La Plataforma per la Llengua ha organitzat per a aquest divendres a Eivissa un debat sobre la voluntat de subordinar el català a l’espanyol. Justament la mateixa setmana en la qual el PP i Vox han acordat una nova mesura que es pot entendre com un clar intent en aquest sentit, atès que han pactat eliminar el requisit de la llengua pròpia per a un bon grapat de feines públiques de «difícil cobertura» —segons la terminologia oficial que suposa que s’accepten professionals sense el requisit lingüístic, si bé se’ls pot exigir amb posterioritat—, incloent-hi la docent en algun cas.
Com se sap, Eivissa és el territori de les Balears més castellanitzat. Segons diu la Plataforma referida, «el castellà, ajudat per la intervenció de l'Estat, ha adoptat aquesta funció i molts ciutadans (de l’illa) tenen aquest idioma com a llengua familiar i habitual. A més, també hi ha molts parlants inicials d'altres llengües que tenen més contacte amb el castellà que no amb el català, que retrocedeix socialment».
La taula rodona d’aquest divendres 20 de març a la seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs es titula «La subordinació del català a l'imperi de la llengua comuna» i comptarà amb la mestra i portaveu sindical de l'STEI Pitiüses, Núria Prieto, i el sociolingüista i assagista Bernat Joan, amb la conducció de la conversa per part de l’advocat Eduard Clavell. El debat analitzarà de quina manera s'ha convertit el castellà en la «llengua comuna» dels ciutadans de l'Estat espanyol i com s'ha subordinat el català fragmentant-lo i dividint-ne els parlants. Els ponents debatran sobre com aquesta concepció ha servit «per justificar un reconeixement desigual de les llengües pròpies de l'Estat i per difondre la narrativa negacionista sobre l'origen polític de l'expansió del castellà». La taula redona també abordarà els«arguments dels partidaris d'un únic model lingüístic estatal i analitzarà el paper del principi de territorialitat com a mecanisme per garantir la igualtat i la cohesió en societats plurilingües sense recórrer a l'assimilació de les minories». Així mateix, es parlarà sobre «la instrumentalització política dels dialectes i la presentació de l'estàndard català com un adversari de les varietats locals, una estratègia de diglòssia que cerca restringir el català als àmbits folklòrics i impedir que ocupi registres formals, històricament ocupats per la llengua castellana». Finalment, es tractarà «la narrativa de l'espanyolisme lingüístic que presenta les demandes de drets lingüístics dels catalanoparlants com a capricis de grups privilegiats».
La casualitat ha fet que aquesta mateixa setmana, com s’ha dit abans, s’hagi esdevingut un bon exemple a les Illes de l’intent de subordinar encara més el català al castellà. En efecte, la portaveu parlamentària de Vox, Manuel Cañadas, anuncià als mitjans de comunicació el passat dimarts que el seu grup i el del PP havien arribat a un acord per eliminar el requisit del català a les places docents de difícil cobertura i en diferents categories laborals de la funció pública com ara zeladors, auxiliars, personal de neteja o manteniment.
Així explicava la diputada ultra com afectarà l’ensenyament: «a partir d’ara la prioritat absoluta serà que els nostres fills tenguin el millor professor disponible de matemàtiques o física. No podem permetre que una aula es quedi sense professor perquè el candidat més qualificat no tengui un titolet excloent com és el de català».
La portaveu parlamentària del PP, Marga Duran, explicà posteriorment que tots aquests treballadors públics sí que hauran d’adquirir els coneixements de català que els pertoqui, però «amb posterioritat» a la contractació, dins d’un termini «igual que es va fer a la sanitat pública» durant els «temps de (la presidència del Govern de) Francina Armengol».
Tant l’Assemblea de Docents com l'STEI han criticat durament el pacte entre les dues formacions dretanes. El sindicat ha afirmat que la presidenta Marga Prohens «ha venut una vegada més la llengua pròpia de les Illes, el català, per les demandes d’una extrema dreta que tenen collat el Govern».