmana que ve. No ho volen reconèixer en públic, per por a la desmobilització del seu vot potencial, però en privat accepten que hores d’ara, quan la campanya electoral supera l’equador, és gairebé segur que el PSOE guanyarà per tercera vegada d’ençà el 1977 els comicis generals a les Illes.

Sánchez apallissaria Casado

Tal i com EL TEMPS ja ha referit en alguna ocasió anterior, el PSOE ha assolit dues vegades la victòria a les urnes, a les eleccions generals de 1986 i de 2008, i aquest cop, el 28 d’abril, seria la tercera sobre les 44 convocatòries que s’han celebrat fins ara, entre locals, una preautonòmica, autonòmiques, generals i europees. Una proporció que dona justa idea de la importància que tindria per als socialistes illencs que es confirmés la victòria. «Res no està fet encara», diu un alt càrrec socialista del Consell de Mallorca i que també és membre de la comissió executiva del PSIB-PSOE. En canvi, reconeix al mateix temps que «ho tenim molt bé per ser els primers». Això sí, a diferència de les dues vegades anteriors, enguany no guanyarien per un allau de vots cap a ells sinó per l’enfonsament del PP, el tradicional primer partit baleàric, que ha guanyat tots els comicis a l'arxipèlag des de 1982 fins avui, tant amb les sigles actuals com amb les anteriors, AP (Aliança Popular), mentre que abans, entre 1977 i 1979, la força guanyadora fou la UCD (Unió de Centre Democràtic).

L’optimisme que senten els socialistes es va veure reflectit en el contrast que dimecres d’aquesta setmana es va poder observar entre la concurrència als mítings –que per casualitat foren el mateix dia i gairebé al mateix temps, només amb mitja hora de diferència – que protagonitzaren a Palma Pedro Sánchez i Pablo Casado. Tant pel nombre d’assistents com per l’actitud que denotaven les respectives parròquies, els socialistes guanyaren de lluny.

El PSIB havia contractat el Palau de Congressos, que té una sala d’actes de dos pisos, per fer l’acte de Sánchez a Palma, a les set de l'horabaixa. Val a dir que al migdia n’havia protagonitzat un altre a Eivissa, convidat per la seva amiga i seguidora fidel des que presentà la seva candidatura a la secretaria general la primera vegada, Sofía Herranz, número 2 de la candidatura del PSOE al Congrés per Balears. La direcció socialista illenca no s’acabava de refiar de la capacitat de convocatòria del president del Govern espanyol. Per això s’estimà més deixar el primer pis del saló d’actes tancat. No obstant, una mitja hora abans de començar, la gentada que arribava al Palau de Congressos feu que l’obrissin, oferint així la màxima capacitat de la sala, 2.400 butaques. Que foren ràpidament ocupades. Per raons de seguretat, ningú més no hi pogué accedir, quedant un bon grapat de persones fora de l’edifici.

Per la seva banda, el PP illenc no s’atreví a parlar en cap lloc tancat on fos fàcil calcular el nombre d’assistents, sinó que optà per una petita plaça situada sobre la murada de Palma – curiosament situada als peus d’un edifici on José Ramón Bauzá hi comprà un dels més luxosos pisos que es poden trobar a la ciutat, amb vistes sobre la badia, que a hores d’ara tenen un preu, si es que en surt algun a la venda, d’uns 15.000 euros el metre quadrat – a la qual, segons l’organització, s’hi varen disposar 1.200 cadires que es varen ocupar en la seva totalitat. Mentrestant, un parell de centenars de persones es quedaren dretes. Si es dona per bona la xifra d’assistents que va oferir el PP –cosa difícil de creure-, hi haurien assistit unes 1.500 persones, i així i tot seria la meitat de les que congregà el socialista.

Més important que la quantitat va ser l’ànim que transmeteren els dos auditoris. Mentre que al Palau de Congressos hi havia una eufòria desfermada,  a l’acte conservador la tònica general era d’una impostada alegria o, també es podria dir així, d’una obligada escenografia –com si els assistents fossin mers figurants- per no deixar malament el líder en els talls que oferissin les televisions. Basta observar les fotos de les edicions digitals de la premsa local per adonar-se que, com a mínim, el míting de Sánchez era un espectacle de participació d’un públic entregat i que la reunió dels conservadors no superà la condició d’un obligat acte per quedar bé amb Casado.

Prudència socialista per al 26 de maig

A pesar de l'optimisme generalitzat i, fins i tot, de l'eufòria que senten els socialistes davant el resultat que els espera a les eleccions generals, es mostren molt més prudents quan parlen dels comicis autonòmics.

Resulta significatiu que a l’acte del Palau de Congressos el cap de llista al Congrés, Pere Joan Pons, advertís els presents que «cal mantenir en alt la mobilització per a les eleccions generals però també per a les autonòmiques» del 26 de maig. Francina Armengol havia dit exactament el mateix uns dies abans, el 12 d’abril, durant un acte públic: «hem d’assolir una gran mobilització no només per a les (eleccions) generals sinó també per a les autonòmiques». I no era la primera vegada. Ja el 16 de març instà el seu companys, durant el consell polític que posà el PSIB en mode de campanya electoral, a fer tot el que sigui possible «per mantenir en alt la mobilització (de les bases de votants socialistes) no només per a les eleccions generals», sinó també «per a les autonòmiques» del mes de maig. En el mateix sentit s’expressen des d'aleshores tots els candidats a tots els actes públics en què participen.

Per què tanta insistència? La resposta és el temor de la direcció del PSIB davant la possibilitat que «després de les generals hi hagi un efecte de reflux, és a dir que el 28 d’abril ens vagi molt bé gràcies a una altíssima participació del nostre votant natural però que, acte seguit, una part d’aquests electors no se sentin implicats després (en la disputa a les eleccions autonòmiques) i s’abstenguin, i això per a nosaltres seria molt perillós», confessa l’alt càrrec socialista abans referit.

En la ment dels socialistes s’agita l’antecedent de 1979, quan se celebraren eleccions generals el 3 de març i l’1 d’abril següent les primeres locals i preautonòmiques. Els dos partits majoritaris, UCD i PSOE, tingueren una baixada de suport entre les dues cites electorals de l’ordre de sis punts percentuals. Per a la primera força, UCD, fou letal, perquè només per aquesta minva perdé la possibilitat d’obtenir la batllia de Palma, que se la quedaren els socialistes. Ara el PSIB no vol que li passi quelcom semblant però a l’inrevés: que el perjudicat sigui ell. Per això els seus dirigents no es refien gens ni mica i criden tant les seves bases a mantenir la mobilització en alt després de les eleccions generals perquè «si no, ens podríem trobar amb una sorpresa molt desagradable» el 26 de maig, adverteix el dirigent socialista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.