Rubén Alfaro és, des dʼara fa un any, el secretari general del PSPV-PSOE a la província dʼAlacant. Ja fa una dècada que ocupa lʼalcaldia dʼElda i en el mandat anterior va presidir la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). Un valor ascendent del socialisme valencià que treballa per a exportar a la resta de les comarques alacantines lʼèxit electoral que atresora a la capital de la sabata. En aquesta entrevista aborda els diversos temes que afecten la política dʼAlacant: des de lʼescàndol de les vivendes de protecció oficial del residencial Les Naus a la detenció de Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç, per la gestió del bo comerç en la postpandèmia, un escàndol pel qual se celebra, aquest dimecres, un ple monogràfic a la Diputació.
—Fa un any que va estrenar-se com a secretari general del PSPV-PSOE a la província dʼAlacant. Quin balanç fa?
—El balanç és molt positiu. Vam celebrar tots els congressos comarcals i vam ser capaços dʼorganitzar tota l’estructura orgànica. Hem treballat estretament amb el nostre grup a la Diputació d’Alacant en tots els temes que van sorgint, denunciant-los, fent oposició i plantejant a la gent d’Alacant una alternativa als governs del PP.
—Des de 2015 és alcalde dʼElda, un dels ajuntaments més importants que continua en mans socialistes.
—La meua experiència com a alcalde pot ajudar a convertir el partit en una alternativa al govern del Partit Popular. És important que posem a disposició del partit lʼexperiència acumulada en les alcaldies. Crec que puc ajudar els companys a sumar més alcaldies i a aconseguir que Diana Morant siga la pròxima presidenta de la Generalitat Valenciana. La militància en el PSPV és una oportunitat per a aprendre i per a aportar tot allò que puga saber. He fet meu lʼequilibri entre aprendre i aportar. Estic en diàleg permanent amb els companys del partit.
—La província d’Alacant és el gran feu del PPCV. Quan els populars van perdre les diputacions de València i Castelló, van poder retindre la d’Alacant. Governen la majoria de les ciutats més poblades, però estan passant moltes coses en molt poc de temps...
—Sí, és el que tenen els règims. Fa trenta-un anys que el Partit Popular governa la Diputació de manera ininterrompuda. Des de 1995. La identifiquen com una institució pròpia, com una extensió del partit. A la Diputació dʼAlacant patim un règim del PP, i com a tots els règims, sʼha perdut el control de les polítiques. Estem assistint als mateixos escàndols i els mateixos modus operandi que ja vèiem dècades enrere. Quan una institució com la Diputació, o alguns ajuntaments governats històricament pel PP, no tenen alternança en el poder, els dirigents acaben pensant que res no els passa factura. I els escàndols que apareixen als mitjans de comunicació no els afecten perquè no veuen perillar l’alternança en el poder. A més, la Diputació té un sistema d’elecció peculiar, perquè no és de manera directa, sinó a través d’alcaldes i regidors.
—L’últim escàndol que ha esquitxat el PP a la institució provincial és el del bo comerç, amb la detenció del president de la Cambra de Comerç, Carlos Baño, per la manera com va gestionar-lo a través de Facpyme (Federació Alacantina de Comerç de la Petita i Mitjana Empresa). El PSPV ha demanat la creació de dues comissions d’investigació.
—Sí, hem sol·licitat la celebració dʼun Ple extraordinari a la Diputació per a demanar explicacions i dues comissions d’investigació, tant a la corporació provincial com a les Corts —a través d’una proposició no de llei— perquè s’investigue tota aquesta situació. És molt greu que el president de la Cambra de Comerç haja estat detingut en el marc d’una investigació per la comissió de presumptes delictes, perquè és una de les cares més visibles de l’empresariat de la província d’Alacant i havia manifestat públicament la seua proximitat amb l’aleshores president de la Diputació, Carlos Mazón. Una proximitat que tots dos havien expressat sense complexos. Per tant, ens han sorgit dubtes raonables sobre el disseny del bo comerç, els seus mecanismes interns i l’empresa vinculada a Facpyme, que hauria obtingut guanys de 700.000 euros sense que es coneguen encara els seus comptes amb la transparència necessària. Per això hem demanat que, mentre es resol la situació judicial, el PP retire cautelarment el senyor Baño dels seus càrrecs institucionals. No és la imatge que ha de representar l’empresariat de la província.
