TEATRES I AUDITORIS MUNICIPALS /6

«Això al poble no li agradarà». Quan les arts contemporànies arrelen al territori

Un festival nòmada recorre les comarques gironines aportant una nova mirada sobre la relació de l’art contemporani i el territori, i fent d’aquest residència temporal d’artistes. El projecte té un nom que no deixa indiferent: «Això al poble no li agradarà» .

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre els mesos de febrer i maig, el festival «Això al poble no li agradarà» va recórrer diferents poblacions gironines, amb l’objectiu de mostrar que la cultura contemporània ni és elitista, ni forçosament urbana, ni molt menys aliena als pobles. «Això al poble no li agradarà» planteja un desplaçament del pol cultural i alhora practica un exercici de reterritorialització, a través del qual posa en valor la creació híbrida connectant artistes, geografies i públics. El festival vol ser un punt de trobada entre públic i creació contemporània; un espai generador de noves formes de relació a tres bandes entre espectadors, artistes i context, emmotllant-se els uns amb els altres d’una manera orgànica i fluïda. És per aquesta raó que moltes de les propostes que s’hi presenten es modulen en viu a partir del context on es desenvolupen.

La naturalesa d’«Això al poble no li agradarà» és dispersa: dispersió temporal i geogràfica. Així, el 14 de febrer va iniciar-se un itinerari que havia d’estendre’s al llarg de quatre mesos a sis dels deu municipis que conformen el projecte, amb laboratoris, residències i obertures. L’itinerari va culminar amb la celebració de la quarta edició del festival, que va celebrar-se del 21 al 23 de maig, amb una programació majoritàriament gratuïta, a l’aire lliure i amb múltiples espais de socialització, i que va servir per a presentar el resultat final del treball dels artistes residents, així com propostes d’altres creadors. Aquest any el festival ha seguit apostant per l’equilibri territorial que ja forma part de la seva identitat, desembarcant a les comarques de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, i colonitzant Olot, Banyoles, Mieres, Porqueres i Pontós.

Residències artístiques

Pel que fa als treballs en residència, aquest 2026 han estat escollits tres artistes/companyies, els projectes dels quals estableixen un diàleg amb el context i s’obren a ell durant l’itinerari d’activacions. D’aquesta manera, les propostes s’arrelen al lloc de creació, beuen de la seva essència i són modelades per la relació que entaulen amb els diferents contextos que les acullen. Recíprocament, els indrets es nodreixen d’elles i participen més o menys activament d’aquestes creacions en procés. Val a dir que aquests projectes artístics varen comptar amb un espai propi dins el marc del festival.

Quins són els col·lectius i artistes en residència, així com els seus projectes?

  • El col·lectiu Casa·Teatro. Es tracta d’un col·lectiu artístic conformat per Andrea D. Reboredo, Marc Sellés, Paula Pascual de la Torre i Cristian Gómez. El seu somni és construir un artefacte escènic sobre rodes, un teatre-casa on el públic participaria d’històries fantàstiques i íntimes contades a través de la narració oral i el teatre visual (teatre d’objectes, titelles i autòmats). Però, a més d’espai d’exhibició, Casa·Teatro vol ser lloc de trobada i arxiu d’històries recol·lectades amb tres línies clares de treball i recerca: la naturalesa, la migració i la memòria.

  • María García Vera. Nascuda a Múrcia, García Vera s’ha format a París, Barcelona i Madrid. És llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona i Doctora en Cinema per la Universitat Pompeu Fabra. L’artista ha treballat en residència al Teatre de Lloret de Mar i al Convent de Pontós entorn d’un projecte, La Via Làctia, que vol ser una conferència performativa que reflexiona sobre el concepte d’inici: l’inici d’un procés, d’una idea, d’una acció, d’un camí. La Via Làctia va presentar-se al Convent de Pontós el dissabte 23 de maig, en el marc del festival.

  • Óscar Bueno. És creador i intèrpret format en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic d’Astúries (ESAD), amb Grau Professional de Música en Piano i màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual en el Museu Reina Sofia. El seu treball se situa en la intersecció entre el performatiu, el musical i el visual. A «Això al poble no li agradarà», ha treballat en residència a Mieres, Porqueres i Banyoles, per tal d’adaptar a l’entorn la peça L’excitació del paisatge i realitzar una col·laboració amb una coral local. La seva proposta va presentar-se a les tres poblacions en el marc del festival.

Més informació: aixoalpoblenoliagradara.cat

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.