Retorn a la Romanitat

La Jonquera, camí de l’exili

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Desfem el camí cap al Pertús, o bé baixem per pista forestal fins a la Jonquera. Si volíem resseguir l’itinerari més fidel a la Via Augusta, caldria agafar aquesta pista amb trams de fort pendent que davalla per l’anomenat Còrrec del Forn del Vidre, on es va trobar un mil·liari de la calçada que ens ocupa. Aquesta segona opció resulta més indicat fer-la a peu, amb bicicleta o, a tot estirar, amb tot terreny. 

La Jonquera és la versió empordanesa i magnificada del Pertús. Els comerços han guanyat volum, i han adoptant categoria de grans superfícies. Supermercats, gasolineres, esplanades per a aparcament de transport internacional dibuixen el paisatge local, almenys el que hom percep des de la finestreta del cotxe. Potser gràcies a aquesta periurbanització a petita escala, la Jonquera conserva encara el seu nucli de poble tranquil i assotat per la tramuntana, allargassat per haver crescut comandat pel pas de l’antiga carretera, avui convertida en el carrer Major. Al número 43, hi ha el Museu Memorial de l’Exili (MUME). La seua presència cobra tot el sentit en recordar que des de la Vajol fins a Portbou els darrers dies de la Guerra Civil part del gairebé mig milió d’exiliats travessaren la frontera a la recerca de refugi. El 5 de febrer de 1939, ho feien el president Lluís Companys, el de la República espanyola, Manuel Azaña i el primer lehendakari basc, José Antonio Aguirre. El 1979, s’erigia un monument al coll transfronterer de Manrella en homenatge al president Companys, afusellat el 1940. I va ser a Manrella i no a Lli, per on s’exiliarien, per facilitat d’accés en vehicle i per amplitud d’espai. Per aquestes muntanyes, també, sortiria aquell 1939 i rumb a la Societat de les Nacions, a Suïssa, el fons del Museu del Prado.

De camí cap al sud, atureu-vos a l’Estrada. Es tracta d’un veïnat format per una vintena de cases que pertany al municipi d’Agullana. El nom ja dona alguna pista. Segons Federico Pallí Aguilera, Estrada prové del llatí strata, via d’una certa importància. A l’Estrada degué ubicar-se Deciana, la segona mansio del nostre viatge. Enmig de camps de conreu, dels pocs que queden avui, i amb vistes a la línia ferroviària d’Alta Velocitat, els arqueòlegs Marta Fàbregas i Francesc Busquets van localitzar la suposada planta d’aquest edifici que degué socórrer els viatgers en trànsit. No lluny, a l’altra banda de la via fèrria, perviu un tram de la calçada romana amb el seu empedrat original. 

En aquesta latitud, l’orografia es tranquil·litza, abandona l’estridència pirinenca i guanya suaus ondulacions. L’horitzó s’eixampla cap a llevant i cap al sud, saltat d’alzines i matollar, de vinya i cereal. Els diferents estrats de la Història hi simultaniegen a flor de pell. Al mateix terme de la Jonquera trobareu alguns dels dòlmens més representatius de la cultura megalítica, com els de Canadal, Mesclants, Pedreguer, o els dòlmens i menhirs dels anomenats estanys de la Jonquera. No podreu passar de llarg sense visitar el recinte megalític del Mas Baleta: el conjunt, localitzat el 1986, el compon, entre altres elements, un cromlec que recorda un Stonehenge en miniatura.

Seguim en direcció a Biure i el pas estratègic del riu Muga, a Pont de Molins. Fem-ho per la carretera interior que uneix Agullana amb la riba septentrional d’aquest curs fluvial, molt més tranquil·la que la Nacional-II. El pont vell de Molins avui ha quedat restringit al trànsit local, però la seua existència pot narrar el relat del dens trànsit internacional.

Sembla, si ens deixem guiar pels vestigis lingüístics, que la Via Augusta arribaria a Figueres pel camí de la Calçada, i n’eixiria cap al sud a tocar de la discreta ermita romànica de Sant Pau de la Calçada. 

A les portes de Figueres, rau el jaciment de l’Aigüeta en una zona on conviu l’activitat agrícola amb  petites naus industrials. Parcialment destruït i camuflat per la vegetació, sembla que és el punt on degué ubicar-se Iuncaria, una mansio que distava 16 milles del Pirineu i 27 milles de Gerunda.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.