El sobiranisme a les Balears afronta el repte d’assolir per primera vegada un diputat al Congrés. Els seus dirigents saben que és difícil. Però pensen que tenen serioses possibilitats per mor de la fragmentació del vot que previsiblement farà que el percentatge necessari per tenir un escó, per part de l’últim partit amb representació, sigui molt més baix que en altres ocasions. Ho creuen de debò i, en conseqüència, expliquen, s’han posat a la feina amb temps, amb intensitat i dedicant a la campanya tots els recursos que necessiten.
Si més no, és cert que el sobiranisme no es pren aquestes eleccions generals com totes les anteriors. Ha forjat una candidatura unitària que no deixa cap pota d’aquest àmbit polític i ideològic fora, s’ha esforçat a fer una llista electoral potent, ha dedicat recursos suficients a l’objectiu i té les bases en mode campanya des de fa setmanes.
Primer objectiu: la unitat
No s’havia assolit mai la unitat sobiranista per concórrer a unes eleccions generals. La dispersió era la norma, tradicionalment. Enguany és la primera vegada que els partits d’aquest àmbit, després d’anys de topades i enfrontaments, sobretot entre el PSM de Mallorca i Esquerra Republicana, s’han posat d’acord.
La relació entre aquests dos partits sobiranistes començà a canviar després de les eleccions autonòmiques de 2015. El líder d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, dimití del càrrec. A partir d’aleshores el partit republicà entrà en una fase de transició que culminà amb els congressos de la formació a Mallorca i a Balears que se celebraren el desembre de 2016. A l’illa més gran Esquerra trià Mateu Matas, Xurí, com a nou president, mentre que Joan Llodrà era elegit màxim càrrec orgànic a Balears. A partir d’aquell moment les relacions amb Més per Mallorca milloraren ostensiblement. Així que passaren els mesos, s’anà fent més clar que no tenia sentit mantenir la competició electoral entre ambdues formacions. Com a conseqüència, s’iniciaren les converses per mirar de convergir.
A la fi, el novembre passat, les assembles de Més per Mallorca i d’Esquerra ratificaren les propostes de les respectives direccions per fer coalició a les futures eleccions autonòmiques de 2019. Se superava d’aquesta manera la llarga fase d’enfrontaments a Mallorca. A Menorca les coses havien estat diferents perquè ja feia temps que l’entesa entre el PSM i Esquerra havia permès la col·laboració electoral i la creació de Més per Menorca entre les dues formacions, a més d’IniciativaVerds Menorca i Equo.
Quan el mes de febrer Pedro Sánchez anuncià que convocaria anticipadament eleccions generals a Corts per al 28 d’abril, el sobiranisme a les Illes no dubtà gens ni mica sobre què calia fer. L’acord va ser ràpid. El 14 de març es presentava en públic Veus Progressistes, el nom de la coalició que aixopluga Més per Mallorca, Més per Menorca, Esquerra Republicana i Ara Eivissa: “És la forma més intel·ligent de presentar-nos”, va dir qui seria el cap de llista, Guillem Balboa. “Som una candidatura d’esquerres, sobiranista, ecologista i arrelada a les nostres illes”, afegí.
Amb la unitat actual el sobiranisme està convençut que té probabilitats d’assolir un diputat al Congrés, cosa que cap partit illenc d’aquest àmbit no ha assolit mai. Abans de 2004 el PSM, partit més gran del nacionalisme a les Illes, quedà sempre molt lluny de l’escó. Aquell any posà en marxa una estratègia diferent per intentar tenir el diputat: s’alià amb Esquerra Unida, però tot i així fracassà altre pic, a pesar que el 8,5% de vots que va recollir el deixà més a prop del triomf que mai. El 2008 altra vegada mudà d’estratègia i liderà una candidatura exclusivament nacionalista, amb Unió Mallorquina, Esquerra Republicana i Entesa per Mallorca, però la manca de convicció, sumada a diferències serioses entre els socis i la debilitat de la campanya, conduí a un fracàs estrepitós, amb només el 5,3% dels vots. El 2011 la coalició entre el PSM, IniciativaVerds, Entesa per Mallorca i Equo, es quedà amb el 7,2% dels sufragis. El 2015, Més recollí el 7%. Molt per sota del mínim per obtenir un escó.
Els comicis generals de 2016 estigueren marcats per l’enfrontament entre sobiranistes. Més per Mallorca es va coalitzar amb Podem per concórrer als comicis al Congrés. Una decisió que des de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) —entitat civil que lluita per eixamplar el sobiranisme entre els mallorquins— es va considerar una greu errada perquè, segons va dir qui n’era aleshores president, Cristòfol Soler, “pot deixar les eleccions sense cap candidatura sobiranista”. Per evitar-ho, l’ASM dirigí una operació per muntar una llista d’aquest àmbit ideològic. Així va sorgir, amb el suport d’Esquerra, la candidatura Sobirania per les Illes, encapçalada per Mateu Matas, Xurí. Els escassos 7.500 vots que recollí i el fet que, per la seva banda, Més per Mallorca es quedés sense escó (perquè ocupava el tercer lloc a la candidatura de Podem, que només en va obtenir dos) agermanà en el fracàs les dues formacions sobiranistes.
Es podria pensar que aquests antecedents enfosqueixen les esperances de Veus Progressistes per enguany. No per força. A diferència del passat, ara, amb la unitat real i amb tothom remant en la mateixa direcció, hi ha entre les direccions de la coalició la franca convicció que l’objectiu es pot assolir.
