Eleccions locals 26 de maig

'Sumam', la nova extrema dreta que vol garantir un alcalde conservador a Palma

Un nou partit anticatalanista, Sumam, liderat per Aina Maria Aguiló, antiga diputada del PP, es presentarà a les eleccions locals de Palma amb la probable intenció de fer de tap perquè el PI no assoleixi representació i, així, agumentar les probabilitats d'un batlle de dretes. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ciutadans, Vox i ara també Sumam. Així es diu el nou partit anticatalanista que es presenta a les eleccions municipals només a Palma. EL TEMPS ha pogut comprovar com s’està repartint per la ciutat molta propaganda d’aquesta formació de recent creació. Es presenta als ciutadans en castellà amb una entradeta –tal i com assegura- “en bon mallorquí”, perquè no quedi cap dubte que és un partit anticatalanista orgullós de ser-ho. “No més dictadures catalanistes, xerram mallorquí i protegirem, fomentarem i cuidarem es nostro idioma. Controlarem es llibres de texte, denunciarem s’adoctrinament i perseguirem an es que vulgui adoctrinar an es nostros infants a s’escola”.

Estem davant d’una anècdota sense importància? És ben segur que Sumam no tindrà suficients suports com per assolir un sol regidor a l’Ajuntament de Palma. Però això no significa que la creació del partit no tingui cap efecte, com no ho han estat d’altres operacions de l’àmbit ultra i anticatalanista. La propaganda que reparteix costa prou diners, de la mateixa manera que muntar una mínima estructura orgànica requereix de pressupost, gent, un local... i tot això ho té Sumam.

Un antecedent 'Clau'

Per imaginar el paper que podria assumir Sumam cal anar 12 anys enrere. Aleshores acabava la legislatura autonòmica de 2003 a 2007. Faltaven un parell de mesos per a les noves eleccions quan Jaume Matas, president del PP i del Govern insular, se n’adonà que Unió Mallorquina (UM) no pactaria amb ell després dels comicis. Havia intentat establir una col·laboració estreta amb UM durant els quatre anys, justament amb la intenció d’assegurar-se un pacte, si era necessari, després de les eleccions de 2007, que li permetés mantenir la presidència del Govern. Però no fou possible. La líder d’UM, Maria Antònia Munar, s’estimava més tornar a pactar, com ja ho havia fet el 1999, i com en efecte va fer després d'aquells comicis, amb l’esquerra. I Matas ho va entendre quan faltava molt poc per les urnes de 2007. Al mateix temps, el líder conservador va saber que l’enquesta interna que havia encarregat el deixava, per poc, un diputat per sota dels 30 que donen la majoria absoluta al Parlament illenc. El pànic s’apoderà aleshores de la cúpula del partit. Si no feien 30 diputats i UM no pactava amb ells, el desastre estava garantit.

Aleshores va ser quan va aparèixer, de forma sobtada, un misteriós partit regionalista anomenat Clau de Mallorca, que tenia prou diners per fer propaganda i que clarament volia disputar vots i espai a UM i, segons deien els seus impulsors, fer almenys un diputat. Era factible que assolís el seu objectiu? Doncs a mitges: per una banda, la idea d’obtenir representació era quimèric, però, per un altre costat, si podia absorbir prou vots d’UM, aleshores, de manera indirecta, podria afavorir el PP. En efecte, si restava un grapat de milers de sufragis al partit de Munar podria restar-li un escó encara que no assolís un diputat propi –el cost del qual sol estar a Mallorca entre 15.000 a 17.500 vots, en funció de la participació-, cosa que afavoriria indirectament el PP que, per la matemàtica electora, podria tenir més a l’abast sumar el seu trentè diputat. O sigui, majoria absoluta.

A la fi Clau va ser un fracà: només recollí 546 vots. Però quedà com la mostra de joc brut a les eleccions, de com es pot crear una formació amb l’objectiu de perjudicar-ne una altra. Està passant ara quelcom semblant amb Sumam?

Sumam contra el PI?

L’única cara pública de Sumam és Aina Maria Aguiló. Fou diputada del Parlament balear, del PP, entre 2011 i 2015, durant el mandat de José Ramón Bauzá com a president del Govern illenc. En aquells anys es va convertir en una mena d’abanderada de les tesis més desbaratades de l’anticatalanisme rampant del PP. Es feu famosa per la seva delirant crítica als docents. Assegurava que existien milers de professors i mestres que no tenien altre objectiu que “adoctrinar” i “fer catalanisme” als instituts i escoles. Era una obsessió, cada dos per tres feia afirmacions d’aquesta naturalesa.

El seu desvariejat anticatalanisme la feu abandonar el PP després que Bauzá perdés les eleccions internes per a la presidència del partit el març de 2017 davant Biel Company. Diverses informacions de la premsa local la situaren intentant fitxar per Ciutadans i, més tard, per Vox. Sense èxit. Ara apareix com la impulsora i líder d’aquesta nova i misteriosa formació anticatalanista.

No cal descartar que l’operació tingui per objectiu primordial ser comprada per algun altre partit, segurament Vox, i que la campanya de propaganda que porta a terme ara mateix sigui una forma de promocionar-se. Tanmateix, també és possible que es tracti d’un intent de fer quelcom semblant al que havia de ser Clau el 2007, però només circumscrit ara a les eleccions municipals de Palma.

L’Ajuntament de Palma te 29 regidors. Quatre cadires menys que el Consell mallorquí i quatre diputats menys que els que s’envien per Mallorca al Parlament. Aquests escons menys fa que sigui probable que no entrin tants de partits a l’Ajuntament com al Consell i Parlament per l’illa més gran. Per un altre costat, tant Ciutadans com Vox concentraran la major part del seu vot a la capital –el partit taronja hi va fer el 2007 dos terços de tots els sufragis recollits a l’illa-, la qual cosa fa que sigui ben possible que la suma dels tres partits de dreta –PP, C’s i Vox- sigui superior a la dels tres d’esquerra –PSOE, Podem i Més-, amb al resultat que el futur batlle palmesà seria dretà. Excepte que el PI assolís el seu objectiu d’entrar al Consistori. Si fos així, els tres dretans tindrien molt més complicat sumar almenys un escó més que la resta de formacions. I aleshores el PI podria pactar amb els progressistes. Per tant, per a la dreta és fonamental que els regionalistes no assoleixin cap regidor.

A pesar que en una anàlisi superficial Sumam hauria de restar vots a Ciutadans o Vox, en realitat el seu missatge centrat en “ses nostres tradicions”, “es mallorquí”, “s’orgull de sa nostra identidat” és coincident amb el típic regionalisme conservador mallorquí. El que, per exemple, feia servir el PP de Gabriel Cañellas. És un segment de potencial vot que en part podria no anar-se’n a C’s ni a Vox. La part que el PI intenta captar. Si ho assoleix, podria entrar a l’Ajuntament. Si Sumam ho vol evitar, és obvi que s’ha d’oferir a aquest potencial votant.

Per tant, entra dins del possible que Sumam intenti actuar a mode de Clau, però en relació al PI i només a la capital. És a dir, desviant el màxim possible vots que podrien anar a parar als regionalistes per evitar que la candidatura encapçalada per Josep Melià assoleixi representació. D’aquesta manera la triple dreta tindria moltes més probabilitats de governar l’Ajuntament de Palma.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.