Romanitat

Castelló d'Empúries, capital medieval

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El nucli ha mantingut l’estructura de miniatura, contingut per una línia de muralla. La seva situació, arran d’aigua, l’exposà als atacs de pirates i altres malfactors del mar.

Amb la caiguda de l’Imperi romà, Castelló d’Empúries, protegida terra endins, va substituir la veïna Sant Martí d’Empúries com a capital del Comtat d’Empúries, i va esdevenir vila principal del golf de Roses, i l’autèntica capital medieval de l’Empordà durant els segles de més esplendor del comtat. Com a element de protecció afegida, Castelló d’Empúries va escollir una ubicació elevada en un espai de perfecta horitzontalitat. El turó en qüestió, el més prominent dels encontorns, s’eleva 17 metres per sobre del nivell del mar. Es creu que allà es va construir alguna gran explotació agrària de l’època romana, fins i tot una vil·la. L’historiador Jeroni Pujades, mort precisament a Castelló d’Empúries, esmenta l’existència de dues làpides romanes, a més de ceràmica i monedes, que no s’han pogut localitzar mai.

La vila conserva tresors medievals molt valuosos, com la basílica de Santa Maria, el convent de Sant Domènec, la Llotja, la presó i els carrers i les cases de l’època. El nucli antic forma part, justificadament, de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Passegeu-vos-hi sense presses per anar descobrint aquest ric patrimoni. El primer element que sorprèn per qüestió de proporcions és la basílica de Santa Maria. Tot i les dimensions catedralícies, aquest estatus no li va ser atorgat mai, malgrat els esforços dels comtes d’Empúries. L’edifici es va  iniciar al segle XIII, però hauria de trigar un parell de segles a veure el final de les obres. El seu interior mostra, una vegada més, l’elegància i l’elevada verticalitat del gòtic mediterrani. 

Ja hem dit que la població va esdevenir capital medieval, amb la consegüent profusió arquitectònica que va poblar la seva trama urbana. La Llotja de Mar, reconvertida posteriorment en casa de la vila, data de finals del segle XIV. A la façana, un escut atreu l’atenció del visitant, mentre que l’interior ho fa amb l’estructura de volta de creueria gòtica. Avancem, però. L’anomenada Sala de Contractació és un espai obert l’origen del qual pot correspondre  a la duana medieval que tenia la vila, o bé a les sales de l’Hospital Major. En qualsevol cas, l’espai es troba parcialment reconstruït i obert als quatre vents.

La presència conventual denota novament la importància d’aquesta vila en temps medieval, la qual acollí bona part dels ordes religiosos. Hi trobareu els convents de Sant Bartomeu, de Santa Clara, Sant Domènec o Sant Agustí i, per descomptat, el desaparegut convent de Sant Francesc del qual alguns elements originals són presents al rentador públic.

No hi manqueu, tampoc, a penetrar en la vila a través de la Torre de la Gallarda, un portal d’origen gòtic, i travessar el riu Muga pel pont Vell, d’estructura singularíssima, amb set ulls desiguals entre els quals un, el principal, d’arc apuntat.

Des de mitjan segle XIII la comunitat jueva hi cobrà importància cabdal. D’ací la presència de la sinagoga i el call jueu, que arribà a comptar amb uns tres-cents habitants i gaudí de privilegis fins l’expulsió al segle XV pels Reis Catòlics. El call comprenia els actuals carrers de la Muralla, dels Jueus, del Call, del Calabró, Peixateries Velles, plaça de la Llana… Un espai laberíntic que encara manté la trama irregular d’època medieval.

Abans de desfer les nostres passes per recobrar terra endins la Via Augusta, una darrera mirada al que degué ser un dels espais cabdals de la romanitat a Hispània: el litoral que va permetre que els exèrcits, la llengua i la cultura romans penetressin en el territori i s’hi ancoressin fins a modelar-lo a la seva manera, de la qual som els hereus.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.