L’opció d’un diputat
A pesar de la unitat i de la il·lusió, ningú no s’enganya: el repte no és fàcil d’assolir. Però així i tot a Veus Progressistes creuen que l’objectiu està a l’abast. El cap de l’organització de la campanya electoral, Josep Ferrà, explica, en conversa telefònica amb aquest setmanari, que “estem fent una campanya que està arribant a la nostra gent, a la gent que quan es feren les enquestes no estava activada i ara sí”, en referència als dos sondejos que s’han fet a les Illes (el primer el va publicar Última Hora a mitjan mes de març, elaborat per l’Instituto Balear de Estudios Sociales, i el segon és el del Centre d’Investigacions Sociològiques publicat a principis d’abril) que deixen sense opció a escó el sobiranisme.
Ferrà rebutja que Veus estigui tan lluny del diputat com les enquestes auguren. Des de l’oficina que dirigeix es fan uns comptes molt diferents. “Les enquestes sempre ens donen menys del que fem a l’hora de la veritat”, el dia de les eleccions, assevera. Els dos estudis demoscòpics d’intenció de vot referits valoren en un 7% el suport que tindrà Veus Progressistes el 28 d’abril. Molt lluny de la possibilitat d’obtenir el diputat. A Balears s’envien vuit diputats al Congrés i per assolir-ne un s’haurà de sumar enguany al voltant d’un 12% dels vots, segons els sondejos publicats.
Tanmateix, això no preocupa gaire la direcció de campanya. Diu el director de l’oficina, Josep Ferrà, que, primer de tot, s’ha de contextualitzar bé la informació que aporten les enquestes. “La primera, publicada a mitjan març (la del diari Última Hora), es va fer a principis de mes, es refereix a Més, quan encara no existia Veus. Aleshores no teníem candidat ni candidatura ni res de res, i ens donà un 7%,, per tant és segur que posteriorment devem haver millorat molt en intenció de vot. Pel que fa a l’enquesta del CIS, ni tan sols ens tenia presents, no demanava [als enquestats] per nosaltres, ni pel PI... és totalment esbiaixada”. I això a banda del fet que “la quantitat d’enquestes fetes a les Illes, tres-centes setanta, són molt poques per obtenir resultats fiables”.
Per una altra banda, Ferrà explica que “enguany no serà com el 2016 quan el partit més votat [el PP] va obtenir un nivell de suport molt alt (163.000 vots, en xifres rodones), ara el partit que ho sigui ho serà amb molts menys vots, perquè hi haurà una gran fragmentació. Això vol dir que per força el cost d’assolir un escó baixarà amb relació al que era habitual en les anteriors ocasions [el 2016 Ciutadans va assolir un sol escó amb 67.000 sufragis, el 14,5%]; els nostres càlculs indiquen que un diputat podrà sortir amb un resultat que estigui dins d’una forquilla que anirà dels 36.000 als 42.000 vots, i això són xifres que nosaltres estem clarament en condicions d’assolir”.
Per fer realitat l’anhel, Veus cerca fer visible durant la campanya la seva oferta enmig d’un bosc de debats i polèmiques importats, que arriben a les Illes a través dels grans mitjans de comunicació d’agenda espanyola, en especial de les televisions d’àmbit estatal. A tal fi, diu Ferrà, fan “una campanya original, fresca i, crec, molt bona” que es tradueix en el fet que “estem assolint l’objectiu”.
Ferrà i els seus col·laboradors, així com un elevat nombre de voluntaris a totes i cadascuna de les seus de Més per Mallorca, Més per Menorca,Esquerra Republicana i Ara Eivissa porten endavant la feina que no es veu però que resulta imprescindible per als que posen la cara i ulls, els candidats.
La candidatura
La llista electoral al Congrés està encapçalada per Guillem Balboa, de Més per Mallorca (partit pel qual és el batlle d’Alaró i futur candidat número 2 de la llista al Consell de Mallorca el 26 de maig), seguit de Patrícia Font, de Més per Menorca. La tercera posició és per a Arnau Mañas, d’Ara Eivissa, i el quart lloc l’ocupa, per part d’ERC, Mateu Matas, Xurí.
Un exemple del que deia Ferrà, allò d’una campanya “original” i “fresca” que fa forat entre els debats en clau espanyola, és la presentació que va fer la setmana passada Balboa del missatge de Veus contra la corrupció i el frau fiscal. El candidat convocà els periodistes davant de les tres tanques publicitàries de la coalició que s’inspiren en la pel·lícula Tres anuncis als afores, del director Martin MacDonagh. Tal com diu la mateixa candidatura, “en paral·lel amb el guió de la pel·lícula, els tres anuncis volen ser una crida desesperada contra la inacció dels governs centrals de tot color i altres instàncies de l’Estat contra el forat econòmic que creen el frau fiscal i la corrupció política, i que sovint impedeix finançar millor els serveis públics o les pensions”. A la primera tanca, s’hi pot llegit “Frau fiscal i corrupció = 160.000 milions d’euros l’any; en la segona: “Multes ridícules i amnisties. Això és tot?”; i en la tercera: “Com és possible, Govern d’Espanya? Res a dir, Rei?”. Balboa, durant la presentació de les tanques, deia davant dels periodistes que “no és presentable que el frau fiscal no sigui delicte fins als 120.000 euros i el furt ho sigui per 400. Per això interpel·la directament els responsables d’aquesta vergonya i el rei que, com a cap d’Estat, està totalment absent d’aquesta qüestió i només apareix a l’hora de llançar benzina als debats sobre la unitat d’Espanya”.
Missatge contundent, concret i que encabeix tant la reivindicació esquerrana (lluita contra el frau fiscal i la corrupció) com la republicana (implícita acusació de no servir per a res al rei espanyol) i que alhora fa referència al conflicte territorial (el missatge de Felip de Borbó contra l’independentisme català): un exemple de com Veus Progressistes intenta fer forat en aquesta campanya per assolir l’objectiu que el sobiranisme arribi per primer cop al Congrés