Premsa del món

La mirada internacional sobre el procés

Els diaris i agències de notícies de diversos països del món segueix amb atenció els nous esdeveniments relacionats amb el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Escòcia, The National s’escandalitza, aquest 11 d’abril, davant del fet que “la policia espanyola justifica els danys a les escoles” on s'hi instal·laren les urnes del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. Diu el diari que “els oficials de la Policia Nacional han tractat de justificar el danys que causaren a les escoles que eren centres de votació”. Recorda el rotatiu als seus lectors que contrasten amb les declaracions dels policies espanyols “els vídeos enregistrats, que es publicaren l’any passat, on es veu la intervenció de la policia en les escoles, trencant vidres per entrar-hi, trencant les portes tancades, al mateix temps que els (ciutadans) que hi havia a dins simplement aixecaven les mans sense oferir resistència”. Com a resum de les intervencions dels agents, el diari cita la declaració d’un policia que digué “que existia una atmosfera de violència (en contra dels uniformats espanyols) però reconegué no haver vist cap acte concret de violència” per part dels participants en el referèndum.

A França, Le Monde recull una nota sobre l’exposició fotogràfica de Jordi Borràs a ParísEspace Louise Michel, fins el proper dia 14- amb el títol de Dies que quedaran en els nostres records, que recull nombroses imatges del referèndum d’autodeterminació, així com dels dies anteriors i posteriors, “que quedaran enregistrades per sempre a la memòria col·lectiva dels catalans i, sens dubte, a la de molts ciutadans d’Europa i d’altres llocs” del món. "La mobilització general de la societat, la detenció de diversos líders polítics (independentistes), la determinació popular de protegir els col·legis electorals davant la violència policial, la resistència pacífica i l’emoció de poder votar, els esdeveniments polítics i judicials... uns fets excepcionals (...) S’han conservat molts imatge emblemàtiques de la tardor catalana de 2017. Aquesta exposició en recull una selecció de Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes amb més talent”.

També a França, el diari més veterà del país, Le Figaro, publicà el dia 9 una llarga col·laboració de Daniel Camós, delegat de la Generalitat de Catalunya a França, en resposta a una crònica crítica cap el procés català que publicà amb anterioritat el diari. Explica Camós que “com es pot explicar l’adhesió de la meitat dels catalans al projecte d’una república independent? La resposta està en la dificultat, si no en la impossibilitat, de modernitzat el pacte autonòmic entre Catalunya i Espanya”. Recorda que l'Estatut català de 2005 va ser “amputat en parts essencials” per part del “Tribunal Constitucional fortament polititzat” cosa que “s’experimentà a Catalunya com una traïció” a aquell pacte autonòmic inicial. I de resultes d’això “s’alimentà l’explosió de suport al dret a decidir i al moviment d’independència. Quasi el 80% dels catalans donen suport al dret a decidir i quasi el 50% al moviment d’independència, un moviment  cívic, pacifista i democràtic”. Exposa que “aquest dret a decidir podria prendre la forma d’un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, similar als organitzats a Escòcia i Quebec”, però el “govern espanyol es nega a qualsevol discussió” sobre el particular, cosa que, al seu parer, “va en contra del dret internacional”. Després de desenvolupar diversos eixos d’argumentació a favor del dret a votar sobre la independència, conclou que “la crida de 41 senadors francesos de tot l’espectre polític i de totes les regions a favor ‘del respecte a les llibertat i drets fonamentals a Catalunya’ i el posicionament del Consell Regional d’Occitània del 29 de març a favor dels presos polítics catalans són passes importants en la direcció correcta, la de la democràcia. S’ha de trobar una solució política a la qüestió catalana”.  

L’agència de notícies nord-americana Associated Press (AP), amb seu a Nova York, i que nodreix de notícies catalanes a bona part dels mitjans del país, es referia aquest 8 d’abril a la crida de Pedro Sánchez contra “els intents de piratejar la democràcia”. Assegura AP que “un funcionari espanyol d’alt nivell confirmà la preocupació del govern” per la possibilitat que hi hagi intoxicacions mediàtiques amb l’objectiu “de qüestionar els resultats de les eleccions generals”. I, explica, aquests temors tindrien el seu origen “en una informe del Ministeri Espanyol de l’any passat que parla d’atacs sorgits de servidors russos” durant les “turbulentes setmanes del referèndum d’independència de Catalunya a l’octubre de 2017”.

I justament a Rússia l’agència oficial de la Federació d’aquell país, Russia Today, o RT, s’ocupava aquest 9 d’abril del fet que “Puigdemont demana empara al Parlament de Catalunya davant de les amenaces de segrest”. Explica als seus abonats que “des de Bèlgica, l’expresident de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, ha sol·licitat empara a la Mesa del Parlament de Catalunya després d’haver rebut amenaces de ser segrestat. Puigdemont revelà cartes d’un empresari que suposadament ofereix 100.000 euros a qui el rapti”.

El mateix dia un altre despatx de RT fixava l’atenció en que “Bèlgica assenyala un fiscals de l’Audiència Nacional espanyola en un cas d’espionatge a Puigdemont”. Exposa que “la investigació que porten les autoritats de Bèlgica sobre un dispositiu de seguiment instal·lat en el cotxe de l’expresident català Carles Puigdemont inclou com a sospitós a un fiscal de l’Audiència Nacional, segons informacions de l’agència ACN (Agència Catalana de Notícies) que cita fonts policials belgues”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.