La CUP demana a Puigdemont que s'impliqui en els pressupostos

El portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Quim Arrufat, i els diputats de la CUP Anna Gabriel, Eulàlia Reguant i Benet Salellas han demanat la implicació personal del President Puigdemont en la negociació dels pressupostos i l'acceptació d'esmenes referents a l'escola pública i a la política fiscal alhora que aposten pel 2017 per celebrar el referèndum i «trencar amb el règim del 78».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quim Arrufat ha posat fi a la conferència política que la CUP ha presentat avui a Barcelona amb el missatge que el 2017 ofereix una oportunitat per la independència que no es pot deixar passar: «Si fallem, si retrocedim, tenim règim per anys». Per tant, ha acabat dient, «Anem a per totes aquest 2017» i, com el títol de la ponència: «Aquest 2017 toca tombar

Benet Salellas ha començat la conferència politica constatant una coincidència de la CUP amb el President Puigdemont «Nosaltes hem vingut a impugnar aquesta cultura política instaurada pel règim del 78 i per això hem actuat de forma excepcional. No hem vingut a salvar cadires. Nosaltres, igual que el president Puigdemont, no hem vingut a guanyar res personal. Aiixò ésuna coincidència amb el President i ho volem aprofitar per demanar-li que s'impliqui molt més en els pressupostos, que s'arremangui i vingui a treballar en la taula de negociació».règim i construir República».

Arrufat ha posat un punt final optimista al seu discurs, després de constatar que «L'autonomia ja no existeix: està suspesa. L'autonomia legislativa, amb 30 lleis impugnades pel TC, està suspesa. L'autonomia fiscal -que mai no ens ha permès fer una fiscalitat progressiva- està suspesa. I tenim autonomia política que no existeix. El règim del 78 que no s'ha espolsat mai l'autoritarisme franquista i estem jugant en un tauler trucat».

Però abans que Arrufat, els diputats Benet Salellas i Eulàlia Reguant, i en menor mesura Anna Gabriel, havien enumerat els entrebancs que troben per aprovar els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Després d'aquesta sorprenent crida personal, Salellas ha afirmat que «Tot i que diuen que ens han oferit molt, el Govern no ha cedit en pràcticament res». Segons Salellas, des del començament la CUP va assenyalara dues qüestions bàsiques «protegir l'escola pública i reformar la fiscalitat». Ara que s'acosta una «doble vaga en el sector, cal que el President s'impliqui». Segons Salellas, «les alternatives hi són però no les volen escoltar».

A continuació la també diputada Eulàlia Reguant ha descrit algunes de les opcions que la CUP vol introduir en forma d'esmenes a la Llei de Pressupostos i que no són escoltades. Reguant ha començat recordant les conseqüencies de les polítiques de l'austeritat per després entrar en matèria: «L'austeritat com a recepta que s'ha aplicat des de tots els Govern esdevé cada dia una mala notícia per les classes populars del sud d'Europa. És en aquest moment de construcció que pensem que podem construir vides que valguin la pena de ser viscudes».

Una de les opcions que Reguant ofereix és la Renda Garantida de Ciutadania, que ha arribat al Parlament mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular però no ha obtingut els resultats desitjats pels seus impulsors: «La renda garantida de ciutadania s'ha debatut però un cop arribat al final no hi ha hagut un Govern i les entitats que ho van impulsar. Hi ha alternatives per garantir rendes per a totes les cases. Pot fer-se un fons que es pugui nodrir d'ingressos extraordinaris, però no només: en un moment de desigualtat extrema en què hi ha qui cobra molt i qui no ingressa res, cal buscar més solucions. La renda garantida de ciutadania també es pot pagar amb una reducció del 14 per cent dels alts càrrecs de la Generalitat.»

La CUP també ofereix una «solució» contra la precarització de l'ocupació: «Com a conseqüència de la subcontractació per part de l'administració pública, una part d'aquesta precarització és culpa de la Generalitat. L'administració n'és responsable però també pot ser part de la solució. Demanem una modificació perquè el sector públic, en els plecs de condicions dels concursos públics, estableixi un salari mínim de 1.200 euros al mes. És simplement allò que el Tribunal de Justícia de la UE ja ha dit que es pot fer.»

La diputada Anna Gabriel ha insistit en què «la clau de volta de la legislatura és el referèndum». Ha reconegut que «No ens emplacem a fer-ho al conjunt dels Països catalans, que és el nostre subjecte polític, però sí en l'àmbit del Principat» i ha reiterat que aquest és el seu compromís. Ha constatat que, a Catalunya, «el gran acord polític i social s'expressa a favor del referèndum, no en canvis a la Constitució» o d'altres solucions pactades.

Dit això ha apressat a començar a treballar en aquest sentit: «Cal activar l'organització del referèndum. Fets i no paraules.» I ha exigit que sigui un «un referèndum vinculant i que es parteixi del compromís de fer efectius els seus resultats, tan si surt el no com si surt el sí». Gabriel ha opinat que «cal avançar perquè la llei serà impugnada i suspesa, probablement ja en l'entrada a tràmit de la pròpia llei», però ha advertit que, en aquell moment, «entra a funcionar la legalitat impugnada per l'Estat».

Aquesta idea ha estat culminada per la intervenció del Quim Arrufat, que també ha exigit que comencin «els preparatius logístics del procés constituent» que ha de començar si guanya el sí: «Cal constituir l'organisme organitzador del procés constituent, i el disseny concret, les regles, d'aquest procés constituent». Arrufat ha reblat que «la partida ja no és entre Catalunya i Espanya sinó entre República Democràtica i Estat Inquisició».

Segons Arrufat, en una Europa que veu renéixer l'extrema dreta i els nacionalismes excloents, «l'aposta de Catalunya per construir-se com objecte polític netament democràtic, obert al món, terra d'acollida i defensora dels drets humans, és un revulsiu per al conjunt del continent».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.