A les eleccions autonòmiques a les Illes Balears del proper 26 de maig els ciutadans votaran el programes electorals que els presentaran les diferents candidatures, cada un dels quals formats per moltes propostes. Entre aquestes, algunes de les més importants seran les que fan referència a la llengua i la cultura. Mai fins ara havia estat tan nítida la separació entre dos blocs al respecte d’aquestes propostes.
Tradicionalment existia el que s’ha anomenat el ‘consens lingüístic’ –així dit d’ençà l’aprovació per unanimitat el 1986 de la Llei de Normalització Lingüística (LEN) per part del Parlament balear, format aleshores per AP –avui PP-, PSOE, PSM de Mallorca, PSM de Menorca i Unió Mallorquina-, que feia que cap partit posés en dubte la unitat idiomàtica del català, l’existència de polítiques per a la normalització, la promoció social, l’ús exclusiu als mitjans públics de comunicació, la catalogació legal com a requisit per accedir a fer feina a la funció pública, el caràcter vehicular de l’ensenyament...
En vistes a les eleccions autonòmiques de 2003, el candidat del PP, Jaume Matas, intentà introduir com estratègia de campanya un cert anticatalanisme que quan, després dels comicis, els conservadors governaren amb majoria absoluta (2003-2007) no es traduí més que en alguna mesura de caràcter gairebé simbòlic. Tot canvià radicalment quan José Ramón Bauzá, també del PP, assumí la presidència del Govern (2011-2015). Pactà amb l’ala anticatalanista del partit conservador, liderada per Carlos Delgado, i inicià una furibunda política destinada de debilitar tot el que pogués del català: eliminació del caràcter de requisit per accedir a la funció pública, introducció d’un idioma estranger a l’ensenyament per debilitat la condició vehicular del català, etc.
En aquells anys no només existí la reacció social i política contra les mesures desbaratades de Bauzá, sinó que també fou el moment de l’eclosió social –abans només havia existit de manera anecdòtica- d’un nou tipus d’anticatalanisme, i alhora desacomplexat espanyolisme ultradretà, que s’organitzà en el Círculo Balear, grup ultra liderat per un col.laboradora directe de Delgado –qui era conseller de Turisme- en el Govern de Bauzá, Jorge Campos. Avui el Círculo s’ha convertit en partit polític amb el nom d’Actúa Baleares i es presenta a les eleccions coalitzat amb Vox, sota el liderat del mateix Campos.
Quan es convocaren les eleccions de 2015 l’única candidatura anticatalanista que es presentà amb garanties a les urnes fou Ciutadans. Per primera vegada, un partit que usava com a bandera aquesta ideologia en contra del català assolia a les Illes representació, 2 diputats sobre els 59 que formen el Parlament.
Enguany no només concorre com a oferta anticatalanista a les eleccions autonòmiques el partit taronja, sinó que aquest partit, amb la irrupció de Vox, han arrossegat conjuntament el PP a una posició a la que si bé no expressa verbalment cap proposta anticatalanista nova, més enllà de la tradicional reivindicació del que en diu bilingüisme com a ariet contra la normalització del català, fa aclucades d’ull clares cap a Vox i Ciutadans, que són amb els únics amb què podria governar.
Dos blocs radicalment separats
D’aquesta manera s’han creat dos blocs a efectes de polítiques de llengua-cultura radicalment separats. Per una banda, PP, Ciutadans i Vox. Per l’altra, PSIB, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca, Gent per Formentera i el PI. Poden existir diferències de matís entre els partits que formen el respectiu bloc, però la separació essencial entre ambdós és nítida i absoluta. Vuit eixos contrasten un i altre.
En primer lloc, les polítiques de normalització lingüística de les diferents institucions governades per l’esquerra –Govern, consells insulars i ajuntaments- han revertit, amb el suport del PI, les mesures d’involució del temps de la majoria absoluta del PP de José Ramón Bauzá: s’ha recuperat el català com a requisit per a l’accés a la funció pública, s’han tornat a crear els departaments de normalització a les institucions que havien estat liquidats en temps de Bauzá... El bloc de dreta s’oposa a aquestes polítiques i Vox ja ha advertit que qualsevol pacte –és a dir, amb el PP- passarà per derogar la Llei de Normalització Lingüística. Com a mínim és previsible que, si hi ha un Govern de dreta, les polítiques lingüístiques tornaran a ser semblants a les del temps de Bauzá. I no es pot descartar que siguin pitjors.
