Joan Laporta i Víctor Font s'enfrontaran el 15 de març al Camp Nou, i no precisament en un partit de futbol, sinó en un cara a cara a les urnes, per determinar qui serà president del Barça. El tall de candidatures ha deixat fora de les eleccions Xavier Vilajoana i Marc Ciria, aquest últim de manera sobtada després de la invalidació de quasi 600 firmes de les 2.845 presentades.
«Defensem el Barça» (Joan Laporta) i «Nosaltres» (Víctor Font) són els moviments que han superat el triatge de la precandidatura, després d’aconseguir reunir més de 2.337 signatures, la xifra necessària per poder esdevenir candidats. Laporta i Estruch ha aconseguit reunir un total de 7.226 signatures vàlides, mentre que Font ha assolit la xifra de 4.440 rúbriques. Tots dos aspirants a la presidència es tornen a veure les cares en unes eleccions decisives que definiran el nou horitzó institucional del FC Barcelona, l'entitat esportiva amb més història de Catalunya.
Quinzenes eleccions blaugranes
El Futbol Club Barcelona és una entitat privada sense ànim de lucre, una institució que és propietat dels socis. El soci és qui fa l’aportació econòmica al club, qui participa activament en les decisions institucionals del club. En altres paraules, el soci és qui té la paraula, i això és un dels principis que definiran l’entitat blaugrana. De la primera divisió espanyola de futbol, només Reial Madrid, Athletic Club de Bilbao i Osasuna comparteixen model institucional amb el club barceloní.
El club gaudirà de les quinzenes eleccions en tota la seva història, una dada que reflecteix el seu extens recorregut democràtic. El primer precedent electoral es remunta a l’any 1953, quan Francesc Miró-Sans va ser elegit president del club en unes votacions en què els socis van poder participar, tot i que el cens estava restringit. No obstant això, les primeres eleccions plenament democràtiques amb sufragi universal dels socis no arribarien fins al 1978, amb la victòria de Josep Lluís Núñez, que va esdevenir el president amb el mandat més extens de la història del club, amb un total de vint-i-dos anys ocupant el càrrec. Des d’aquell primer precedent electoral a mitjan segle XX, el Barça ha celebrat eleccions presidencials aproximadament cada cinc anys, sent aquestes últimes les que tindran lloc aquest diumenge, principalment, a les instal·lacions de l’Spotify Camp Nou.
El cens de participants és de 114.504, un nombre de votants potencial conformat pels socis blaugranes amb més d’un any d’antiguitat. Malgrat ser l’estadi del Barça la seu que acollirà gran part dels votants el dia de les eleccions, la batalla per la presidència blaugrana es decidirà també en altres quatre seus electorals: Tarragona, Girona, Lleida i Andorra. De les 120 meses electorals, 110 s’ubiquen a Barcelona, on s’acumula la major part del cens.
Les eleccions a la presidència coincideixen per primera vegada amb un partit de futbol a l’estadi culer. El FC Barcelona s’enfronta en la lliga contra el Sevilla a les 16.15 h a l'Spotify Camp Nou, coincidint en espai i horari amb les votacions presencials. Mentre roda la pilota sobre la gespa, el futur presidencial del club es decideix al mateix temps en les proximitats de l’estadi.
Joan Laporta, heroi del FC Barcelona del segle XXI
Joan Laporta, nascut l’any 1962 a Barcelona, és el precandidat més reconegut de les darreres dues candidatures. A banda del seu paper com a president del Barça, és fundador i titular del bufet Laporta & Arbós. La seva primera etapa com a president va tenir lloc entre els anys 2003 i 2010, una època daurada per al club, farcida de títols futbolístics, entre els quals destaquen principalment el sextet conquerit per l’equip l’any 2009. La segona etapa de Laporta al Barça, però, va tenir un inici d’allò més advers. La marxa de la llegenda més gran del club, Leo Messi, sumat a una situació econòmica molt delicada pel club, van propiciar un inici de mandat molt enrevessat per al president. Malgrat aquest escenari inicial, els darrers cinc anys del club sota la presidència de Laporta han experimentat un renaixement esportiu i institucional capaç de retornar als culers una il·lusió que semblava perduda, o almenys difícil de recuperar.
El vaixell culer, timonejat per Hansi Flick, torna a navegar ferm per Europa, demostrant la solidesa d’una tripulació que torna a oferir una imatge d’allò més convincent. Laporta, amb el suport del seu moviment «Defensem el Barça», busca continuar gestionant, durant un lustre més, una entitat que sembla trobar-se en la dinàmica més positiva de la seva darrera dècada.
Víctor Font, la cerca del Barça del futur
Víctor Font, originari de Granollers, es presenta per segona vegada a unes eleccions on, tot i no partir com a principal favorit, ofereix una proposta innovadora que vetlla pel sanejament i la prosperitat econòmica de l’entitat culer. Font va llicenciar-se en Administració d’Empreses a la universitat ESADE de Barcelona. Actualment, és cofundador i CEO de Delta Partners Group, empresa dedicada a la consultoria i a la banca d’inversió. Font ja va disputar-li la presidència a Joan Laporta l’any 2021, juntament amb Toni Freixa. En aquells comicis, sota el lema “Sí al futur”, el candidat va sumar un total de 16.679 vots, davant dels 30.184 que va reunir Laporta.
