Embat judicial

Qui són els 30 processats pel TSJ i per què se'ls assenyala?

Malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació. Aquests són tots els delictes pels quals seran processades fins a 30 persones, entre ells el director de TV3 -i exdirector d’EL TEMPS- Vicent Sanchis, el de RAC1 Saül Gordillo i diversos membres del govern català com ara Antoni Molons, Joaquim Nin o Jaume Clotet.  La fiança, de quasi sis milions d'euros, podria ser finançada a través de la solidaritat ciutadana, tal com s'ha fet en altres ocasions i tal com s'està demanant mitjançant una campanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

5.803.068,67 euros. Aquesta és la xifra que la magistrada del jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona imposa com a fiança per responsabilitat civil pels processats per malversació. És la quantitat presumptament «gastada o compromesa» amb la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. En cas de no ser sufragats, els bens dels processats podrien ser embargats.

El de malversació és només un dels delictes pels quals són investigades algunes de les 30 persones assenyalades pel jutjat 13 de Barcelona. Hi ha Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta... Tota una sèrie de càrrecs del Govern Puigdemont i que també formen, en alguns casos, part de l’Executiu de Quim Torra.

En l’explicació, la interlocutòria es refereix als moments polítics previs a la consulta del 9 de novembre de 2014 i als «instruments d’oposició a la independència desplegats per part de l’Estat», atès que «la independència era l’objectiu que pretenia assolir-se, primer mitjançant un acord pactat i, en cas contrari, de manera unilateral». Tot seguit, l’escrit judicial fa referència a totes les lleis i sentències del Tribunal Constitucional que miraven d’aturar les aspiracions polítiques impulsades des de la Generalitat de Catalunya per la via judicial. Des del govern català, però, «la nul·litat i inconstitucionalitat de les normes, no hi va haver obstacle per a la continuació del procés cap a la independència, incomplint palmàriament els mandats constitucionals».

És en aquest sentit que esmenten el document judicial esmenta el full de ruta signat el 2015 i el «caràcter plebiscitari» de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i totes les intencions anunciades posteriorment per part de la majoria parlamentària catalana i per part, també, del Govern Puigdemont. Una vegada més, la interlocutòria es refereix al fet que «malgrat la suspensió» de moltes d’aquestes propostes, la Mesa del Parlament «va admetre a tràmit dues propostes referides a un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya». I així fins el referèndum de l’1 d’octubre i fins la declaració unilateral d’independència del dia 27 del mateix mes.

Amb tots aquests elements, «diversos són els conceptes i les actuacions que van donar lloc a la disposició o compromís de fons públics amb la finalitat de finançar la convocatòria del referèndum». La interlocutòria es refereix, en aquest sentit, «al registre de catalans a l’exterior» i a la publicitat que es va donar a aquesta eina. També a l’anunci «‘si o no? Sobre un mapa de Catalunya, en què es promou la inscripció de catalans amb residència en l’estranger». O la campanya Civisme, tant present el judici que s’està celebrant al Suprem. Pel que fa a l’enviament de correu en el repartiment de material pel referèndum, la interlocutòria es refereix a un contracte de la Generalitat a Unipost. També a un projecte, «connecta’t al voluntariat», una «ferramenta creada per la Generalitat» per captar col·laboradors mitjançant «un sistema de ‘crides’». Tampoc se n’escapa el Diplocat, que tot i ser un consorci publicoprivat, hauria malversat diners en contractacions per «donar a conèixer-nos a l’exterior, ja sigui per participar i donar a conèixer la posició de Catalunya», segons cita el document en paraules de la mateixa delegació del Govern de la Generalitat en la Unió Europea. I se cita l’intent d’instal·lar un «call center» en «una nau annexa al CTTI com a centre de recaptament de vots, tot i que va ser precintada per la Guàrdia Civil»; i el disseny de la pàgina web pactepelreferendum.cat, a més de l’adquisició de dominis. L’adquisició de propaganda, cartelleria, les despeses derivades de l’impressió d’aquest material, el repartiment, l’ús de locals «cedits o habilitats per distints òrgans administratius per la materialització de les votacions l’1 d’octubre»... tot dona peu, segons el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, per processar per malversació distints membres del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquests són els 30 imputats i les acusacions.

-Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència de la Generalitat. És processat per malversació i prevaricació. Segons el 13, «la denominada campanya ‘Civisme’ va ser adjudicada el 4 de setembre de 2017 per encàrrec urgent realitzat per Antoni Molons per un import de 2.242.466,48 euros». Malgrat tot, l’empresa a qui es va fer l’encàrrec, Carat España, «va renunciar a la campanya després de comprovar que poguera fer referència al referèndum». També, basant-se en declaració del mateix Molons, ell i el conseller Jordi Turull haurien reconegut que el Departament de Presidència decidí l’emissió d’aquests anuncis pel referèndum en mitjans públics a càrrec d’un contracte programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Molons també hauria intervingut «activament i encarregat la campanya del Registre de Catalans a l’Exterior» i va contractar «al dissenyador gràfic per a la impressió d’uns cartells que representen dos vies del tren divergents».

-Joaquim Nin, secretari general del Departament de Presidència de la Generalitat. És processat per malversació, desobediència i prevaricació. Aquest Departament, diu la interlocutòria, hauria compromès una factura amb Unipost de quasi 200.000 euros i adquirit material del referèndum a aquesta empresa de gairebé un milió d’euros. També hauria signat una factura d’un import de 80.000 euros relacionada amb l’anunci de «si o no?» del mapa de Catalunya. També Nin hauria autoritzat «l’adquisició dels dominis pactepelreferendum.cat, referendumcatalunya.cat i catalanreferendum.eu». També és acusat, amb molts altres membres d’aquesta llista, d’haver continuat «realitzant totes les activitats que s’havien compromès a fer per la celebració del referèndum».

- Jaume Clotet, director general de Comunicació del Govern de la Generalitat. És processat per malversació. Segons la instrucció, Clotet va donar ordres a través del seu departament per comprar els dominis pactepelreferendum.cat, referendumcatalunya.cat i catalanreferendum.eu, a més del disseny de la primera pàgina citada, encarregada segons el jutge a Teresa Guix.

- Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família. Processat per malversació. Segons el document, també tenia compromès amb Unipost una factura de gairebé 200.000 euros i va generar un arxiu d’ordinador que s’havia de convertir en el Model de Comunicació als membres de les meses electorals. Almenys, així es titulava el document informàtic que s’hauria trobat, imprès, a la seu d’Unipost de Manresa. També hauria enviat un correu sobre la «normativa del referèndum» el 7 de setembre de 2017 en què el Govern assumia «directament i de manera col·legiada o encarrega als departaments o unitats competents entre d’altres les contractacions, l’aprovació de la despesa i les accions político-administratives necessàries per tal de fer efectiva la celebració del referèndum». També s’assenyala Ginesta per «encarregar a la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del seu mateix departament que es fera càrrec del projecte» ‘Connecta’t al voluntariat’ i d’haver demanat iniciar la crida als col·laboradors del referèndum. Alhora, Ginesta també hauria ordenat «l’encàrrec, contractació i disseny de les campanyes de comunicació institucional, així com les relacionades amb els col·laboradors i col·laboradores amb l’administració electoral». I el seu departament, també, hauria encomanat material electoral a Unipost per quasi un milió d’euros.

- David Palanques, responsable de l’àrea TIC del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Processat per malversació. Al seu ordinador, diu la interlocutòria, hi havia el document enviat per Ginesta sobre el Model de Comunicació als membres de la mesa electoral. També al seu aparell hi havia documents en què constaven els membres de les meses electorals destinats, documents que estaven impresos, diu l’escrit, a la seu d’Unipost de Terrassa. També hauria desenvolupat, a ordres de Ginesta, el projecte «connecta’t al voluntariat» i hauria encomanat el sistema de crides per captar col·laboradors. Diu també el document judicial que Palanques hauria donat ordres d’encarregar el projecte i de comprometre la despesa.

- David Franco, responsable de l’àrea TIC del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Processat per Malversació. El seu nom apareix en la interlocutòria relacionat amb tot allò que també havia fet, presumptament, David Palanques, amb qui hauria treballat conjuntament.