—No és l’únic tema que afecta la reputació de la Cambra de Comerç. La subvenció milionària de la Generalitat Valenciana per a lʼexecució de les obres de la nova seu també ha estat ben polèmica.
«El PP ha eliminat els controls ètics a la província d’Alacant. No hi ha cap veu discordant al si del partit, ningú no critica res, ningú pren posició sobre els escàndols del bo comerç, les obres del port o sobre les vivendes protegides»
—Quan un règim dura trenta anys, els dirigents són hereus dels anteriors dirigents i tot va per famílies. Primer fou Zaplana, després fou Ripoll i més tard Mazón. Tots tres perceben la política com a servei propi. Això genera un ecosistema on aquest tipus d’escàndols es veuen, si seʼm permet lʼexpressió, amb certa normalitat. Que el mateix Carlos Mazón, treballador en excedència de la Cambra de Comerç, signe un conveni singular milionari per a executar la nova seu de la Cambra en el port dʼAlacant i que es dictamine que aquestes obres són il·legals no em sembla molt normal. L’Ajuntament dʼAlacant i els tècnics ho han advertit i ho han paralitzat, però ací sembla com si no passe res. Nosaltres, el PSPV, hem censurat obertament la manera de gestionar totes aquestes qüestions. Però, malauradament, un dels amics va acabar a la presidència de la Generalitat, i l’altre amic, a la presidència de la Cambra de Comerç. Aquesta connivència dʼinteressos sobta encara més quan veiem retallades en els serveis públics bàsics que dificulten l’accés a la sanitat o l’educació, o quan fins i tot decau el suport als empresaris, com està succeint amb el sector manufacturer o agrícola, quan es redueixen les inversions a la província en comparació amb els governs del Botànic. Però, insistisc, ací no passa res: la Generalitat Valenciana signa el conveni amb la Cambra de Comerç, li concedeix una subvenció milionària per a fer unes obres irregulars, i no passa res. El PP ha eliminat els controls ètics a la província d’Alacant. No hi ha cap veu discordant al si del partit, ningú no critica res, ningú pren posició sobre els escàndols del bo comerç, les obres del port o sobre les vivendes protegides. No hi ha ningú que diga: «Escolteu, no podem continuar per aquest camí, no hem fet les coses així, hem de posar la política al servei de la gent i no al contrari, com estem fent ara».
—El repartiment de les vivendes protegides al residencial Les Naus ha resultat tan escandalós que van rodar caps de manera immediata a lʼequip de govern municipal dʼAlacant, cosa que no acostuma a passar. Fins i tot el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va dir que se nʼhavien beneficiat uns «jetas». És lʼescàndol més gran relacionat amb la vivenda, a escala estatal, de les últimes dècades.
