“L’islamisme radical ens odia perquè Tunísia demostra que una democràcia secular pot funcionar al món àrab”

-Com va reaccionar en saber que el sospitós d’haver comès l’atemptat a Berlín era tunisià?

-Vaig quedar horroritzat per l’atac i el primer en què vaig pensar va ser en les famílies de les víctimes. Però el responsable, Anis Amri, no representa Tunísia ni la seva gent, i els alemanys ho saben. Aquest acte barbàric no afectarà la relació entre els dos països. Avui en dia el terror ja no té nacionalitat. És un problema global. Aquests atacs els organitzen grups que operen globalment amb l’ajuda d’Internet. Hem de combatre-ho plegats, fins i tot amb més intensitat que abans.

-Un dels seus diplomàtics va dir que Alemanya no hauria d’oblidar que Tunísia és l’única flor del desert d’Aràbia, l’únic país en què va sorgir la democràcia arran de la Primavera Àrab.

-Alguns terroristes vénen de Tunísia, sí. Però tot i així, Tunísia no és un país de perpetradors. També és un objectiu dels jihadistes. Només el 2015 vam patir tres grans atacs. L’islamisme radical ens odia perquè estem demostrant que una democràcia secular pot funcionar al món àrab. Després de 23 anys de dictadura, tenim una nova constitució, noves lleis, eleccions lliures, un tribunal suprem i llibertat d’expressió.

-La seva família sempre ha estat considerada molt moderna. La seva àvia era una militant feminista i, als anys 50, una de les primeres dones en arribar al Parlament tunisià.

-Sí, i ara la igualtat de drets està garantida a la nostra constitució. Això no sempre es veu reflectit en el dia a dia, ho reconec, però hi estem treballant. Al meu govern hi tinc vuit ministres que són dones, incloent la d’Economia, que és una cartera clau. N’estic orgullós.

-El seu país té una taxa d’atur del 15%. En el cas dels joves, la xifra és d’un 30%. Els grups terroristes recluten precisament joves frustrats.

-Probablement aquest és el nostre problema més gran. Hem d’apuntalar urgentment aquests èxits democràtics amb una economia sòlida. Els governs anteriors no van fer prou en aquest sentit. Molta gent està decebuda per allò que els ha donat la revolució a nivell individual. Necessitem créixer més. Del 2010 al 2015 vam créixer al voltant d’un 1,5% però això no és suficient per generar prou llocs de treball. Tot i així, Tunísia té un gran potencial. Hem de començar a fer reformes econòmiques. Estem reformant el nostre sistema bancari i educatiu, facilitarem la cooperació internacional i reduirem la burocràcia. Tot alhora. I estem lluitant contra la corrupció, que és un repte en majúscules. Però també cal tenir en compte que Tunísia té més de 3.000 anys d’història. Els sis anys que han passat des de la revolució no són gaires i, malgrat tot, hem avançat molt.

-Però com preveu crear llocs de treball, especialment per als joves?

-Tunísia té alguns recursos naturals, com petroli i gas, però també té molta gent jove i forta. L’entorn ha de ser l’adequat. El nostre objectiu principal és la seguretat. Estem invertint molts diners en modernitzar els nostres serveis de seguretat. Per exemple, compartim 471 quilòmetres de frontera amb Líbia i ens hem de protegir contra la inestabilitat d’aquest país. Per això hem doblat el pressupost en defensa respecte el del 2012. Ara els nostres serveis d’intel·ligència segueixen de prop els sospitosos de pertànyer a grups terroristes. Aquí, la vida és igual de segura que als països europeus. Però la seguretat absoluta no existeix, només cal veure què ha passat a Berlín, França o Istambul.

-La seguretat per si mateixa no crea llocs de feina.

-Per això tenim lleis noves que afavoreixen la inversió. Hi ha cooperació público-privada i avantatges pels inversors. Tenim 3.000 empreses estrangeres que, amb la seva presència, estan mostrant que confien en el país.

-El 2016 el govern alemany va donar suport a Tunísia amb 290 milions d’euros per al seu desenvolupament. És suficient?

-Els governs europeus no haurien de pensar només en xifres a l’hora d’ajudar Tunísia. Com a democràcia jove, podem esdevenir un aliat estratègic d’Europa. No hi ha cap altre país que pugui oferir un model tan positiu per als països en desenvolupament. Tunísia, protegint la frontera amb Líbia, també està protegint les fronteres europees. Allà hi regna el caos, Estat Islàmic ho està destruint tot, hi ha altres grups jihadistes, militants i un munt d’armes. El 95% dels refugiats que arriben a Itàlia ho fan a través de Líbia, molt pocs per Tunísia. Europa ho hauria de tenir en compte.

