El nen exiliat que feia acudits sobre la guerra

L'autor libanès d'origen palestí Mazen Maarouf presenta en català 'Acudits per a milicians', tot un èxit internacional i un llibre amb què "volia ser fidel al nen que vaig ser".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La seva mare volia que es casés i tingués fills, que fes una feina de profit. Els veïns li preguntaven contínuament per què portava aquests cabells, arrissats i amb un volum forassenyat, i que per què escrivia. Ningú, al seu entorn més immediat, no ho entenia. Ara, des que Mazen Maarouf (Beirut, 1978) és un dels nominats al Man Booker Prize d'Anglaterra pels catorze relats compresos a Acudits per a milicians, tot ha canviat.

Publicat en català a Navona, en traducció de Margarida Castells Criballés, i en castellà a Alianza, és una de les sensacions de l'any literari internacional, amb traduccions a diverses llengües i una bona colla de lectors satisfets. El secret? Uns relats on barreja la seva experiència amb la ficció, on fabula sense perdre mai l'espurna d'humor necessari per parlar de fets que remouen, tan durs com ho són la guerra vista –i viscuda– amb ulls de nen. "Els personatges del llibre són tots inspirats per gent que conec directament", explica. "El llibre és un agraïment a totes aquestes persones".

A Acudits per a milicians, cada història es basa en un detall, un fet o un record que va impactar molt a l'autor. "És un llibre molt personal, però al mateix temps amarat de fantasia", i potser aquesta n'és la gran conquesta. "Vaig escriure aquestes històries a Reykjavík, tot i que passen a Beirut". I és una història –la seva– d'un estrany arrelament: nascut com a exiliat palestí al Líban, arriba a Islàndia el 2011, on s'acostuma a passar fred, lluny d'una pàtria que mai no ha trepitjat. "He nascut com a refugiat i sempre m'han explicat que Palestina és el meu país. Però no puc visitar-lo, cosa que ho converteix en una identitat de fantasia".

Històries de guerra demolidores

El llibre, que suposa la seva primera incursió als relats després de publicar tres llibres de poesia (Com si la nostra tristesa fos pa, La càmera no copsa els ocells i Un àngel a l'estenedor), es basa en les experiències de la guerra quan era un refugiat palestí al Líban. "Són històries demolidores. Però, quan les vius de primera mà, creus que és el més normal del món. Quan vaig anar a Islàndia, de fet, vaig trobar que era massa pacifica. Aquesta pau sí que l'he trobat pertorbadora", i somriu, murri. "Per això necessito l'acudit, perquè en moments crítics ajuda a fer una fissura en la situació. Perquè res no pot ser un tabú ni hauria de tenir un límit i això, quan ho saps, et permet una expansió psicològica".

Tots i cadascun dels relats són explicats des de l'òptica d'un nen, potser per conservar, encara més, l'element que el lligui a la puresa de la vivència, amb uns ulls no viciats i capaços d'arribar a qualsevol lloc. "Els nens poden trencar totes les lleis de la realitat i, quan ho fan, ens ofereixen una altra perspectiva d'aquesta realitat. Amb el llibre, volia ser fidel al nen que vaig ser". Amb tocs de surrealisme, girs de guió inesperats, personatges que fan coses que escapen de la normalitat, amb un sentit de l'humor molt emparentat amb del cineasta palestí Elia Souleiman, com ell mateix reconeix.

Una masculinitat en dubte

Un dels aspectes que més crida l'atenció dels relats és com la guerra posa en dubte la masculinitat. "El conflicte pertorba totes les qüestions de masculinitat. A la guerra, totes les decisions estan preses per homes. Les institucions i la societat són totalment patriarcals, per això, quan arriba la guerra, la masculinitat i el patriarcat es veuen amenaçats". I, en aquest context, els nens "aprenen" a ser un home. "Quan veus el teu pare en una mala situació, et fa menys mascle des de la perspectiva dels teus amics. I això t'empeny encara més a ser patriarcal. I penso que aquesta situació és molt divertida".

Sense perdre l'humor, recordant les vicissituds d'una zona en conflicte, d'una pàtria mai no vista, d'una literatura que l'ajuda a porgar els dimonis i els mals records. Val la pena llegir Mazen Maarouf, perquè és entranyable i esglaiador al mateix temps, com les coses que sabem que són importants de debò. "Parlàvem de masculinitats i del meu pare, però no puc marxar d'aquí sense dir, ara parlant seriosament, que el llibre pertany més a la meva mare, a totes les mares i dones que han patit aquestes societats masculinitzades i patriarcals". I això sí que no és cap broma.

Acudits per a milicians
Mazen Maarouf
Trad. Margarida Castells Criballés
Navona, Port Bo
161 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.