- Francesc Sutrias, director general de Patrimoni (vicepresidència, Economia i Hisenda). Processat per malversació i desobediència. Hauria signat un document de «resum de campanya de la Generalitat» i hauria estat la persona del Departament d’Economia encarregada de demanar els treballs facturats a Unipost, atès que el director general de l’empresa el va enviar per correu cinc factures de gairebé un milió d’euros. Alhora, al seu correu hi hauria també un document en què s’esmenta un pagament de certificats i cartes. I també hauria suggerit un observador brasiler perquè participara en la jornada de l’1 d’octubre, avisant-lo que el Departament d’Exteriors es posaria en contacte amb ell. Sutrias també hauria estat avisat de l’habilitació d’un espai multifuncional com a centre de recompte de vots de l’1 d’octubre en un espai adjacent al CTTI. A Sutrias li acusen, fonamentalment, en base a converses privades. Per exemple, una de telefònica en què «quan es preguntat per ‘a veure què passa el dia 1 d’octubre’, ell va respondre que ‘depèn de la gent, nosaltres ja hem fet el que ens vam comprometre’», diu la interlocutòria. També, per whatsapp, indicava a una altra persona «la forma amb què calia actuar el dia del referèndum, que està tot apunt i pensat i també l’indica la manera d’actuar que tindran els Mossos d’Esquadra». Segons la interlocutòria, «la seua implicació en la planificació i preparació del referèndum resulta de gran rellevància», atès que va estar convidat a «l’acte d’unitat i compromís amb el referèndum que es va celebrar el 21 d’abril de 2017» i per totes les altres qüestions anteriorment esmentades.

- Aleix Villatoro, secretari general del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Processat per malversació, desobediència, revelació de secrets i prevaricació. Diu la interlocutòria que «va autoritzar el 30 d’agost de 2017 l’expedient de contractació per un valor de 167.000 euros» a The Hague Center Strategic Studies perquè, presumptament, supervisara el referèndum. També hauria disposat de la xifra del registre de catalans a l’exterior, que l’hauria facilitat a altres membres del Govern per l’elaboració d’un cens electoral per al referèndum de l’1 d’octubre. Tot això quadra, segons la instrucció, per acusar Villatoro i altres com ara Frederic Udina o Daniel Gimeno d’un delicte de revelació de secrets, atès que s’haurien apoderat de dades reservades eprsonals.

- Amadeu Altafaj, director de la delegació del Govern de Catalunya a la Unió Europea. Processat per malversació i prevaricació. Ell mateix hauria realitzat un informe per proposar la contractació de The Hague Center Strategic Studies, esmentat anteriorment. Una contractació autoritzada presumptament per Villatoro i que costava, com s’ha dit, 167.000 euros segons el document judicial, adreçada a supervisar el referèndum. Tot i que la mateixa interlocutòria reconeix que els visitants internacionals acudien a Catalunya per informar-se «sobre treballs de cooperació i seguretat», en paraules del mateix Altafaj, el jutge troba en el web referendum.cat formularis d’inscripció per visitar Catalunya durant la jornada de la votació en què s’assegurava que es pagaria 65 euros diaris i una nit d’allotjament. Aquesta xifra apareixeria en un correu autoenviat per cada observador que s’hi inscriguera.

- Albert Royo, secretari general del Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). Processat per malversació i falsedat documental. Se li atribueix un document segons el qual el Diplocat «ha organitzat la visita d’una delegació parlamentària internacional que estarà a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d’octubre per fer seguiment dels esdeveniments que es produiran, entre aquests la celebració del referèndum». Diu la interlocutòria que es van comprovar pagaments en aquest concepte que ascendeixen a 33.000 euros, i que el responsable de les despeses era el mateix Royo. Alhora, el secretari general del Diplocat hauria fet una declaració responsable per assegurar que la contractació d’un conjunt d’experts liderats per Helena Catt, observadora neozelandesa, -que van generar una despesa de 2.750 euros- no anava adreçada a fer cap actuació il·legal ni contrària a les decisions dels tribunas. També és assenyalat per la presumpta oferta de 5.000 euros més IVA de Royo a un catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili perquè assessorara Diplocat respecte a l’observació internacional. Finalment es modificaria el treball i el preu passaria a ser de 2.5000 euros.

