Itàlia

La indignació es gira en contra del Moviment 5 Estrelles a Roma

Virginia Raggi era l’esperançador cartell de presentació del Moviment Cinc Estrelles (M5E), el partit més votat d’Itàlia. Però l’alcaldessa de Roma no ha progressat gaire en la lluita contra la corrupció i la degradació a la ciutat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al final les veus de protesta a l’ajuntament de Roma no es poden aguantar més. Virginia Raggi, alcaldessa de la ciutat, arriba amb dues hores de retard a la sessió del ple municipal i des del seu lloc, sota l’estàtua de Cèsar del Palau dels Senadors, es manté impassible i fa com si res. Com si als diputats no els degués explicacions pels gravíssims casos de corrupció que hi hagut durant el seu mandat.

“Dimissió”, se sent que li criden des de la tribuna d’oients; “Ves-te’n a casa” i “Vergonya”, ressona des de les bancades de l’oposició. La policia es col·loca davant dels avalotadors i la sessió s’ha de suspendre.

Raggi —ara blanc de la indignació— era l’esperança i buc insígnia de l’M5E. Un partit que prometia fer-ho tot d’una altra manera i fer les coses més bé. Des del 2016 Raggi, una jurista de 40 anys, ha estat la primera dona que ha portat la veu cantant al turó del Capitoli en la història mil·lenària de Roma. O més ben dit: això és el que ella hauria volgut. Ara, però, la majoria dels romans es burlen de l’alcaldessa perquè diuen que és una titella de poderoses forces influents; creuen que, maldestrament, confia en les persones equivocades i que corre el risc d’enfonsar-se en el fangar dels assumptes de la capital. Raggi és el símbol de la desil·lusió que ha provocat el seu partit.

Raggi sent els senyals, els “crits d’una ciutat moribunda”, com un polític de l’oposició anomena les protestes dels romans indignats? L’alcaldessa, amb aparença delicada i de nena, no s’immuta gaire. Ella tirarà endavant “amb fermesa, com sempre, i amb el cap ben alt”, etziba Raggi als seus contrincants al consell municipal, malgrat les maniobres de l’”antic sistema” per fer la guitza.

No obstant això, l’antic sistema, la xarxa de beneficiaris de la corrupció i del clientelisme ja fa temps que arriba fins a l’entorn de l’alcaldessa. La seva reputació com a reformadora es veu deteriorada a causa de noves relliscades de col·laboradors seus de primer nivell. Al Palau dels Senadors, per exemple, hi falta des de no fa gaire l’home més important: Marcello De Vito, president de la junta municipal i company de partit de Raggi.

De Vito va ser emmanillat i traslladat a una sòbria cel·la del centre penitenciari de Regina Coeli, a la riba del Tíber. Un cop dur per a l’M5E. El president de la junta municipal havia promès als votants que posaria fi al malbaratament i a la “corrupció de què tant la dreta com l’esquerra havien viscut durant anys a costa dels ciutadans de Roma”.

Segons les investigacions, De Vito va ingressar uns 400.000 euros en suborns. L’M5E veu amenaçat el nucli de la seva marca: el còmic Beppe Grillo i el pioner de la comunicació a internet Gianroberto Casaleggio havien fundat el moviment com un projecte alternatiu a la desacreditada casta cobdiciosa dels polítics tradicionals. Amb el crit de guerra d’onestà, honestedat, a partir del 2007 la gent de l’M5E va conquerir primer els carrers, després els ajuntaments i finalment el govern del país.

Amb un 32,7% dels vots, el 2018 els grillini van ser el partit més votat d’Itàlia. En un any el nombre de simpatitzants s’ha reduït gairebé a la meitat. A escala estatal el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, de la dretana Lega Nord, és qui porta la batuta: duresa contra la immigració i suport explícit a l’aliança transatlàntica. L’M5E, per contra, va una mica perdut: fa la cort a inversors xinesos i als radicals armilles grogues francesos, es perd en lluites internes pel poder i en guerres de posicions ideològiques.

A Roma Virginia Raggi ha de pagar els plats trencats dels errors dels seus companys de partit. Convidada en un programa de tertúlia política, segueix amb cara petrificada unes converses interceptades entre De Vito i el seu còmplice: el fet que l’M5E governi tant al país com a la capital és una situació tan única com el “retorn del cometa Haley”, diuen entusiasmats els dos homes al telèfon: per tant, s’ha d’aprofitar l’ocasió. “Després gaudirem d’una merescudíssima jubilació anticipada”.

L’advocat Gaetano Lauro Grotto diu sobre la gent de l’M5E: “La gran esperança inicial s’ha tornat un malson”. El 2016 ell també va votar Raggi a la segona volta. “Però ara ja en tinc prou”. Grotto és el portaveu d’una associació que agrupa diverses iniciatives ciutadanes de Roma que s’oposen al degrado, la degradació de la capital italiana. Grotto diu que ha tramès per correu certificat a l’alcaldessa una invitació per a la manifestació de protesta que tindrà lloc al Capitoli el 6 d’abril. “Espero que respongui. I que després tingui la valentia de dimitir”.

Els diaris van plens de notícies sobre rates i gavines al centre de Roma, sobre munts d’escombraries, autobusos de línia en flames i estacions de metro tancades: en quina mesura molesta això a la dona que governa al turó del Capitoli? A primer cop d’ull, no gaire. Raggi no es cansa de presentar el seu mandat com una història d’èxit. Amb unes ulleres de sol a mig cap i una samarreta que s’ha posat d’una revolada que la identifica com a voluntària, aquest diumenge es barreja entre els ciutadans que amb escombres, rasclets i brotxes fan feines gratuïtament que, de fet, serien responsabilitat de treballadors públics.