-Què vol dir amb això?

-Per exemple: Tunísia no ha tingut mai un exèrcit fort malgrat els perills inherents a la seva situació geogràfica. Tot i així, cap govern ens fa descomptes i estem obligats a comprar equipament militar al preu del mercat internacional. Això té un impacte en el nostre dèficit i per tant no tenim diners per altres necessitats bàsiques pel desenvolupament, com per exemple les infraestructures.

-Vostè va arribar al càrrec a l’agost i el seu govern s’està autoanomenant el Govern de la Unitat Nacional perquè té el suport de diversos partits i grups socials. Això no dificultarà la gestió?

-No vull dir que serà fàcil. Però tots els grups han signat l’anomenat Document Cartago i, per tant, s’han compromès a emprendre reformes econòmiques concretes. És un mandat clar que penso complir. En els últims anys també hem desenvolupat una mena de “New Deal”. Està havent un debat considerable entre sindicats, partits i grups socials. Sense aquest diàleg, no hauríem resistit tan bé la crisi d’aquests anys. I tots estan d’acord que les reformes són decisives pel nostre futur i per la lluita contra el terrorisme.

-A mitjans febrer té planificada una reunió amb Angela Merkel a Berlín i segurament parlaran d’Anis Amri, qui va cometre l’atemptat a la ciutat. Alemanya està ressentida pel fet que el terrorista hauria pogut ser deportat si Tunísia hagués lliurat els documents necessaris.

-No vam ser lents. Vam seguir els procediments normals i vam fer la feina correctament.

-I no pot ser que vostè estigui sota una pressió domèstica per no repatriar aquest tipus de persones? Fa només uns dies, va haver una manifestació a Tunis contra la repatriació dels sospitosos de terrorisme.

-Cal diferenciar entre dues coses. Són immigrants il·legals provinents de Tunísia que viuen a Alemanya sense permís. Anis Amri ho era. Perquè a Tunísia era un criminal insignificant, no un terrorista. Com molts altres, es va radicalitzar a Europa, concretament a Itàlia. La situació és diferent en els casos en què els terroristes marxen per cometres atacs. Molta gent d’aquí està protestant davant el retorn d’aquests jihadistes. La meva resposta és inequívoca: des del 2015 tenim lleis d’antiterrorisme per empresoanr els extremistes que tornen. Tot jihadista que hagi lluitat per Estat islàmic a Síria o Iraq serà immediatament arrestat quan torni. Molts altres països europeus també temen el retorn d’aquests guerrers entrenats perquè podrien desestabilitzar el sseus països.

-Però primer cal capturar els terroristes i després demostrar els crims que han comès.

-Tenim tota la informació sobre aquests tunisians, coneixem la seva identitat i actualitzem constantment les nostres troballes en cooperació amb les autoritats d’altres països. Malauradament tenim molta experiència en la lluita contra el terrorisme islàmic, no és un fenòmen que estiguem descobrint ara.

-La seva confiança al respecte és una mica sorprenent. Els experts en terrorisme no es posen d’acord ni tan sols en el nombre de tunisians que s’han unit a Estat Islàmic. Les xifres oscil·len entre els 2.000 i els 7.000 homes.

-El número exacte és 2.929. Molts ja han mort.

-I això com ho sap?

-Tunísia és un país petit. Tenim 11 milions de residents. Quan algú desapareix per un període llarg, destaca. Llavors els nostres agents investiguen el seu cercle per poder saber on és. Tenim els nostres procediments per fer-ho.

-A Alemanya hi ha un debat sobre si Tunísia és o no un país d’origen segur. Les minories i els membres de l’oposició estan segurs al seu país?

-Sí, no hi ha una persecució estatal contra aquesta gent.

-Amb 41 anys, vostèés el primer ministre més jove que ha tingut mai Tunísia. Però tambéés el setè líder que té el país des de la Primavera Àrab. Quan de temps es podrà mantenir al poder?

-El motiu d’aquests canvis tan freqüents era l’inestabilitat que vam haver de fer front desprñes de la dictadura. Però ara la nostra estabilitat està millorant. Veig el nostre futur amb optimisme.

*Traducció d'Àstrid Bierge