- Natàlia Garriga, directora de Serveis integrada a la Secretaria General dependent de la Vicepresidència d’Economia. Processada per malversació. Se li atribueix l’enviament del mail amb què informava Francesc Sutrias i Josep Maria Jové de l’espai multifuncional presumptament adreçat a garantir el recompte de vots de l’1 d’octubre a prop del CTTI. També l’adjudicació de contractes d’unes obres de condicionament perquè la nau fora emprada durant el referèndum. Contractes que ascendirien a més de 70.000 euros. També hauria estat la persona triada per planificar la logística de l’emmagatzematge de material electoral de cara al referèndum, tot i que no va poder desenvolupar la tasca, segons la interlocutòria, pel fet que el material havia estat intervingut per la Guàrdia Civil. Malgrat això, «no va fer res per impedir la celebració del referèndum ni va donar coneixement a les autoritats de l’existència d’actes preparatoris». Segons el document, Garriga era la connexió entre Josep Maria Jové i Mercedes Martínez -acusada de desobediència- per tal que determinades naus industrials a Bigues i Riells (Vallès Oriental) serviren com a espais d’emmagatzematge de material del referèndum.

- Pablo Raventós, director general d’Unipost. Processat per malversació i desobediència. Va fer els treballs, presumptament, encarregats pel Govern pel que fa a la distribució del material del referèndum. Tot suma un import de gairebé un milió d’euros en diverses factures, segons l’escrit. Ell, com tants altres, «si bé va ser notificat pel Tribunal Constitucional i coneixia de la suspensió de la realització del referèndum, malgrat això va continuar col·laborant amb la seua celebració». Segons la conclusió de la interlocutòria, Raventós «ha tingut una estreta relació amb persones que van promoure la celebració del referèndum i va col·laborar amb elles pretenent repartir per correu el nomenament dels components de les meses electorals. Va ocultar a la Guàrdia Civil, quan va ser preguntat expressament, que havia rebut un encàrrec de la Generalitat relacionat amb el referèndum».

- Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de Servei de T-Systems. Acusada de malversació. «Era la persona encarregada de negociar i supervisar amb els representants de la Generalitat el desenvolupament de projectes i era conscient que les modificacions en l’aplicació anaven a ser emprades per al referèndum de l’1 d’octubre», diu la interlocutòria. També és assenyalada per «participar en la posada en marxa de les modificacions que es van demanar des de la Generalitat en l’aplicació del Registre de Catalans a l’Exterior». «El seu treball no va ser només tècnic: coneixia l’estratègia sobiranista de la Generalitat i era conscient que els treballs i modificacions que la Generalitat va encarregar anaven a ser emprades per poder celebrar la consulta independentista».

- Francesc Fàbregas, administrador del diari El Vallenc. Processat per malversació i desobediència. Va encarregar, diu el document judicial, a Indugraf Offset SA la impressió de set mil exemplars d’un document que, «amb finalitat de ser usat per al referèndum, contenia una llista de votants i instruccions adreçades als vocals o interventors de meses». Segons la interlocutòria, l’empresa va enviar un pressupost a Fàbregas, que el va acceptar. Eren 1.340 euros més IVA. La «llista numerada de votants», diu el document judicial, és l’arxiu que «coincideix amb el que després publicaria el Diari Oficial de la Generalitat sobre normes complementàries per la realització del referèndum».

- Josué Sallent, director d’Estratègia i Innovació en el CTTI. Processat per malversació. Diu la interlocutòria que el seu paper va ser «essencial» en la pàgina web del referendum.cat i en el sistema d’alta de voluntaris. Els seus contactes amb persones del Departament de Treball pel que fa a la captació de voluntaris pel referèndum són constantment citades en el document judicial. També comenta la negativa de Sallent a parlar per telèfon o whatsapp per presumpta desconfiança a ser intervingut. També diu que va esperar a l’acabament d’un ple, el que va aprovar la convocatòria del referèndum, per donar l’ordre de pujar la pàgina web a Internet. «S’identifica Sallent com a responsable de gestionar el software del sistema d’enquestes i bases de dades de catalans a l’exterior».

