Premsa internacional

La mirada del món sobre el procés català

La premsa internacional ha seguit informant i analitzant durant aquesta setmana els successius episodis que s'han esdevingut en el conflicte entre Espanya i Catalunya. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’agència de notícies Associated Press (AP), amb seu a Nova York, que nodreix de notícies internacionals nombrosos mitjans dels Estats Units com ara The New York Times i Los Angeles Times, entre d’altres, titula que “Fiscals d’Espanya apunten cap al cas català” pel “cas de desobediència” respecte de la retirada de la ja famosa pancarta amb el llaç groc –i després blanc- del balcó de la Generalitat de Catalunya. Explica el despatx que “els fiscals han presentat càrrecs de desobediència contra el president català, Quim Torra, després que suposadament no complís amb les ordres de la Junta Electoral del país”. Així mateix, exposa que “la suposada falta de Torra fou no eliminar els cridaners símbols a favor de la independència de la seu del Govern regional a Barcelona durant (el període previ a) les eleccions generals del 28 d’abril”. Segueix narrant que “la Junta Electoral considerà que els símbols de la cinta groga eren ‘un instrument de propaganda política’ inacceptable. Els funcionaris i les institucions públiques tenen prohibit expressar el seu suport a un partit en particular o una posició ideològica durant el període” electoral. Contextualitza l’agència estatunidenca dient que “el símbol de la cinta groga s’usa per expressar el suport als líders separatistes catalans que han estat processats pel seu paper a l’intent fallit de declarar la independència en 2017 o que han passat a l’exili auto imposat. Torra argumentà que els símbols són una qüestió de llibertat d’expressió”. En resposta a l’actitud de la Junta Electoral de prohibir l’exhibició dels llaços grocs, “Torra ha iniciat una acció legal contra els membres de la Junta, acusant-los de prevaricació”. Acaba la notícia explicant que “Torra i els seus aliats s’han convertit en una mena d’espina per al Govern nacional: es neguen a abandonar la reivindicació de la independència de Catalunya a pesar dels repetits revessos legals. La Constitució espanyola diu que Espanya és indivisible”.

A EscòciaThe National es fa ressò que un dels acusats en el “judici de la independència catalana”, Jordi Sànchez demana “un debat (electoral) a la presó”. El diari explica per als seus lectors que “l’excap de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va fer la sol·licitud al secretari d’Estat espanyol responsable de les presons i a la Junta Electoral del país”. D'altra banda, el diari citat recull l’opinió al respecte de Laura Borràs, número dos de la candidatura al Congrés de Junts per Catalunya i exconsellera de Cultura, quan diu que com que “no han estat declarats culpables (els presos preventius) i per tant els seus drets haurien de mantenir-se intactes, si no poden sortir de la presó, aleshores el debat s’hauria de fer a la presó”. En la mateixa informació el diari contextualitza que a pesar de l’acusació de rebel·lió per la qual jutja al Tribunal Suprem als líders independentistes catalans, “un exparlamentari alemany, que es trobava a Catalunya observant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, digué al Tribunal Suprem que estava impressionat per l’actitud tranquil·la dels votants quan la policia espanyola intentà detenir la votació. Bernhard von Grünberg va dir (...) que visità els centres de votació” i que el que va veure “va ser que a pesar de les amenaces (de la policia), la gent va anar a votar, esperà per fer-ho durant moltes hores, fou objecte d’intimidació i no va recórrer a la violència”.  

A la britànica BBC-World s’hi segueix una notícia curiosa: “Gerard Piqué es va poder retirar de jugar amb Espanya el 2018 però encara està en acció internacional” per jugar amb Catalunya. “El defensor del Futbol Club Barcelona (....) jugà amb Catalunya en un amistós contra Veneçuela. Catalunya no està reconeguda pels òrgans rectors del futbol, per la qual cosa el partit no té estatus oficial”. Després de referir el desenllaç del partit, la BBC recorda que “Catalunya és una regió del nord-est d’Espanya que té un important autogovern” i que “el Govern català celebrà una referèndum per declarar-se independent, però les autoritats espanyoles el declararen il·legal (...) Piqué (...) ha donat el seu suport a la independència catalana i sovint era escridassat pels partidaris d’Espanya quan jugava a la selecció nacional, en part com a resultat de la seva postura sobre el tema".

A França, Le Monde informa sobre la polèmica dels llaços grocs dient que “la Junta Electoral Central, l’organisme encarregat de garantir la correcta conducció de les eleccions a Espanya, va perdre la paciència (...) i decidí iniciar un procediment de sanció contra el president regional de Catalunya, el radical independentista Quim Torra” de resultes del qual “s’enfronta a una multa de fins a 3.500 euros i un període de dos anys d’inelegibilitat”.

El més veterà dels diaris francesos, Le Figaro, també s’ocupa, amb brevetat, de l’enfrontament entre la Generalitat i la Junta Electoral Central titllant-lo com “una història surrealista” que només s’explica, assevera, per la voluntat “d’embolicar de forma permanent” la situació política, “amb el president regional que actua amb simbolisme” amb els llaços grocs ara després que el moviment independentista convoqués “el fals referèndum” i Carles Puigdemont “declarés la independència” i acte seguit “la seva suspensió”.

Finalment, i també a França, el setmanari L’Express analitza que les eleccions generals del 28 d’abril no asseguren que “torni la calma a les relacions entre Barcelona i Madrid” perquè a pesar que “des que assumí el càrrec en juny de 2018, el socialista Pedro Sánchez ha intentat calmar la situació”, però “l’encarcerament dels líders de la independència és un obstacle pel retorn de la calma”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.