—Correcte, perquè ara mateix la vivenda és el principal motiu de preocupació a tot Espanya, les enquestes així ho confirmen i tots ho coneixem en els nostres entorns. La dificultat d’accés a la vivenda i el problema que té el nostre país han portat aquests senyors del règim a repartir-se les vivendes. Així és, s’han repartit les vivendes. Justament gràcies a la derogació d’un decret del Botànic que limitava molt l’accés a les vivendes de protecció pública, amb llistats de demandants, accés restringit segons ingressos, amb protecció pública permanent —no temporal, ni cinc anys, sinó deu— i després lliure. Ha estat un autèntic desori: el desori del PP, provocat i tolerat pels dirigents del PP, que encara no han donat cap resposta clara. A mi no em serveix que el president de la Generalitat diga que això són «ximpleries»; ha de posar-s’hi de cap a peus per resoldre la situació. Aquesta gent ha de tornar les vivendes, i la Generalitat Valenciana —a través de l’Advocacia de la Generalitat— o l’Ajuntament —amb els seus serveis jurídics— han de buscar la manera que les retornen. I si cal demanar empara al Ministeri de la Vivenda, que ho facen, perquè aquesta és la gran vergonya d’aquesta legislatura a la província d’Alacant. El PP, però, juga un doble joc: d’una banda, no fa res, no ha fet res respecte a les vivendes, únicament sʼha cobrat dues dimissions i ha apartat alguns funcionaris. Però, al final, qui es quedarà amb les vivendes? Qui se nʼha beneficiat?
—Alguns dels afortunats ja han tractat de vendre-les molt per damunt del preu dʼadquisició.
—Clar: jo entre en política, me n’aprofite per benefici personal, mʼarrisque que isca algun escàndol… I si nʼhi ha, patirem quatre dies o quatre setmanes de titulars, però jo em quedaré la vivenda. Escolta, que estem parlant de coses molt greus! Hi ha hagut gent que ha intentat vendre la vivenda cobrant 200.000 euros en B a una altra persona. El decret de Mazón permet vendre les vivendes si ho justifiques per raons de feina, separació o qualsevol altra causa. I resulta que qui te la ven diu: «No, 200.000 oficial i 200.000 en B». Perquè parlem d’una zona molt exclusiva d’Alacant, a cinc minuts del camp de golf, amb la platja a un costat i l’altre. El president de la Generalitat hauria de posar-se al capdavant de la reivindicació i activar tots els instruments legals perquè la gent retorne aquelles vivendes. Mentrestant, què passa? No apliquen la llei de vivenda, no topen els preus. Els preus continuen pujant de manera astronòmica a les zones tensionades. Li importa la vivenda? Si fora així, ja hauria revertit el decret de Mazón i hauria retornat al decret del Botànic, on sʼestablien els indicadors reals per a les famílies necessitades de vivenda.
—Lʼescàndol de Les Naus passarà com si res?
«El PP, quan té l’oportunitat d’utilitzar la política per a aprofitar-seʼn, només compta amb els que formen part del seu règim, no amb el conjunt dels votants»
—Ni tan sols han demanat ajuda al Ministeri de la Vivenda, que podria donar-los suport. Estan esperant que arribe Setmana Santa i Pasqua, que marxem uns dies a descansar i, quan tornem, els propietaris de Les Naus hagen pogut retindre les seues vivendes. I quan arribe l’estiu o quan siga, ja veurem si se la queden, si la lloguen en règim lliure, si la relloguen de manera irregular, si demanen 200.000 en B i 220.000 en B perquè el preu ja ha pujat... Això em sembla absolutament lamentable. Crec que el PP hauria de ser el primer a acarar la situació de debò, si de debò li importa, i dissenyar els plans escaients perquè aquesta gent retorne directament les vivendes i s’acabe aquest problema. És una vergonya, en especial a la ciutat d’Alacant, amb tots els problemes d’accés a la vivenda que té la ciutadania.
—En canvi, Luis Barcala no sols no es planteja dimitir, sinó que tot indica que aspirarà a la reelecció com a alcalde dʼAlacant.
—Sí. Com li deia, el PP de la província d’Alacant és com un règim. Les coses són com són, res més que això.
—La ciutadania avala aquestes actituds amb el seu vot.
