Les institucions de les Balears governades pel PP que participen en fòrums sobre el turisme defensen la idea de la «transformació» del sector que, a parer seu, ja estarien experimentant les Illes. El problema és que ningú a l’arxipèlag veu cap transformació per enlloc. De fet, el model segueix exactament igual com era. I enguany amenaça de superar —i de molt— la marca de 19 milions de visitants que es va experimentar el 2024 i 2025.
El 10 de maig passat se celebrava a Madrid el XXI Foro Hosteltur, sota el títol «Analizando el presente, proyectando el futuro». Els representants del Consell de Mallorca que hi participaren, el conseller insular de Turisme, Guillem Ginard, i el director insular de Turisme per a Demanda i l’Hospitalitat, Tommy Ferragut, defensaren la ficció que a l’illa s’està treballant per a un «model sostenible i responsable» preservant «l’essència» de Mallorca i garantint la «convivència equilibrada amb els residents». El febrer, la majoria PP-Vox, va tombar la iniciativa del PSOE que demanava que s’aprovàs la proposta legislativa —per enviar-la al Parlament— de limitar l’accés de vehicles a l’illa durant l’estiu, tal com han fet Formentera i Eivissa, per contenir l’allau turística.
Tres dies abans, s'organitzaven —per part del Parlament continental— unes jornades sobre el futur del turisme a Brussel·les. Hi participà l’eurodiputada per les Balears i del PP Rosa Estaràs. Seguint el guió imposat pel Govern de Marga Prohens, i igual que feren després els del Consell mallorquí a Madrid, assegurà que «el turisme és clau per a moltes regions europees», com la balear, però que s’ha de compaginar «amb el benestar per als residents». Talment com ho fan tots els dirigents del PP illenc, Estaràs assegurà que cal fer el turisme «més sostenible i equilibrat», però, com tampoc no expliquen els seus companys baleàrics de militància, fugí d’entrar en com s’hauria d’assolir l’objectiu.
Tots aquests discursos s’arrengleren amb el de la presidenta balear, que segueix parlant de «contenció» turística, però sense que en dos anys — d’ençà que l’anuncià— hagi concretat cap element de contenció de l’afluència de visitants. És ver que l’any passat el nombre total respecte a 2024 s’incrementà modestament, un 1,7%, però també ho és que va seguir creixent. I per a enguany l’augment que es preveu és senzillament terrorífic, almanco per a aquells ciutadans que ja estan farts de patir els efectes de la saturació durant la temporada alta.
Les previsions de les grans cadenes hoteleres illenques és que la por a la guerra de l'Iran desviarà, passi el que passi, un important flux de turistes que tenien previst visitar la regió, o passar-hi, cap a Espanya i les Balears. Així, el director general de Melià Hotels International, Gabriel Escarrer, assegurà durant la junta general d’accionistes de la cadena —celebrada a Madrid el dia 7 d’aquest mes; per tant, al mateix temps que els representants del PP venien a la capital espanyola i continental la «transformació» turística balear— que les previsions per enguany és que el turisme creixi a les Illes almanco en un percentatge de «dos dígits» respecte a 2025. Contrasta aquest pronòstic amb les informacions que parlen de forts increments de preus dels bitllets dels avions i, en conseqüència, moderació popular a l’hora de comprar-los.
L’any passat arribaren a les Illes exactament 19.053.592 visitants. Si s’aplica el mínim de dos dígits possibles, el 10%, el creixement seria d'1.905.000 turistes —arrodonint la xifra—, que, una vegada sumats a l’anterior, en resultaria un volum turístic per aquest 2026 de 20.958.000.
Gairebé 21 milions. L’any anterior a la pandèmia, el 2019, quan esclataren amb tota intensitat les queixes socials per la saturació i les accions crítiques incomodaren fort ferm l’aleshores Govern de Francina Armengol (PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca, amb suport extern de Més per Menorca) l’arxipèlag rebé 16,5 milions de turistes. El 2022 es recuperà exactament la mateixa xifra —després de la caiguda dels dos anys anteriors— enmig d’una allau de laments i invectives contra el Govern per no fer res contra la saturació i que el conseller de Turisme, Iago Negueruela —el mateix que ara va a les manifestacions contra la massificació en representació del seu partit— despatxà dient que allò de la massificació era una simple «sensació».
Després vingué el canvi de Govern, i Marga Prohens ara fa just dos anys va prometre la «contenció turística» perquè «no podem créixer més». Aquell 2024 el nombre de visitants va ser de 18,7 milions, després dels 17,8 de 2023. El 2024, 19 milions. El 2025, 19,05. Si la previsió d’Escarrer es compleix, enguany seran quasi 21. Una diferència positiva respecte a quan «no podem créixer més» de 2.300.000, un creixement del 12,2%.