Dos dies més tard —set grans associacions empresarials de Roma acaben de reclamar un “programa immediat contra el deteriorament de la ciutat”—, Raggi apareix ben desperta als Museus Capitolins i declara sota l’estàtua eqüestre de bronze de l’emperador filòsof Marc Aureli que es complau molt de poder anunciar que a l’abril tindrà lloc a Roma un gran premi de cotxes elèctrics: “supernet i ecològic”. Amb motiu de l’esdeveniment, durant cinc dies la principal via de comunicació entre el centre de la ciutat i les platges de la rodalia estarà tallada; segurament hi ha millors maneres de guanyar punts entre els enutjats ciutadans de la metròpoli. Actualment han de suportar que tres estacions de metro del centre estiguin paralitzades per avaries en les escales mecàniques; que s’hagi d’anar ben estret als autobusos perquè de mitjana cada setmana s’encén un dels vehicles de l’envellida flota; i que en alguns carrerons de la capital italiana les deixalles s’amunteguin com només passa a Bombai o Dacca.

L’alcaldessa troba que aquestes crítiques són irrespectuoses, ella observa la ciutat a través d’un filtre que l’embelleix. Raggi s’alegra —a vegades per Twitter, a vegades per Facebook— perquè s’ha tapat algun esvoranc o perquè s’han acabat alguns metres nous de carril bici. Està orgullosa que ara a Roma hi hagi diumenges sense cotxes i no li sembla malament que a la seva gran ciutat, en situació d’emergència per les escombraries, des de fa mesos no hi hagi cap regidor de medi ambient.

Raggi, una política primerenca que va ascendir al punt de comandament màxim d’una metròpoli de tres milions d’habitants, ha perdut pel camí un nombre impressionant de companys de files: deu regidors han deixat el càrrec per protestes o per la pressió de les autoritats judicials. A més, tres persones de confiança de l’alcaldessa —coneguts popularment com els “Rasputins de Raggi”— han acabat a la presó acusats de corrupció.

Seria convenient que es produís un “renaixement moral i espiritual de la ciutat”, va dir a tall de reflexió el papa Francesc en visitar l’ajuntament dimarts passat; i fent una pausa dramàtica va girar el cap des de la tribuna cap enrere, on hi havia Raggi i on hauria hagut d’estar assegut el president de la junta municipal, ara empresonat. Roma, va dir Francesc, és un “organisme fràgil” i cal actuar amb cura “perquè no es perdi tot l’esplendor de la ciutat”.

Ningú no hauria pogut reprendre l’alcaldessa d’una manera més implacable i alhora més afectuosa. Però ella va copsar l’avís? És poc probable. En el seu discurs Raggi, sota la mirada del papa, invoca el “llegat incomparable” que té l’honor de gestionar i immediatament després puja a un avió en direcció a Doha, on conversarà amb l’associació d’empresàries de l’emirat de Qatar sobre “cultura, educació, ciutats intel·ligents i art”.

És difícil desviar l’alcaldessa de Roma de la seva manera d’exercir el càrrec. Mentre la ciutat quedava caòticament colgada sota la neu el 2018, Raggi penjava fotos en què se la veia amb samarreta anant en bicicleta en el congrés Women4climate a la Ciutat de Mèxic. I si no vol que la molestin, delibera amb una persona de confiança al teulat de l’ajuntament de Roma, dissenyat per Michelangelo. La foto de l’alcaldessa a l’aire lliure asseguda al teulat, immortalitzada per un fotògraf, pertany a la iconografia de l’era Raggi.

El fet que el govern de la ciutat, encapçalat per l’M5E, sigui reticent a l’assessorament, “molt tancat i reservat”, fa més difícil combatre el “fangar generalitzat” que cobreix la capital italiana, lamenta la més alta funcionària de la província de Roma. Qui vegi Raggi ara, després de tres anys al càrrec, i veiés l’autoconfiança amb què a començament d’estiu de l’any 2016 feia campanya a la plaça de Sant Joan Bosco de Roma, pot comprendre la magnitud del seu fracàs: “Roma no necessita nous reglaments”, deia aleshores la candidata, “n’hi ha prou amb aplicar les normes actuals”.

Quanta raó! I quanta ingenuïtat. A Roma —on les empreses públiques i els seus proveïdors, en connivència amb polítics de tot l’espectre polític, són acusats regularment de corrupció— per governar no n’hi ha prou amb bona voluntat. Quan a la tele Raggi ha de comentar les acusacions contra De Vito, el seu company de partit empresonat, intercalen imatges dels afores de la ciutat: s’acaba d’incendiar una planta incineradora de residus.

Raggi no sap què dir i enmig de la nit de Roma es fa portar amb el cotxe oficial fins al lloc de l’incendi, on uns ciutadans indignats l’escridassen. El líder de la Lega Nord, Matteo Salvini, aprofita l’ocasió per atacar: en una ciutat en què s’incendien plantes incineradores mentre proliferen les rates i les “gavines, més agressives que un pterosaure, clarament hi ha alguna cosa que no funciona”.

L’alcaldessa s’estima més parlar d’un complot: uns tèrbols mafiosos han intentat paralitzar la ciutat, l’exèrcit italià ha d’intervenir. Ja és el cinquè crit de socors de Raggi apel·lant a les forces armades, fet que indica una desesperació notable, fins i tot per als estàndards italians.

 

Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.