Quan el 1944 l’historiador Josep Gudiol (Vic, Osona, 1904 - Barcelona, 1985) va batejar com «el Mestre de Cabestany» un escultor romànic extraordinari que se saltava les normes bàsiques de l’escultura del seu temps i imitava la de l’antiguitat romana, no sospitava que encenia una metxa que s’escamparia des de la Catalunya del Nord (Cabestany és al Rosselló) fins a la Toscana i, cap al sud, fins a Sant Pere de Rodes.
L’historiador i arquitecte que va salvar les pintures de Sixena no imaginaria que nombrosos estudiosos del Romànic reconeixerien les característiques del Mestre de Cabestany en obres de Villaveta (Navarra), Saint Papoul (Departament de l’Aude, a Occitània) Lagrasse (prop de Narbona) o Prato (Toscana). I que moltes d’aquestes obres possiblement són, efectivament, del Mestre de Cabestany, segons els estudiosos actuals —d’altres, no, i d’altres són possiblement d’escultors del seu taller.
Una de les obres que més clarament va ser obra del Mestre de Cabestany va ser la portalada de Sant Pere de Rodes, una obra que es va desmuntar i saquejar ja el 1832 —hi ha proves que dos obrers van aixecar una bastida per desmuntar-la—, i de la qual només quedaven restes disperses pels llocs més inversemblants del país. Al Museu Frederic Marès se’n conserva un relleu dels més complets —que ara es pot veure al MNAC— i que havia estat a casa de l’escriptor Carles Fages de Climent (on podria haver arribat després de ser venuda pel presumpte ideòleg i promotor de la bastida que va acabar amb la portalada).
L’exposició del MNAC «Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite»s’ha enfrontat a tots els misteris, interrogants i dubtes que planteja el cas i ens ofereix més del que podríem esperar: per un costat, una història detallada (fins on es coneix) del saqueig de Sant Pere de Rodes; per un altre, l’extraordinària importància que va tindre Sant Pere de Rodes del segle XII fins a la seva decadència el XV; en tercer lloc, una mostra d’on pot haver begut la iconografia de la portalada; en quart lloc, una recreació de com podia ser aquella portalada, i, en cinquè lloc, d’on pot haver sorgit la peculiar forma de treballar del Mestre de Cabestany. No és poc.
Començant pel final, el comissari de l’exposició, Manuel Castiñeiras, aposta per un escultor que s’hauria format a la Toscana (vingui d’on vingui —fos català, occità o toscà- opina que el seu pas per allà és bàsic en la seva formació) i el model d’on beu són els relleus dels sarcòfags de l’Antiga Roma. Per això l’última part de l’exposició té magnífiques mostres de sarcòfags procedents dels Museus del Vaticà i de San Paolo all’Orto (Pisa, Toscana), per exemple.
Sobre la iconografia de la portalada, Castiñeiras ha intentat retratar sobretot la que explica el relleu més complet que es conserva, el que tenia Fages de Climent i va comprar el Museu Marès. Representa una «aparició de Jesús als seus deixebles al mar». És una iconografia adient per Sant Pere de Rodes perquè se suposa que allà s’hi guardaven dues relíquies de sant Pere que havien arribat pel mar, el cap i la mà. Sant Pere surt a la barca i la barca, apunta Castiñeira, representa l’església. Per això l’exposició mostra altres obres que feien servir la mateixa iconografia: La navicella de Giotto, una còpia de Antoniazzo Romano del Museu d’Avinyó.
Evidentment, al llarg de tota l’exposició es poden veure fragments de la portalada de Sant Pere de Rodes que s’han anat recuperant a poc a poc, perquè hi ha fragments esparsos que dormen —moltes vegades sense saber-ho els seus propietaris— en cases de Port de la Selva o Llançà, en feixes dels camps adjacents o en dependències municipals. L’última de les incorporades a l’exposició es va recuperar fa un mes.
Es pot veure l’estil del Mestre Cabestany en l’extraordinari timpà de Cabestany, al final de la sala on s’exposen els sarcòfags; en el cap de Sant Pere; en l’escena de la barca i en diverses peces recuperades i ben senyalitzades. Això dona una idea també de la dispersió que ha arribat a tenir les peces de la portalada (ja no parlem de les peces de tot Sant Pere de Rodes, vuit de les quals són al Museu de Cluny, a París).
El projecte de l’ACdPC «Els Ulls de la Història» també reivindicarà Sant Pere de Rodes en el monument mateix. La directora de l’Àrea de Monuments de l’ACdPC, Carme Bergés, va avançar que molt aviat Sant Pere de Rodes comptarà amb un videomapatge que recrearà la portalada allà on ja no hi és i també un «espai immersiu in situ per recórrer com devia ser el monestir el 1341», amb el seu mobiliari, decoració, etc.
De moment, l’exposició del MNAC obre una porta magnífica al món extraordinari del Mestre de Cabestany, a la seua iconografia, el seu estil i l’esperança que la recerca pugui encara recuperar més fragments de l’antiga portalada.