Romanitat

Roses, de colònia grega a ciutat romana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja que ens trobem al golf de Roses, podem acostar-nos fins a la ciutat que li dona nom, perquè aquí també l’enclavament va passar de colònia grega a ciutat romana. Les restes gregues i romanes es troben dins de les muralles renaixentistes de la Ciutadella.

La Ciutadella és un jaciment arqueològic en contínua investigació on es poden conèixer les diferents ocupacions històriques del lloc a través de les restes conservades, del segle IV aC, data de la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al segle XX. La fortificació renaixentista clou un recinte que conté un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia.

No s’hi han trobat, fins ara, molts vestigis de la presència romana, en tot cas una vil·la romana l’ocupació de la qual sembla que s’estengué al llarg de sis segles, des del II aC fins al IV dC. Si no se’n troben més, caldrà pensar que Rhode va ser una vila romana secundària, si bé va revifar durant el segle III, quan Empúries inicià la decadència. Excavacions recents hi han localitzat una factoria de salaons de peix que estigué en activitat durant els segles IV i V. 

La Ciutadella també conté a l’interior de la muralla restes de l’època visigòtica, una necròpolis paleocristiana, el monestir romànic de Santa Maria, part del nucli urbà medieval i dependències militars datades del segle XVI. Aquest condensat d’història resulta complex de pair si no es fa una immersió al museu o no s’hi assisteix a una visita comentada.

Fora de la ciutat actual i sobre un monticle se situa el castrum d’època visigòtica que va estar habitat entre els segles VII i VIII, el qual domina el port i la ciutat antiga. El que ahir fou un nucli fortificat configura avui una talaia de primer ordre des de la qual podreu contemplar el golf de Roses. La perspectiva que s’hi obté és majestuosa: la paràbola que descriu la terra empesa pel mar s’estén cap al sud amb una horitzontal regularitat gairebé de pràctica geomètrica. En direcció oposada, la costa es torna abrupta, l’element mineral s’eleva i desafia. Apareix la punta Falconera, però és el cap Norfeu, situat entre la badia de Montjoi i la cala Jòncols, qui penetra amb més intensitat en el Mediterrani. 

Un segon punt de contemplació del paisatge litoral és el castell de la Trinitat. A l’igual que la Ciutadella, data del segle XVI i, per això mateix, en representa un complement ineludible. La seva estructura, de cinc puntes, va fer d’aquesta fortificació una estructura defensiva sòlida, a prova de l’artilleria enemiga. Tan sols cal fixar-se en el gruix dels seus murs, que assoleixen els dos metres, per fer-se una idea de la rellevància de mantenir salvaguardada la ciutat i el port de Roses.

No marxeu sense realitzar una incursió al patrimoni natural circumdant. La ciutat viu emmarcada entre dos parcs naturals d’excepció, el dels Aiguamolls de l’Empordà i el de Cap de Creus. El primer, ja en terme de Castelló d’Empúries, es concreta en un conjunt de maresmes i zones humides amb una superfície només superada per la del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però la dessecació per a l’aprofitament ramader i agrícola van reduir-ne l’extensió. Avui, els aiguamolls són punt de parada obligatòria d’espècies alades en migració entre l’Europa central i el continent africà. Al darrere d’aquestes espècies, s’hi dóna cita el creixent turisme ornitològic, d’observació d’ocells o, si em permeteu l’anglicisme, el birdwatching. Visitant els aiguamolls es pot fer parada per visitar Empuriabrava, que ofereix circuits turístics pels seus canals.

Del sector meridional del Parc Natural de Cap de Creus, el més pròxim a la població, no hauríeu d’estalviar-vos el camí de ronda que enfila rumb al nord. A trams arran de costa, l’anomenat sender de Gran Recorregut GR-92 uneix el golf de Roses amb la badia de Cadaqués a través d’una pista transitable en bicicleta i tancada al trànsit durant els mesos més càlids de l’any. El paisatge, com podreu suposar, combina penya-segats, cales ocultes entre parets calcàries, aigües cristal·lines, matollar i, si el dia s’alça capriciós, vent tramuntanal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.