—El que m’estranya és que molts votants del PP, que també tenen dificultats per a accedir a un lloguer assequible o a una vivenda, continuen votant-los. El PP, quan té l’oportunitat d’utilitzar la política —en aquest cas, la política de vivenda— per a aprofitar-seʼn, només compta amb els que formen part del seu règim, no amb el conjunt dels votants. El repartiment de vivendes ha estat clarament limitat i no transparent. Alguns votants del PP haurien de censurar aquesta situació, però no passa, perquè ni l’alcalde ni l’entorn del partit fan autocrítica. No hi ha cap avaluació ètica sobre el que ha ocorregut a Les Naus, i el president de la Generalitat Valenciana no fa res; espera que tot s’oblide. Mentrestant, els beneficiaris de les vivendes irregulars es queden amb elles i se serveixen de la política per al seu interès personal.
—El president de la Diputació i alcalde de Benidorm, Toni Pérez, tampoc no travessa el seu millor moment. La situació financera del consistori és caòtica per la multa multimilionària, de més de tres-cents milions dʼeuros, que han de pagar a la família Puchades pels terrenys que tres dècades enrere foren declarats parc natural a la serra Gelada.
«Els tres últims presidents de la Diputació dʼAlacant han sigut ʻfakesʼ»
—Els últims tres presidents de la Diputació dʼAlacant han sigut fakes: César Sánchez, alcalde de Calp, va utilitzar la Diputació bàsicament com a trinxera contra el govern autonòmic. Carlos Mazón, després, va usar la Diputació per a preparar la seua candidatura a la Generalitat Valenciana. La institució ha estat paralitzada, no ha generat dinàmiques transformadores ni ha sabut adaptar-se als reptes del turisme, l’agricultura, els sectors productius, la societat, l’esport, la cultura, el medi ambient o la memòria democràtica. No hi ha impuls per a la memòria històrica ni per a defensar els drets humans. Els refugis antiaeris d’Alacant, per exemple, són ignorats o reinterpretats per motius polítics. La Senda del Poeta, que tenia aportació institucional mínima però simbòlica, ha perdut suport. Tot és sectari i partidista. Les institucions s’utilitzen per a benefici propi, sense innovació ni protecció de la ciutadania.
—Quines expectatives té el PSPV amb vista als comicis que se celebraran dʼací a poc més dʼun any?
—Estic amb moltes ganes. Confie en el retorn del PSPV a la Generalitat Valenciana i en lʼaconseguiment dʼun bon nombre d’alcaldies a la província d’Alacant. Si, a més, recuperàrem la Diputació, això milloraria i molt la vida de la gent. El PP ha demostrat que utilitza la política per al seu interès particular, fa servir les institucions com a eina partidista, sense preocupar-se per la qualitat de vida dels ciutadans ni pel seu progrés. Per exemple, han renunciat a l’increment del finançament autonòmic —uns 3.800 milions d’euros anuals del Govern d’Espanya— per motius estrictament partidistes. El PP no busca millorar el benestar de la ciutadania, no vol reforçar els serveis públics ni escoltar les necessitats dels empresaris, els sindicats o la societat civil. En canvi, el Partit Socialista està preparat per a governar aquestes institucions: quan governa, es mostra a prop de la gent i aplica polítiques reals que milloren la vida quotidiana. A escala estatal, s’ha incrementat el salari mínim interprofessional, s’han ampliat les beques, s’ha reforçat l’atenció a les mares amb menys recursos i les pensions s’han ajustat al cost de la vida. Amb el decret anticrisi derivat de la guerra, s’han implementat mesures per a protegir la ciutadania i garantir oportunitats de futur i progrés. El PP, en canvi, ignora tots aquests temes, es limita a construir centenars de vivendes que després reparteix entre els seus. Per la seua banda, la Generalitat destina diners a la Cambra de Comerç alhora que bloqueja lʼaprovació del nou sistema de finançament autonòmic i la llei de vivenda. La nostra resposta és clara: donar la batalla, explicar a la ciutadania un model alternatiu que millore la vida de les persones, reforce els serveis públics, facilite l’accés a la vivenda i faça que les institucions siguen realment útils i no només per als interessos del PP.