Entrevista

Sílvia Soler: «Les cases no són només quatre parets, guarden memòria»

Una de les grans virtuts de Sílvia Soler és que no defrauda mai els seus lectors. Ha creat un grup de fidels que esperen cada nova obra i que en multipliquen les bondats si s’ho val. És el cas d’‘El fibló’ (Columna), un èxit immediat fruit del boca-orella que parteix del moment en què tres germans adults es veuen obligats a conviure durant un temps a la casa familiar, just després de la mort del pare.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La desaparició del patriarca s’uneix a la d’una mare morta prematurament i que marca el rumb de les vides de cadascun dels tres germans, crescuts a la intempèrie sentimental, sense que ningú hagi tingut cura d’ells, tots tres amb un dèficit evident pel que fa a la capacitat d’aprendre a estimar-se, amb poca connexió amb la família. Parlem amb Sílvia Soler (Figueres, 1961) d’una escriptura que, des de l’inici, mai no ha pogut deslligar de la pèrdua, com ja apareixia a la seva primera novel·la, El centre exacte de la nit (3i4), on agafava un vers d’Espriu que torna a ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi