Demòcrates per Andorra (centredreta) ha guanyat les eleccions andorranes però ha perdut la majoria absoluta amb què ha governat fins ara. El partit que lidera Xavier Espot ha aconseguit onze consellers de vint-i-vuit i es veurà obligat a pactar per formar govern. Va ser un triomf agredolç perquè la coalició entre Partit Socialdemòcrata i Liberals d’Andorra ha vençut en les dues parròquies més poblades, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. El problema es troba en què la coalició s’havia de repartir els diputats territorials i els socialistes queden amb set i els Liberals (dreta) amb quatre. La resta de consellers són per Tercera Via (conservadors) amb quatre i Ciutadans Compromesos (conservadors). Aquestes dues formacions són amb les que teòricament haurà de pactar Espot.
El sistema electoral andorrà és molt peculiar. És unicameral però la meitat (14) dels parlamentaris, denominats consellers generals, s’elegeixen per circumscripció nacional (un ciutadà, un vot); mentre que els altres 14 venen de la votació territorial. El Principat d’Andorra compta amb set territoris, coneguts com a parròquies, i cadascun aporta dos consellers generals. És com si Congrés i Senat estiguessin junts en un mateix miniparlament de 28 diputats. La clau està en guanyar les circumscripcions territorials, on el sistema fa que el guanyador, ni que sigui per un vot, s’emporta els dos consellers. Seria com set mini eleccions on en cadascuna es juguen dos parlamentaris.
La participació es va situar en un 68,33%. Pot semblar molt alta, però és la segona més baixa de la història, superant en tres punts la del 201,5 que va ser la pitjor de tots els temps. Però com el cens havia augmentat un 11,7% amb tres mil votants nous, el nombre de votants ha estat més alt que mai: 18.696. El cens era de 27.278.
El recompte va ser d’infart. En quatre de les set parròquies, el triomf es va decidir per desenes de vots. A Andorra la Vella el Partit Socialdemòcrata va triomfar només per 12 paperetes. Espot serà segurament el futur cap de Govern, però el seu partit (Demòcrates per Andorra) va celebrar el triomf com un funeral, atès que no s’esperaven perdre les dues parròquies més poblades. Especialment dura va ser la derrota a Escaldes, feu tradicional demòcrata i lloc de naixement d’Espot i de l’encara cap de Govern Toni Martí. El desgast de vuit anys al capdavant ha passat factura. L’augment del cens amb tres mil persones ha mostrat que els nous votants, majoritàriament joves i residents que han obtingut la nacionalitat andorrana per portar vint anys vivint al país, han impulsat al Partit Socialdemòcrata. En percentatge de vot, el partit de centredreta Demòcrates per Andorra ha assolit un 35%, per un 30% el Partit Socialdemòcrata, un 12% els Liberals d’Andorra i un 10% Tercera Via. Pel seu compte, Ciutadans Compromesos només competia a la seva parròquia, laMassana, on ha assolit els dos consellers.
Tot és relatiu. El Partit Socialdemòcrata només ha guanyat els sis punts percentuals que l’altre partit progressista -Progressistes, que ha quedat fora del parlament- ha perdut. I quan se sumen els consellers queden 21 del bloc de centre-dreta, conservador i dreta; per set d’esquerres. Al cap i a la fi, excepte els que no han superat el mínim del 7% de vot necessari per entrar al Parlament, tots han guanyat i han perdut al mateix temps.
El més irònic és que els 12 vots d’Andorra la Vella que han impedit la majoria absoluta de Demòcrates -els massanencs de Ciutadans Compromesos són afins a aquest partit- provocaran que el futur govern sigui molt més conservador. La necessitat de pactar portarà Espot a que hagi de girar a la dreta i també cap a l’euroescepticisme, perquè els grups amb què s’haurà de recolzar no són massa amics de l’acord d’associació que Andorra està negociant amb la Unió Europea.
Alhora, l’augment del salari mínim a 1.200 euros, de les pensions mínimes o altres iniciatives de caire social, promeses pels Demòcrates, queden ara en l’aire.
Els socialdemòcrates, pel seu compte, es queden amb la sensació estranya d’haver assolit un bon resultat, però també d’haver perdut una oportunitat històrica. El seu pacte amb els liberals, amb l’únic objectiu de sortejar el sistema electoral i sumar vots per a les territorials -ja que a la circumscripció nacional anaven separats- no té massa recorregut donades les diferències ideològiques.
Tot va canviar diumenge a Andorra en uns comicis on tots tenen motius per celebrar i per lamentar-se, al mateix temps, pels resultats.