L’octubre de 2022, el Tribunal Suprem desestimava la petició de l’associació Memòria de Mallorca contra la protecció legal del monument de la Feixina, definit anteriorment com a Bé Catalogat i talment avalat per part del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB). Aleshores l’associació memorialista va recórrer al Tribunal Constitucional, que no va admetre el recurs. Aparentment, es tancava la via judicial de manera definitiva i el símbol franquista seguiria dret, desafiant els intents memorialistes d’esbucar-lo o, com a poc, retirar-lo de la via pública.
Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, explicà en aquells moments a aquesta revista que, si bé se sentia decebuda per la decisió dels tribunals, mantenia un raig d’esperança en el sentit que posteriorment al procés judicial es va aprovar la Llei de memòria democràtica estatal que preveu la retirada de símbols de la dictadura.
L’entitat es va adreçar al govern espanyol perquè actuàs i, finalment, just el mateix dia en què l’Ajuntament de Palma tenia previst atorgar la màxima protecció legal del monument, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ordenava dijous passat, a través d’una resolució de la seva Secretaria de Memòria Democràtica, que el referit monument havia de desaparèixer de la via pública.
Tanmateix, el consistori de la capital baleàrica seguí endavant i aprovà la protecció del símbol franquista —mitjançant una modificació del Pla general d’ordenació urbana—, desoint i desafiant l’ordre executiva del Govern espanyol perquè, al seu entendre, està basada en una presumpció falsa perquè, segons interpreta, no es tracta d’un monument de la dictadura, atès que entén que va ser desposseït el 2010 a través de la «reinterpretació» democràtica —aprovada per l’Ajuntament quan el governava també l’esquerra— de tota simbologia política i ideològica i que des d’aleshores és un símbol de concòrdia.
Davant del xoc institucional, Maria Antònia Oliver avaluava el mateix dijous que si el PP i Vox s’entesten a prosseguir amb la seva actitud i es neguen a complir l’ordre del Govern espanyol, s’iniciarà aleshores un litigi judicial. De la mateixa opinió és el govern municipal de Palma, del PP —amb suport extern de Vox— que anuncià el recurs als tribunals contra la decisió del Ministeri citat.
Segons el Govern espanyol —que ha inclòs la Feixina en en Catàleg de Símbols i Element contraris a la Memòria Democràtica—, el monument en qüestió «va ser construït en plena dictadura franquista per homenatjar als sollevats que moriren en l’enfonsament del creuer Baleares» i clarament va ser una de les «estratègies simbòliques legitimadores de la dictadura destinada a justificar tant la guerra i la posterior dictadura com la violència perpetrada durant i després de la contesa». Conclou, per tant, que «el monument s’ha d’entendre com a part i exemple del culte als caiguts desenvolupat pel règim franquista», un culte «que va constituir una de les polítiques simbòliques més importants i persistents de la dictadura que estigué destinat a recordar —de manera excloent i sense cap intenció de reconciliació (...)— els morts franquistes».
A Palma, però, l’associació cívica patrimonialista ARCA —inicialment, des de la seva creació el 1987, era Associació per a la Rehabilitació dels Cascs Antics, però ara es defineix més en general com a Associació per a la defensa del patrimoni de Mallorca— entén que la Feixina està del tot desposseïda de simbologia franquista —d'ençà de la referida «reinterpretació»—, que té valor històric i artístic —és obra de l'arquitecte racionalista Francesc Roca Simó—, que, per tant, se l’ha de protegir i critica durament la decisió presa pel Govern espanyol: «Sempre hem defensat la Llei de memòria històrica», però «el problema és quan les interpretacions (d’aquesta norma legal) es fan de forma intransigent i falsejant la realitat com ha fet» l’executiu de Madrid en aquest cas.
A l’Ajuntament de Palma el regidor d’Urbanisme, Óscar Fidalgo, del PP, confirmà, després de la votació que atorgà la màxima protecció al monument, que el consistori recorrerà als jutjats la decisió del Govern espanyol perquè «per sobre del govern estan els jutges, ja està bé que el Govern (espanyol) esquivi quasi sempre als jutges i les sentències en ferm», com, al seu entendre, passa amb la protecció de la Feixina.
Per la seva banda, el regidor i portaveu de Vox, l’exgeneral Fulgencio Coll, assegurà que «és una manca de respecte intentar tombar el monument, és un acte sanchista» i digué que «tots els tribunals indiquen que s’ha de respectar el monument». En realitat, no és ben bé així. El procés judicial que esmenta s’inicià abans de l’aprovació de la Llei de memòria democràtica estatal, la qual cosa, segons Memòria de Mallorca, podria invalidar la protecció que inicialment se li va concedir i, per tant, queda oberta la porta a un nou procés als tribunals que acabi amb l’esbucament o retirada del monument que inaugurà en persona Francisco Franco el 1947.
Des de l’oposició, el PSOE demanà que l’Ajuntament obeeixi i «retiri» de la via pública el monument, mentre que des de Més per Mallorca es demana la seva «demolició».