- Xavier Puig, responsable de l’àrea TIC del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Processat per malversació. «Va ser el principal interlocutor tècnic de la Generalitat amb m’empresa T-Systems. Després de la posada en marxa del web referendum.cat la matinada del 7 de setembre de 2017, es va iniciar la fase d’inscripció en el registre de catalans a l’exterior, al qual s’accedia a través d’un link en aquesta web, que informava de les condicions i requisits per poder votar, sent l’únic requisit estar inscrit en el registre». Diu també la interlocutòria que en els dies posteriors es van registrar una sèrie de converses telefòniques «en què s’observa Puig encarregant de supervisar el funcionament del registre», «ampliant la capacitat d’emmagatzematge de la bústia, supervisant l’enviament de correus»... La interlocutòria conclou que era qui «contactava amb T Systems perquè solucionaren les incidències que anaven sorgint». «Va considerar convenient la fórmula perquè els costos de les modificacions en l’aplicació del Registre catalans a l’exterior perquè el referèndum de l’1 d’octubre no aparegueren com noves despeses de contractació sinó com a despeses de servei i manteniment en l’aplicació».

- Rosa Vidal, interventora general de la Generalitat. Processada per malversació, desobediència i falsedat documental. Ella va ser, diu la interlocutòria, qui va tramitar l’expedient amb caràcter urgent de la campanya Civisme a l’empresa Carat España, que hi va acabar renunciant. Hauria signat, també, «un informe fiscal en relació amb la petició de serveis d’inserció de publicitat institucional en mitjans de comunicació del Departament de Presidència en relació a l’expedient relatiu a la campanya Civisme». A banda, hauria autoritzat uns pagaments de vora 60.000 euros cadascú per un «servei d’assessorament per al desenvolupament d’una estratègia d’acció exterior multidimensional en l’entorn de la Uió Europea quan en realitat els pagaments es van realitzar perquè The Hague Center supervisara el referèndum».

- Meritxell Massó, secretària general del Departament de Governació. Processada per desobediència. Diu la interlocutòria que va rebre una comunicació de Josep Maria Jové «en què demanava que s’indicara la persona responsable de consultes populars amb l’objectiu de remetre les dades» de totes elles.
- Núria Llorach, vicepresidenta i administradora única de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. Processada per desobediència. Va declarar que les factures dels anuncis del referèndum, malgrat ser reclamades, no van ser pagades. Gairebé 200.000 euros era la xifra facturada. Llorach, «malgrat haver estat notificada, va autoritzar l’emissió en TV3, Catalunya Ràdio i mitjans digitals de la propaganda sobre el referèndum», diu la interlocutòria, que assenyala en el mateix paràgraf i per les mateixes causes Vicent Sanchis (TV3) i Saül Gordillo (Catalunya Ràdio).

- Frederic Udina, director de l’Idescat. Processat per desobediència i revelació de secrets. Diu la interlocutòria que va cedir els fitxers amb les dades del registre de població de Catalunya a Daniel Gimeno, del Departament de Vicepresidència, i que els va enviar a Governació -juntament amb els aportats per Exteriors- per fer un cens de votants per al referèndum de l’1 d’octubre.

- Montserrat Vidal, de l’àrea de Processos Electorals i Consultes Populars. Processada per desobediència. Diu la interlocutòria que no va fer cas de les notificacions per impedir o paralitzar «qualsevol iniciativa que supose ignorar o eludir la suspensió acordada», en referència a les advertències dels tribunals.

- Vicent Sanchis, director de TV3, processat per desobediència. La interlocutòria diu d’ell el mateix que de Montserrat Vidal i a més, l’assenyala, amb Saül Gordillo, pel fet que «en cap moment, tot i poder-ho fer, decidiren suspendre les emissions» dels anuncis del referèndum de l’1 d’octubre. Ell, com Gordillo, «no van realitzar cap activitat per impedir la celebració del referèndum suspès ni per evitar els seus preparatius, ni tan sols van denunciar davant l’autoritat judicial o davant el Ministeri fiscal les activitats preparatòries. Pel contrari, continuaren fent totes les activitats que els van ser encomanades o que s’havien compromès a executar per la celebració del referèndum».

- Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio. Processat per desobediència. Se li assenyala pels mateixos fets amb què s’acusa a Sanchis en la interlocutòria.

- Martí Patxot, director corporatiu, comercial i de màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Processat per desobediència. Ell, amb altres processats, «si bé no va ser notificat de la providència del Tribunal Constitucional, coneixia l’existència del pronunciament constitucional suspenent la realització del referèndum i malgrat això va seguir col·laborant en la celebració». Diu la interlocutòria que Patxot «podia suspendre l’emissió» [dels anuncis] perquè reconeix que, entre les seues facultats, hi havia aquesta possibilitat. «I tampoc no ho va fer».

