Durant la tempesta Gürtel, i a mode exculpatori, Francisco Camps va afirmar repetidament que vivia al pis de sempre, comprat al 50% amb la seua esposa, i que tenia el mateix cotxe —un Saab 900 S— des de lʼany 1995. En febrer de 2010 fins i tot va fer públic el saldo dels dos comptes bancaris on figurava com a titular: en el primer, compartit amb la dona, disposava de 1.389 euros, i en el segon, al seu nom en exclusiva, a penes en tenia 905,91. Els dos eren de Bancaixa, que en glòria estiga. A més, Camps havia consolidat 8.309,60 euros en un pla de pensions. Un pla de pensions que no voldria no activar mai, perquè, amb 63 anys, alberga lʼesperança de retornar a la primera línia política. Està com un bou.
Després de la seua dimissió, en juliol de 2011, va rellevar-lo el castellonenc Alberto Fabra. En plena crisi econòmica i financera, una de les primeres decisions que va prendre lʼafectava de manera directa: els alts càrrecs de la Generalitat van veure reduïts els seus emoluments un 15%. En el seu cas, el sou presidencial, fixat en 79.546 euros bruts anuals, va descendir a 67.614 euros bruts anuals. Com que es divideixen en dotze pagues, sense extraordinàries, el sou base net de Fabra se situava molt poc per damunt dels 3.900 euros al mes. Però en el seu cas, com en el de tots els presidents de fora de València, amb un complement per residència equivalent al 14% del salari.
Una percepció addicional que també va rebre el socialista Ximo Puig, natural de Morella (Ports) i elegit per la circumscripció de Castelló. El seu sou brut es va moure, de 2015 a 2023, entre els 68.000 i els 74.000 euros anuals. Amb el complement en qüestió, la xifra final es movia entre els 77.000 i els 84.000 euros. En qualsevol cas, una quantitat molt inferior a la que ara percep a París com a ambaixador espanyol davant lʼOCDE, superior als 130.000 euros anuals i amb residència oficial a la capital francesa. Així com alguns joves valencians emigren per tal dʼaccedir a sous molt elevats, a alguns polítics els passa igual. Cobren molt més a fora que no a casa.
La retribució del cap del Consell és modesta comparada amb les dels màxims dirigents dʼunes altres institucions. Ho sap prou bé Carlos Mazón, qui, a la Diputació dʼAlacant, cobrava un sou base més elevat que els dos anys i quatre mesos que va ocupar al Palau de la Generalitat. El seu salari superava els 84.000 euros bruts, als quals sumava més de 12.000 euros addicionals en concepte de complement per la seua assistència a les reunions periòdiques de les empreses públiques dependents de la corporació provincial. Mazón, a la Diputació, tenia a tocar dels 100.000 euros bruts anuals. A la presidència del Consell, igual com Puig, va passar a percebre el plus del 14% per habitar en una circumscripció que no era la seua.
Exactament això sʼaplica al sou de Juanfran Pérez Llorca, fixat en 80.173,92 euros bruts anuals, amb un augment del 2,5% per a lʼexercici de 2026, corresponent a lʼactualització de lʼIPC. Sense el 14% suplementari per provenir de la demarcació dʼAlacant, el seu sou seria de 4.450 euros, clarament per baix de la majoria de presidents autonòmics.
El sou base dels presidents de la Generalitat es manté inalterable des dels temps de Joan Lerma, amb les úniques revisions de lʼIPC. De fet, el plus per desplaçament només està recollit a la legislació valenciana. Eduardo Zaplana va prometre al càrrec per primera vegada el 3 de juliol de 1995 i el 8 de setembre el Consell aprovava aquest complement retributiu. Lʼoposició en deia «el plus del pisito». Zaplana, més prosaic encara, ja havia advertit —en una conversa telefònica enregistrada en el marc del cas Naseiro— que necessitava més diners per a viure.
Els emoluments dels presidents valencians se situen molt per baix de les nòmines que reben els presidents autonòmics més ben pagats. Qui lidera la classificació és el català Salvador Illa, seguit pel basc Imanol Pradales i la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, en els tres casos per damunt dels 100.000 euros anuals. Els presidents extremeny i aragonès, al capdavant de dos territoris que no superen de molt el milió dʼhabitants, freguen els 100.000 euros.
El plus de residència dels alts càrrecs valencians, que no està acotat al president, prova de corregir aquest desequilibri. Uun increment del sou d’aquestes característiques —circumscrit a la gent provinent d’una altra província— tan sols està previst en el cas andalús, però amb una incidència molt relativa: un 2,5% més de sou.
És normal que el sou base d’un president valencià siga prop de 10.000 euros anuals inferior al dels presidents de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, o que se situe per baix que el de la Rioja, una comunitat que no arriba a 330.000 habitants? En general, els sous de l’administració valenciana —consellers, secretaris autonòmics, directors generals…— són inferiors als de la resta d’autonomies. Únicament Astúries i Cantàbria hi estan clarament per baix.
El plus de residència dels alts càrrecs valencians, que no està acotat al president, prova de corregir aquest desequilibri. Un increment de sou d’aquestes característiques —circumscrit a la gent provinent d’una altra província— tan sols està previst en el cas andalús, però amb una incidència molt relativa: un 2,5% més de sou.
Amb el Govern del Botànic, durant la negociació dels pressupostos de 2017, el grup socialista va plantejar la introducció d’una esmena mitjançant la qual s’apujaren els sous dels càrrecs de l’administració valenciana, de manera que el president de la Generalitat no cobrara menys que un funcionari del nivell A1 amb complement de destinació, complement específic E050 i complement de conveni professional de grau IV. Ciutadans s’hi mostrava favorable —el síndic en aquell moment, Alexis Marí, considerava que els sous dels alts càrrecs valencians desincentivaven l’arribada de professionals del sector privat— però finalment va fer marxa enrere. Ni Compromís ni Podem ni el PP hi donaven suport, i Ciutadans va fer marxa enrere a última hora.
En 2022, quan el Botànic va anunciar que incrementaria els sous dels alts càrrecs de l’administració valenciana en funció de l’IPC d’aquell exercici, qui liderava l’oposició com a president del PPCV, Carlos Mazón, va considerar-ho del tot innecessari i va reclamar la congelació dels salaris. No semblava importar-li gens que ell, com a president de la Diputació d’Alacant, tinguera unes percepcions econòmiques superiors a les del cap del Consell, encara que la diferència del pressupost de cada institució era notable: 272 milions d’euros la Diputació i 27.867 milions d’euros la Generalitat.
Un conseller català guanya 130.049,36 euros bruts anuals i un conseller valencià ha de conformar-se amb gairebé la meitat: 68.297,40 euros
El projecte de llei de pressupostos de 2026 de la Generalitat de Catalunya preveu un augment del sou del president, Salvador Illa, qui passaria de guanyar 140.256,96 euros bruts a percebre’n 146.635,84. Si la diferència entre el president català i el valencià és gran, encara ho és més la que hi ha entre les persones que l’acompanyen a l’equip de govern. Un conseller català guanya 130.049,36 euros bruts anuals i un conseller valencià ha de conformar-se amb gairebé la meitat: 68.297,40 euros. La indemnització per residència fora del lloc habitual eleva la xifra fins els 77.862 euros bruts anuals, però, de qualsevol manera, a anys llum dels seus homòlegs catalans.
En 2021, durant la primera campanya electoral en què va concórrer com a candidat a la Generalitat, el socialista Illa va assumir el compromís de rebaixar el salari del president català al del lehendakari basc, cosa que comportava una reducció aproximada del 30%. Illa va afirmar que volia estar «prop de la gent». Tanmateix, en la segona campanya com a aspirant, la de 2024, no va repetir aquesta promesa i ara al·lega que la pujada és idèntica a la que experimentarien els sous de la resta de «servidors públics» de Catalunya.
Curiosament, un director general català, amb un sou brut anual de 95.023 euros anuals, cobra més que Pérez Llorca amb el plus de residència. En canvi, un director general valencià rep 65.700 euros bruts anuals, i un de les Balears, 12 pagues de 58.560 euros bruts. La diferència és evident.
A les Illes, amb una taula salarial semblant a la valenciana, els membres del Govern reben 268 euros per cada assistència al ple i 140 euros per cada comissió
A les Illes, amb una renda per càpita més alta que la valenciana, els sous tan baixos dels càrrecs públics del Govern Balear són compensats per les dietes addicionals que els alts càrrecs perceben cada vegada que trepitgen l’hemicicle. Són 268 euros per cada assistència al ple i 140 euros per cada presència en una comissió. Això pot apujar els emoluments de la presidenta i dels seus consellers fins els 15.000 euros anuals. Com els diputats de fora, si els consellers provenen d’una illa diferent de Mallorca, reben un plus econòmic per a l’allotjament i la manutenció.
L’ingrés extra per respectar l’obligació de retre comptes davant el Parlament —ja existent amb els anteriors governs del PP— fou eliminat en els dos mandats de la socialista Francina Armengol a la presidència, entre 2015 i 2023. Considerava que aquesta funció estava inclosa en les atribucions del càrrec. Ella, a títol personal, ja ha recuperat amb escreix els diners que va deixar d’ingressar en aquella etapa. Com a presidenta del Congrés espanyol, el càrrec que ocupa des de l’agost de 2023, Armengol rep 254.886,66 euros pels diversos conceptes que en formen part: sou base, complement per presidir la Mesa, la indemnització per les despeses associades a viure a Madrid i les dietes pròpies del lloc que ostenta.
És normal que el president valencià, governant cinc milions i mig de persones i controlant un pressupost de 35.000 milions d’euros, cobre dotze nòmines de 4.500 euros nets al mes, sense pagues extraordinàries? Més enllà de la demagògia que acostuma a acompanyar tots aquests debats i de la notícia que en els últims dies ha posat enmig dels focus la parella de Pérez Llorca, convé plantejar-se si la taula salarial de la Generalitat Valenciana és la més adequada.