Romanitat

Laia Perea: «Cal motivar el públic perquè vagi a peu de jaciment»

Graduada en Arqueologia i màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, el seu treball final de grau aporta una reflexió sobre el patrimoni de la Via Augusta a Catalunya, a partir del seu inventari, i la difusió i aprofitament social que s’hi pot dur a terme. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Tot comença amb un treball de final de grau...

Al final dels estudis d’arqueologia, vaig realitzar aquest treball que havia de centrar-se en el Perelló (Baix Ebre), que és el poble on he anat sempre, tot i no ser d’allà. Quant a patrimoni romà, es conserven trams de la Via Augusta i, a més, en època medieval, va ser important, perquè hi havia un hospital de viatgers. Historiogràficament, la mansio de Tria Capita se situava al Perelló, però Pau de Soto la va ubicar a l’Ampolla. La mansio anterior, la de Pinion, queda més al nord. Per tant, al Perelló podríem suposar que hi hagué una mutatio, ja que es troba entre dues mansiones.

—Al Perelló queden diversos trams de via romana.

—Concretament n’hi ha sis, però als anys vuitanta del segle passat en van excavar només un, el que es troba a la zona de l’ermita de Sant Cristòfol. Però cal anar amb cura perquè, si els col·loques tots sis sobre el mapa, veus que no deuen correspondre al mateix camí. Hi ha punts en què hom confon la via romana amb el camí ral del segle XVIII. Tot i això, la meva teoria és que la via romana passa pel mig del Perelló i que el seu creixement s’estructura a partir de la via.

—A partir de la recerca del Perelló comença a estudiar la Via Augusta. Ho fa per ordre, de nord a sud?

Va ser una mica caòtic a l’inici. Vaig començar a considerar només la zona del Baix Ebre, perquè trobava excessiu el conjunt de la Via Augusta. Vaig llegir la tesi de Pau de Soto, on planteja un possible itinerari de la Via Augusta; em vaig animar i vaig ressenyar tots els jaciments que tenen alguna vinculació amb la Via Augusta, com mansiones, mutationes, mil·liaris, elements monumentals i necròpolis, les quals van estretament lligades a la via. 

—La conclusió?

És que està en un estat pèssim, en general. M’esperava trobar-ho en millors condicions. Qui el coneixem, valorem l’entramat viari romà perquè va ser aquest el que va garantir el desenvolupament de l’imperi i la seva influència política, econòmica i cultural sobre els territoris conquerits. 

Esclar, el contrast entre el que va ser i l’estat de conservació actual és corprenedor. Un cas és el coll de Panissars, on un simple panell —gens mantingut, per cert— t’explica les ruïnes del monestir medieval de Santa Maria de Panissars però no cita la Via Augusta. Quan excaves un jaciment important, no només és per estudiar-lo i documentar-lo, sinó per fer-lo visible als ulls de tots i mantenir-lo com a element patrimonial.

—Després de tot, va tenir alguna sorpresa positiva en la seua recerca?

—Sí, la via al seu pas per Sant Jordi d’Alfama, ben a prop de l’Ametlla de Mar. Té dos trams molt ben conservats, amb el paviment i els murs laterals. 

—Què me’n pot dir, dels museus que tracten la romanitat?

—Em van decebre molt, en general. Esperava veure tractada la informació que no es troba a peu de jaciment, però en molts casos no va ser així, exceptuant els jaciments de Tarragona, on la museïtzació és impecable perquè són patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Em van agradar, per exemple, el Museu d’Arqueologia de Girona i la museïtzació de la via sepulcral de Barcelona. El Museu d’Història de Cambrils em va impressionar molt; està molt ben plantejat. La Via Augusta té molt pes en l’exposició i s’hi parla molt de l’aspecte funerari i la relació que les necròpolis tenien amb les vies.

—La segona part del seu projecte se centra en una idea molt original.

—Plantejo una proposta de gestió a partir de la creació d’un museu virtual que geolocalitzi tots els jaciments i que plantegi un sender per fer-lo a peu o en bicicleta, passant pels diferents jaciments. Perquè la Via Augusta s’ha de promocionar. Caldria atorgar a tots els elements la figura de Bé Cultural d’Interès Nacional, o una protecció similar, però no per separat sinó en conjunt. Per això, vaig forçar la creació del concepte Patrimoni Viari Romà, perquè no vull parlar de vies, sinó dels elements que componen la xarxa viària. 

Malgrat la diferència en l’estat de conservació d’un element respecte d’un altre, o l’espectacularitat d’alguns d’ells, tot té un valor i no pots entendre el significat global sense considerar-ne el conjunt. 

—Aquesta perspectiva permetria promoure la difusió de la realitat viària romana.

—Si es considerés el conjunt d’elements com un complex arqueològic protegit, se’l podria dotar de recursos tant per a la conservació i protecció com per a la seva difusió. No pot ser que la gent s’interessi per l’Imperi romà però que no entengui la transcendència d’una via romana i allò que es va desenvolupar al seu voltant; que no tingui consciència que avui encara bevem de l’herència romana quant a xarxa viària, entre d’altres. 

Per aquesta raó, vaig llençar la proposta del web com a espai expositiu virtual, amb una aplicació mòbil que tingués propostes de visita a peu, en bicicleta o en cotxe. És un projecte barat, senzill, que funcionaria amb codis QR i que no representa gaires complicacions ni instal·lacions de panells que requereixen després manteniment.

—A banda de la senyalització del Sender de la Via Augusta al País Valencià, que es va inaugurar fa més de quinze anys i que no ha estat gaire mantingut des de llavors, a Catalunya s’estan duent a terme accions puntuals, com la senyalització de la Via Augusta al seu pas pel Penedès. Cal una estratègia global?

—Sens dubte. Cal entendre la recuperació de la xarxa viària romana com una línia de treball no només centrada en la Via Augusta. Cal motivar el públic perquè vagi a peu de jaciment i recorri els espais per on passaven les vies romanes. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.