- Mercè Martínez, encarregada de supervisar les obres en una nau que havia de ser el centre de recollida de dades. Processada per desobediència. Diu la interlocutòria que l’obra realitzada abans de l’1 d’octubre tenia una despesa de més de 1.200.000 euros sense IVA. També esmenta una conversa de Jové amb Francesc Sutrias en què la menciona com a persona amb qui «sense ella no podia fer res, ja que és qui duu tota la planificació», referint-se al material electoral per al referèndum dipositat en naus industrials de Bigues i Riells (Vallès Oriental) que després va ser intervingut. Martínez hauria disposat de documentació amb els llistats de «com distribuir el material electoral i les paperetes per vegueries, comarques i municipis, models d’acta a utilitzar, nombre de col·legis que havien de ser oberts, nombre de meses electorals a constituir... Fins i tot», diu la interlocutòria, «les seues anotacions quant a la xifra de paperetes (9.948.000) eren molt aproximades a les que resultaren requisades a Bigues i Riells». Segons l’escrit, Martínez podria haver comès un delicte de desobediència per encarregar-se de planificar la logística d’emmagatzematge de material electoral.

- Joan Manel Gómez, cap de riscos del Centre de Seguretat de la Informació del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya. Processat per desobediència. Diu la interlocutòria que era l’encarregat de dissenyar la xarxa de dominis, direccions i correus que «suportarien els previsibles tancaments judicials d’aquella web -referendum.cat- i d’altres creades a propòsit del referèndum de l’1 d’octubre». Diu també que en l’execució d’aquests espais, Gómez va comptar amb el suport i la participació de Josep Masolivé. «Fins i tot va dissenyar la xarxa de dominis, direccions i correus amb posterioritat a la resolució del Tribunal Constitucional que suspenia la llei de referèndum».

- Josep Masolivé, treballador de la Fundacio.cat, processat per desobediència. En la interlocutòria és citat constantment amb Joan Manel Gómez i diu que tots dos «eren conscients de la preparació del referèndum, que participaren activament fins al final per activar i mantenir webs del referèndum, que eren coneixedors de la suspensió de la llei del referèndum per part del TC però que van seguir treballant i col·laborant activament després de la suspensió».

- Josep Maria Gispert, gerent d’Indugraf Offset SA, processat per desobediència. Va ser l’empresa que va facturar al diari El Vallenc 1.340 euros més IVA amb la informació de la llista de votants, instruccions per a vocals i interventors de les meses electorals. «Va saber que el document encarregat a imprimir per El Vallenc estava relacionat amb el referèndum i, malgrat això, no va fer res per evitar el seu ús ni ho va posar en coneixement de les autoritats».

- Marta Garsaball, autoritzada en un compte bancari a Brussel·les el titular del qual era la Delegació del Govern de la Generalitat. Processada per falsedat documental. Dos pagaments de vora 60.000 euros cadascú incloïen una declaració responsable d’aquesta persona per garantir que els diners no anaven adreçats a finançar cap actuació il·legal ni contrària a les decisions dels tribunals. Els pagaments eren a The Hague Center for Strategic Studies segons la interlocutòria per garantir «un servei d’assessorament per al desenvolupament d’una estratègia d’acció exterior multidimensional quan la realitat és que eren perquè l’empresa supervisara el referèndum».

- Daniel Gimeno, responsable del tractament del fitxer de dades del registre de participants en consultes no refrendàries. Processat per revelació de secrets. El cap del Gabinet tècnic de la Secretaria General del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda es va encarregar, segons la interlocutòria, de rebre els fitxers de dades del registre de població de Catalunya per part de l’Idescat per tal d’elaborar un cens de votants per al referèndum de l’1 d’octubre. També va rebre, segons l’escrit judicial, dades del registre de catalans a l’Exterior per part d’Aleix Villatoro, del Departament d’Exteriors.

Per últim, es retiren les imputacions contra «els qui no és possible sostenir una acusació amb la informació que consta». Entre ells hi ha Carles Viver Pi Sunyer i el jutge Santiago Vidal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.