Aquest hivern ha estat prou humit i les reserves hídriques —tant els embassaments de Mallorca, el Gorg Blau i el del Cúber, com els aqüífers arreu de les Illes— han millorat la seva situació respecte als mesos anteriors. És indubtable. Ara, si l’anàlisi es fa amb més perspectiva, des de prou anys enrere, tot canvia. Les Balears tenen un problema amb l’aigua. Seriós. I no és només per mor del canvi climàtic, la reducció de pluges, la consegüent sequera... sinó també com a resultat d’un consum enorme i creixent que ve de l’increment de població i del model productiu basat en el turisme massiu. Al respecte, cal recordar que, segons els estudis de la Universitat de les Illes Balears, mentre un resident consumeix entre 150 i 170 litres per dia, un turisme arriba a una mitjana d’uns 500 i, en el cas del segment de màxim luxe, està sobre els 700.
Tot aquest model és el que s’hauria de canviar, segons el principal grup ecologista de les Illes, el GOB (Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa), ara que el Govern ha d’afrontar l’aprovació del nou sexenni del Pla hidrològic de les illes Balears, que gestiona l’ús de l’aigua i que es revisa cada sis anys. S’ha iniciat el procés per aprovar el cicle 2028-2033. Com és normatiu, el Govern ha presentat el document base.
El GOB ha posat el crit al cel. El grup verd assegura que la posició que ha adoptat l’equip de Marga Prohens «no afronta la causa real de la crisi hídrica de les Illes: la sobredemanda d’aigua generada pel model territorial, urbanístic i turístic».
La diagnosi que fa el mateix document oficial —segons l’organització ecologista— accepta que l’estat de les masses d’aigua baleàriques continua empitjorant. Les que es troben en bon estat han passat de ser el 49,6% al 44,1%, i en el cas de les aigües subterrànies ha baixat fins al 42,5%. Això significa que «més de la meitat dels aqüífers de les Illes no compleixen els objectius ambientals establerts per la normativa europea», assevera el GOB.
La situació dels recursos hídrics és cada vegada més difícil. I el grup verd no creu que el problema es pugui atribuir únicament a la sequera o al canvi climàtic. «La causa principal és la sobreexplotació dels aqüífers provocada per dècades de creixement urbanístic, pressió turística i increment constant de la demanda d’aigua».
El que més estranya i molesta als activistes verds és que malgrat reconèixer el deteriorament de les disponibilitats d’aigua, el document del Govern orienta la planificació principalment «cap a l’augment de l’oferta d’aigua, especialment mitjançant la dessalinització». Això, diuen els ecologistes, «pot acabar perpetuant el problema. La incorporació d’aigua dessalinitzada no redueix la pressió sobre els aqüífers, sinó que sovint permet sostenir nous increments de demanda vinculats al creixement urbanístic i turístic». A banda, destaquen que la dessalinització suposa un gran consum energètic i impacte ambiental, tant per les emissions associades com pels abocaments de salmorra al medi marí, cosa que no fa més que empitjorar el problema global.
Per això el GOB creu que el que fa el document del Govern és identificar el problema, però no aporta cap solució real. Per tant, reclama que els objectius del sexenni pròxim en gestió de l’aigua a les Balears sigui, primer de tot, la reducció de la demanda; després, la millora de l’eficiència; en tercer lloc, la reutilització de l’aigua, i, en quart, l’augment de l’oferta. Tot això es podria aconseguir si es limitàs el creixement de nous usos intensius en consum d’aigua, es reduís les fuites de les xarxes, es milloràs l’eficiència del regadiu, s’ampliàs la reutilització d’aigües depurades, es reduís les extraccions en aqüífers en mal estat i es reforçàs la protecció de les captacions d’aigua potable.
Els ecologistes consideren que la situació dels aqüífers de les Illes és prou dolenta i «posa en evidència les contradiccions de les polítiques territorials actuals. Mentre els indicadors ambientals mostren un empitjorament dels recursos hídrics, el Govern continua impulsant reformes legislatives orientades a facilitar el creixement urbanístic i reduir garanties ambientals».
A parer del GOB, «això és un suïcidi en termes ambientals i un incompliment del que marquen les directives europees en matèria d’aigües».