L’espoliació patrimonial històrica i artística ha estat tradicionalment un gran negoci a les Balears. I no sempre il·legal. Alegal, com a molt, i sobretot practicat enmig del desinterès de les institucions i social. Per això, quan, com ha passat ara, s'aconsegueix incrementar el patrimoni històric amb una peça de valor excepcional, tothom se'n congratula. Del tot justificat, perquè la història mostra que el nu i cru robatori del patrimoni ha estat la norma, i encara ara dura.
Fins a finals del segle XIX, quan es crearen les entitats patrimonialistes com la Societat Arqueològica Lul·liana, a Palma el 1880, o unes dècades més tard la Societat Arqueològica Ebusitana, a Eivissa el 1903, no existia ningú que alertàs sobre la massiva sortida d’obres d’art cap a fora, en especial als mercats d’art i antiguitats a les grans ciutats europees i nord-americanes. I ni amb les denúncies que començaren a finals del XIX i principis del XX se salvaren enteixinats, quadres, mobles, joies, tapissos... i fins i tot escales senceres, com la gòtica de Ca n’Ayamans —una casa senyorial d’aquesta orientació estilística— que va desaparèixer de la Palma històrica a principis del XX, que se la suposava destruïda i que l’any passat un investigador mallorquí va localitzar al Museu de la Universitat de Princeton (New Jersey, Estats Units). I com això, tants d’altres casos.
Les lleis proteccionistes inicials —com les de 1907 i 1933— es promulgaren amb la bona intenció de preservar el patrimoni, però si ningú el vigilava —com així passava— la pretensió quedava reduïda a una mera aspiració teòrica. L’espoli seguí essent la norma. Per tot arreu, i en especial a les Illes, on des del port de Palma, Maó i Vila partien vaixells cap a fora farcits de tresors artístics.
Ara hi ha, és vera, molta més protecció legal. Però l’espoli no cessa. Molt estrany és l’any en què l’autoritat no detén qualcú intentant exportar il·legalment alguna obra o fent malbé algun jaciment marítim o terrestre per extreure’n el que pugui per vendre-ho posteriorment al mercat negre.
Vaixells amb potents aspiradors al litoral illenc, cercadors d’objectes de valor amb detectors de metalls que destrossen jaciments històrics, exportacions il·legals d’art... la casuística de l’espoli és molt variada.
Actualment, un jutjat de Palma està instruint un dels casos més espectaculars dels últims anys. Una dona alemanya resident a l’illa va ser trobada in fraganti a l’aeroport de Palma intentant exportar il·legalment mig centenar de monedes antigues. El jutge ordenà el registre de ca seva, on els agents en trobaren altres 1.500 a més de centenars de peces de gran valor, com àmfores romanes, gravats, escultures, espases...
Enmig d’aquest panorama de pèrdua de riquesa patrimonial, no pot estranyar que quan una administració pública illenca aconsegueix adquirir alguna peça historicoartística de valor, tothom —món polític, mitjans, associacions culturals...— ho celebri com una gran notícia. Tot s’ha de dir. No passa gaire perquè les institucions no solen tenir prou diners per comprar objectes que el mercat de subhastes posa a preus altíssims. Però en aquesta ocasió talment ha passat. El Consell de Mallorca ha aconseguit per al Museu de l’illa un objecte únic: la Carta portolana il·luminada del món mediterrani, un peça excepcional de l’Escola Cartogràfica Mallorquina, signada per Petrus Roselli, o Pere Rosell, el 1447.
Segons explicà la vicepresidenta de la institució insular i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, s’exposarà al Museu entre els mesos de juny i novembre d’enguany perquè així «els mallorquins i mallorquines coneguin de prop» una obra científica, artística i històrica de primer ordre. Segons digué el Consell, «va tenir coneixement de l’existència d’una subhasta virtual organitzada per la casa Sotheby’s a Londres en què sortia a licitació la carta portolana més antiga de les deu cartes de navegació signades per Petrus Roselli, considerat el membre més prolífic de l'Escola de Cartografia Mallorquina, que florí entre els segles XIII i XV» a Palma. Escrita en llatí i català sobre una única membrana de vitel·la de 56 per 94 centímetres, està dibuixada amb tinta marró i conté centenars de topònims escrits en negre i vermell amb una lletra gòtica petita. «Davant aquesta oportunitat única d’adquirir una de les joies de la cartografia mallorquina i enriquir el patrimoni històric, el Consell va contactar directament amb la casa Sotheby’s per negociar-ne l’adquisició». Finalment, hi hagué acord i el Consell pagà 762.000 lliures esterlines (883.718 euros) a l’esmentada famosa casa londinenca de vendre a l’encant.