Els crítics

El cercle de ‘Game of thrones’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El cercle es tanca quan es culmina una història i Game of thrones ha arrencat la seva última temporada apuntant aquest tancament amb un episodi ple de referències al primer episodi de la sèrie. Hi ha hagut almenys una desena d’escenes que remetien a aquell primer episodi (a partir d’aquí, spoilers). La més notable és l’arribada de Jon Snow i Daenerys Targaryen a Winterfell, que està tractada de forma similar a l’arribada de Robert Baratheon i Cersei Lannister. Hi ha un nen escalador (com en Bran en el seu dia) i tenim l’Arya observant entre la multitud amb una mirada molt diferent de la que tenia aleshores. Finalment, tenim els Stark esperant, segons mana el protocol, l’arribada de la reialesa. Aquesta equiparació resulta molt interessant perquè és la que més permet establir quin és el punt de vista dels habitants del nord. Per a ells, no hi ha diferències entre l’arribada del primer episodi i aquesta perquè en tots dos casos són dos monarques imposats. Daenerys és percebuda com algú que vol la seva servitud però que no considera el desig de llibertat, que en els últims anys ha anat en augment, d’una regió que no vol ser vassalla de King’s Landing. Ningú no expressa això de forma més directa que Lyanna Mormont. “Et vam fer rei del Nord!”, retreu enèrgicament a Jon Snow.


 Game of thrones
Creadors: David Benioff i D.B. Weiss
Repartiment: Kit Harington, Emilia Clarke, 
Maisie Williams
Temporades: 8
Canal: Movistar i HBO


També trobem aquest sentiment en les cares d’uns ciutadans que miren la Khalessi d’una manera molt diferent de com ho havien fet altres pobles on havia arribat com una benedicció. Esperava un bany de masses, s’ha trobat desconfiança. Aquí no és una alliberadora, aquí és una imposició, no gaire diferent dels Lannister. Aquesta idea queda solidificada amb la reacció d’en Sam quan descobreix que la reina ha matat el seu pare i el seu germà pel simple fet de no declarar-se’n vassalls. És el moment més potent a nivell dramàtic de l’episodi i que a més actua com a detonant del descobriment de la veritat, en la conversa entre Sam i Jon Snow a les criptes (una altra escena en què es fa un paral·lelisme amb el primer episodi, en aquest cas amb la conversa de Robert i Ned Stark). D’aquesta manera, s’estableix el dilema de Jon Snow entre la necessitat de fer un front comú davant els caminants blancs i la lleialtat cap a la seva família, que passa per defensar-los davant de qualsevol amenaça, fins i tot de Daenerys, que d’altra banda es mostra més inflexible que mai. Ara que té a les seves mans la possibilitat de reclamar la legitimitat al tron, la responsabilitat que pesa sobre ell és molt més gran.

L’episodi ha establert aquest dilema al mateix temps que ha col·locat peces sobre el tauler, preparant elements que després necessitarà. És habitual a Game of thrones aquest tipus d’inici de temporada en què els guionistes planten llavors per recollir més endavant, com l’escena d’Arya demanant a Gendry una arma nova o de Bronn rebent l’encàrrec d’assassinar en Jaime i en Tyrion. Em pregunto si la mirada carregada de males intencions del drac cap a Jon Snow també s’ha de llegir en aquest sentit. La sèrie faria bé d’enfrontar al més aviat possible Daenerys i Jon Snow, ja que la seva història d’amor és l’únic punt feble que manté la sèrie, atesa la manca de química entre els dos actors (de la seva escena només se’n rescata el lluïment visual dels dracs). El fet que Game of thrones hagi volgut tancar el cercle al primer episodi indica que, probablement, no el voldrà tancar al final de la sèrie. Segurament és el pas previ per fer esclatar el cercle en qüestió i que no en quedi res més que cendres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.