El PSOE i Més estan enllestint un pacte preelectoral per fer candidatures úniques al Senat a cadascuna de les Illes. A les quals se suposa que, després, s’hi afegiran —o almenys no competiran— els partits minoritaris de la resta de l’esquerra. En el cas eivissenc, el pacte ja es va fer el 2023, amb èxit i el senador únic que triava la circumscripció que formaven aleshores Eivissa i Formentera va ser per a l’esquerra: PSOE, Esquerra Unida, Sumar i Ara Eivissa. La idea socialista és repetir l’operació però ara a totes les Illes.
Enguany hi haurà un senador més a triar. Perquè Formentera n’elegirà un de propi per primera vegada. La reforma constitucional que va ser aprovada el passat abril li atorga aquest escó que no triava abans perquè feia compatia el que triava la circumscripció única, com s’ha dit abans, Eivissa-Formentera. Així les coses, seran sis membres del Senat els que elegiran les Illes: un per Menorca, un per Formentera, un per Eivissa i tres per Mallorca. Els resultats de 2023 foren els següents: el menorquí per al PP, igual que dos de Mallorca, mentre que el pacte d’esquerra esmentat es va fer amb l’eivissenc i el PSOE amb un de mallorquí. En total: tres per al PP i dos per a l’esquerra.
Ara la idea que els socialistes han proposat a Més i Gent per Formentera és unir esforços per tot amb la intenció de deixar al PP únicament amb un sol senador per les Illes. És a dir, que el possible pacte progressista es faci amb cinc i els conservadors amb un únic escó. La proposta socialista respon a l’anàlisi —raonable— que com que degut al fet que les circumscripcions electorals són una per illa, o sigui quatre, a la pràctica és com una elecció per majoria i no proporcional en tres de les quatre illes. Existeix una alta probabilitat de fer-se amb tots els senadors excepte un. En efecte, qui guanyi, encara que sigui per un sol vot, a Menorca, Formentera i Eivissa se’n durà els respectius senadors. L’esquerra està convençuda que pot quedar-se amb aquests tres escons. I pel que fa a Mallorca el guanyador és gairebé segur que sumarà dos dels tres escons, i els progressistes pensen que poden disputar la victòria al PP.
Si el PSOE pacta en efecte amb Més a Mallorca i Menorca, igual com és previsible que faci amb Ara Eivissa i Gent per Formentera, i la resta de l’esquerra hi participa o almanco no competeix, existeix una alta probabilitat que els progressistes se’n duguin cinc dels sis escons. El PSOE està negociant la mateixa operació a d’altres províncies de circumstàncies semblants a les de les Illes —pocs escons i alta probabilitat de guanyar si es concentra el vot esquerrà— amb l’objectiu essencial d’impedir la majoria absoluta del PP —o, si fos el cas, amb Voxv al Senat. Per quina raó els socialistes es prenen tantes molèsties si la Cambra Alta espanyola, com se sol dir, no serveix de quasi res?
És ben cert que es diu sovint, això, però no és ver. El Senat, segons com vagin les eleccions al Congrés, pot tenir una importància política enorme. Perquè amb un Govern espanyol presidit per Alberto Núñez Feijóo, el Senat serà clau en l'estratègia d'oposició del PSOE. Per això la direcció federal vol evitar com sigui -amb acords territorials- la majoria absoluta conservador a la Cambra Alta, on els seus membres hauran de fer front els pròxims anys a la important renovació d'àmbits bàsics de l'Estat.
Per exemple: els senadors trien per majoria absoluta -entre d’altres càrrecs- quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional -que s’hauran de renovar des d’enguany-, deu dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial -el 2029-, sis del dotze consellers del Tribunal de Comptes -el 2030-, quatre dels deu membres del Consell d’Administració de RTVE...
Essent això important, no ho és manco el fet que, com és prou conegut, el Senat ha d’aprovar per majoria absoluta la petició del Govern d’intervenir una autonomia, tal com regula l’article 155.1 de la Constitució. I en cas d’una còmoda força del PP i Vox -com preveuen totes les enquestes- , el Govern català presidit pel socialista Salvador Illa seria fàcil que es convertís en un element bàsic de l’estratègia opositora del PSOE de Pedro Sánchez al Govern espanyol presidit per Feijóo. Amb una majoria absoluta progressista al Senat seria impossible que en cas de xoc institucional greu entre els dos governs el de Madrid tengués la temptació d’amenaçar amb una nova intervenció de la Generalitat.