Món

La capital del Kazakhstan canvia de nom en funció del desig del dictador

La capital ja ha canviat de nom quatre vegades; ara porta el nom de l’exdictador Nazarbàiev. Una visita a un lloc extravagant.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És bonic quan la posteritat conserva algú dins un record honorable. Però qui sap què farà la posteritat? És capriciosa i injusta. Per això, Nursultan Nazarbàiev, el president de Kazakhstan, ha sigut prudent. Tan bon punt va anunciar la seva dimissió el dia 19 de març, va canviar el nom de la capital del país. Ara ja no es diu Astanà sinó igual que ell: Nursultan.

Aquest canvi de nom que s’ha produït quan ell encara és viu és el gir inesperat d’una dimissió inesperada. Durant tres dècades, Nazarbàiev ha estat l’home més poderós de Kazakhstan. En 1989, durant la República Socialista Soviètica del Kazakhstan, es va convertir en líder del Partit Comunista de Kazakhstan i després, en president del país. Amb 78 anys és per als kazakhs, per dir-ho d’alguna manera, el que han sigut per als russos Mikhaïl Gorbatxov, Borís Ieltsin i Vladímir Putin en una sola persona.

Però qui busqui ànims eufòrics ara a Astanà trobarà, per contra, una gran tristesa o una rancor silenciosa a causa del sobtat canvi de nom. A l’Ajuntament, a Google Maps, als panells informatius dels vols cap a Astanà, ja diu Nursultan. Ningú no va preguntar als ciutadans. S’ho han pres com a senyal que tampoc no podran decidir res en el futur. No obstant això, Azat Peruashev, un home amb la pell morena i els cabells grisos i curts, està content. És un dels pocs que va poder decidir sobre el canvi, almenys formalment.

Peruashev és el líder del partit de l’oposició Ak Zhol: «oposició òbviament no entesa com a oposició cap al president», s’afanya a afegir. Des del seu gran despatx es veu l’extravagant ciutat que des de l’any 1994 creix sobre una estepa erma i pantanosa i cada vegada es fa més gran. Hi ha un arc de triomf com a París, una casa blanca com a Washington, un centre comercial en forma de carpa, un arxiu nacional en forma d’ou i un centre de Nazarbàiev en forma de focus on l’expresident té ara el seu despatx. Un vent fred xiula pels carrers amples.

Peruashev va ser-hi present com a diputat del Parlament quan el 20 de març Nazarbàiev va traspassar el seu càrrec al president del Senat Kassim-Jomart Tokaiev. Peruashev diu que va plorar. També va ser-hi present quan el pàl·lid Tokaiev, en comptes de presentar un programa polític, va anunciar que es canviaria el nom d’Astanà i el dels carrers principals del país en honor al seu predecessor. Al Parlament tothom es va aixecar i va aplaudir. Aquell mateix dia es va canviar la Constitució per unanimitat.

És la quarta vegada que la ciutat canvia de nom des de l’any 1961. Quan Peruashev va venir-hi a viure en 1997, llavors com a funcionari de l’administració presidencial de Nazarbàiev, li van canviar el nom de Tselinograd a Aqmola. Estava constituïda sobretot per edificis soviètics de cinc plantes a l’altre costat del riu. El que ara és el centre abans eren un pantà i zones de construcció.

El president Nazarbàiev havia decidit traslladar la capital aquí per temor a separar-se de les zones poblades per russos. Peruashev es va haver de mudar de la solellosa Almati aproximadament 1.000 quilòmetres cap al sud, «a la estepa nua» com diu ell.

Un any més tard la ciutat va passar a dir-se Astanà, que simplement vol dir «capital» en kazakh i resulta divertit. Des de llavors la ciutat ha augmentat el nombre d’habitants de 290.000 a més d’un milió. L’oposició es va reduir, va romandre a Almati o la van aixafar. Però ara hi ha a Astanà una rèplica d’oposició fidel a la línia del partit Ak Schol (camí fàcil), dirigit per l’exfuncionari Peruashev.

Les protestes contra el canvi de nom de la capital van ocórrer gairebé exclusivament a Internet. I fins i tot allà es van frenar. Això explica, mentre es beu una cervesa, un estudiant de vint i pocs anys, que no vol donar a conèixer el seu nom. Fa poc va rebre una visita del cap de la policia antiextremisme de la ciutat de Nursultan per a tenir una «conversa informativa». L’estudiant havia format part d’un grup a Internet en contra del canvi de nom. Es deia «Save Astana», i havia creat uns emblemes bonics per a la seva campanya. Podria entrar dins els articles d’extremisme, li va advertir el policia. Va ser una conversa amistosa, diu l’estudiant. Però va haver d’esborrar una altra vegada les seves publicacions. Ho explica amb objectivitat i amb un somriure prudent.

Així funciona el domini de Nazarbàiev: les protestes es sufoquen abans que siguin visibles, cosa que evita molta violència. Els ciutadans d’Astanà guarden rancor, però res més. A part, hi ha problemes més urgents. El Kazakhstan és un país ric en matèries primeres amb uns habitants pobres. Si hi ha protestes, aquestes són per qüestions socials.

Però Nazarbàiev ho ha fet tot per tal d’assegurar el seu domini. Ha garantit una immunitat per a tota la vida per a ell i per a la seva família. És cap del partit que governa, president vitalici del Consell de Seguretat i controla els fons de riquesa sobirana, que reuneixen la industria del gas i del petroli. La seva filla presideix la cambra alta. Nazarbàiev ho té tot a les seves mans excepte una cosa: quan temps viurà. Només després de la seva mort podrà començar una nova època al Kazakhstan. Potser la nostra ciutat tornarà a canviar de nom, diuen a Nursultan.

Traducció de Jasmí Pérez Montava

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.