En segon lloc, en aquesta legislatura l’esquerra, amb el suport del PI, ha recuperat la relació amb la Generalitat de Catalunya quant a la projecció exterior de la cultura a través de l’Institut Ramon Llull (IRL). En cas que la dreta torni governar les Illes es pot donar per segur que trencarà la col·laboració i que Balears sortirà de l’IRL, tal i com ja ho va fer en el passat, durant els governs del PP de Matas i de Bauzá.
Tercer, la política cultural, que ara és en català a totes les institucions, segur que es convertirà com a poc en bilingüe allà on pugui governar la dreta. Per exemple, el teatre públic més important de les Illes, el Teatre Principal de Palma, que depèn del Consell de Mallorca, programa arts escèniques –teatre, òpera...-, impulsa el teatre arreu de l’illa, col·labora amb les altres illes, projecta grups locals cap a fora –en especial cap a Catalunya-... i tot ho fa en català. En cas que la dreta tornés governar les Illes tot això s’hauria acabat i possiblement tornaria l’estil del quadrienni 2011-2015, quan el PP tingué majoria absoluta en el Consell, amb Maria Salom de presidenta, quan el Principal oferia sarsuela en espanyol –entre d’altres tipus d’obres en el mateix idioma- com a una de les gran estrelles de la programació.
Quart punt important: els Premis Ciutat de Palma, que atorga cada mes de gener l’ajuntament de la capital i que són els més importants de les Illes, amb tota seguretat passarien a ser bilingües en lloc de premiar obres exclusivament en català, com passa ara. Ja va ocórrer durant el mandat municipal de 2011-2015, i ara, en cas que la triple dreta governi el consistori de bell de nou, amb tota certesa –així ho han advertit els tres partits- els premis seran altre cop en els dos idiomes.
En cinquè lloc, s’acabaria la col·laboració entre IB3 i TV3. La televisió balear manté actualment un acord de col·laboració amb la catalana a partir del qual fan un programa d’entreteniment a mitges i comparteixen un canal d’internet en què hi aboquen continguts propis. En cas que governessin les Illes les tres dretes, segur que això s’acabaria i, a la vegada, no hi ha dubte que IB3 passaria a emetre en castellà alguns programes, sobretot pel·lícules, tal i com ho feia durant els Governs del PP; però en aquest potencial cas, la presència en el Govern de Ciutadans i la pressió de Vox faria, amb tota certesa, que el grau de castellanització de la televisió i ràdio pública balear fos més alt del que ho va ser en temps d’anteriors majories conservadores.
Sisè punt rellevant: l’Obra Cultural Balear, l’entitat privada senyera en la promoció del català a les Illes, actualment col·labora amb les institucions governades per l’esquerra, després dels quatre anys del Govern de Bauzá durant els quals fou perseguida. Un possible Govern de les tres dretes amb tota seguretat liquidaria les vies de col·laboració amb l’organització que va fundar, entre d’altres, Francesc de Borja Moll.
Setè. En general tots els càrrecs públics de les institucions illenques parlen sempre encatalà en públic, i sobretot als mitjans de comunicació, per donar exemple. Si governessin les tres dretes, els nous alts càrrecs, com en el temps de Bauzá, parlarien en castellài català (els del PP i alguns de Ciutadans) o sempre i per tot en castellà (els de Vox).
Finalment, també en política lingüística però en l’estricte àmbit educatiu, és previsible que en cas que governessin les dretes, intentarien altre pic usar l’ensenyament en un idioma estranger com a ariet contra el català com a llengua vehicular –com passà amb el famós decret TIL (Tractament Integrat de Llengües) de Bauzá- alhora que imposarien a ben segur l’elecció per part dels pares de l’idioma d’ensenyament dels nens per intentar que cursessin els estudis en espanyol.