Víctor Font, culer des que té ús de raó, torna a il·lusionar-se a sortir victoriós en una cursa democràtica per alçar un nou projecte blaugrana. Afronta aquest repte amb l’esperança de vèncer i instaurar un nou llegat en el FC Barcelona, un canvi en la gestió d’un club que ja compta amb més de cent vint-i-cinc anys d’història.
Dos models de club: consolidació o reforma
Més que una disputa electoral, aquesta campanya destaca per la contraposició de dos models de club molt diferents: continuïtat i estabilitat institucional en el cas de Laporta, o transformació estructural en el projecte de Font. Mentre el primer busca acabar de consolidar un projecte que porta en marxa des del 2021, l’altre centra el seu programa en la cerca d’una transformació en el model de gestió del club, basat en la professionalització, principalment, en l’àmbit corporatiu.
Mentre Laporta defensa l'estabilització del model actual després de la recuperació econòmica dels últims anys, Font aposta per una reforma profunda que busca reforçar un vincle amb la figura del soci, que considera que s’està perdent. Al cap i a la fi, seran els mateixos socis els encarregats de prendre aquesta decisió: si mantenir un model que proposa una estabilitat institucional o apostar per una transformació estructural en el club.
Governança
Laporta defensa mantenir el seu model de gestió, amb la presidència i la junta directiva com a centres de decisió. El seu projecte aposta per consolidar l’estructura actual per tal d’assolir els èxits esportius i consolidar la recuperació econòmica sense posar en risc el model de propietat dels socis.
Font considera que el model establert pel seu contrincant ha quedat obsolet a causa de la dimensió global del club. La seva candidatura proposa una gestió més professionalitzada, amb executius especialitzats i una participació més gran dels socis en la presa de decisions. Entre les mesures proposades planteja assemblees digitals híbrides i reformes estatutàries per tal que certes decisions, com ara l’augment dels abonaments, requereixin l’aprovació dels socis.
Economia
El programa econòmic de Laporta se centra a consolidar la recuperació financera del club després de revertir una situació delicada al llarg del seu mandat, on s’ha aconseguit reduir la massa salarial. El seu projecte econòmic gira entorn la finalització de l’Espai Barça i l’explotació del nou Spotify Camp Nou com a motor d’ingressos futurs. L’objectiu és incrementar els ingressos comercials amb hospitalitat VIP, esdeveniments i noves activitats vinculades a l’estadi. La previsió és que el club torni a complir amb la regla de l’1-1, la qual cosa permetrà fitxar jugadors amb normalitat i inscriure els futbolistes a la competició de Lliga amb salaris acords al seu rendiment.
Font, d’altra banda, proposa un pla d’expansió econòmica. La seva candidatura fixa l’objectiu d’arribar als 1.650 milions d’euros de facturació anual en els cinc anys vinents i generar 350 milions de beneficis acumulats al final d’aquest període. Aquesta proposta busca regular la situació financera del club, que compta actualment amb un deute econòmic de 2.500 milions d’euros, comptant les despeses destinades a la reforma de l'Spotify Camp Nou i de l’Espai Barça. El projecte de Font inclou una reorganització de l’àrea comercial i una expansió internacional més elevada de la marca Barça.
Projecte esportiu
Joan Laporta aposta per mantenir l’estructura esportiva actual, amb Deco com a director esportiu i Hansi Flick com a entrenador, amb la intenció de consolidar un projecte que ha donat els seus fruits en les darreres temporades. El president prioritza l'aposta per La Masia com a eix central del projecte esportiu del club, complementant el talent de la casa amb incorporacions puntuals en posicions clau del camp.
Font, en canvi, planteja una reorganització completa de l’àrea esportiva. Tot i que la seva intenció és mantenir a Flick com a entrenador, el seu projecte preveu un canvi de rostres en la direcció tècnica, incloent-hi figures com Carles Planchart, Francesc Cos i Albert Puig. Pel que fa a l'acadèmia de formació, proposa augmentar la inversió en La Masia fins als 50 milions d’euros anuals, per tal de continuar comptant amb les promeses més talentoses i continuar formant-les en les millors condicions possibles. El programa de Font també inclou, com a element indispensable, la recuperació de la figura de Lionel Messi, però el candidat no té la confirmació del futbolista.
Relació amb els socis
Laporta defensa mantenir el model actual de relació amb els socis i millorar l’experiència dels aficionats amb el nou estadi. El seu projecte centra part dels seus esforços a reforçar el model de propietat dels socis i expandir la projecció internacional d’un escut que ja compta amb milions de seguidors arreu del món. Laporta planeja impulsar el projecte Grada 1957, una nova grada d’animació al Spotify Camp Nou situada al gol sud. La iniciativa preveu agrupar uns 1.200 aficionats per dinamitzar l’ambient de l’estadi amb una animació organitzada.
Font proposa diverses reformes concretes. Busca garantir la presència majoritària de socis a l’estadi, reservant el 80% de les localitats per als abonats i un sistema de descomptes en abonaments de fins al 75% segons la seva assistència als partits. També planteja una solució per a la llista d’espera: 5.000 nous abonaments directes i un sistema rotatiu d’entrades per a la resta de socis. El projecte inclou, a més, la creació d’una grada d’animació de 5.000 espectadors que pugui aspirar a esdevenir referent a Europa.
Campanya i debat en la cursa pel culer
La darrera setmana a Catalunya ha estat protagonitzada per una disputa electoral d’allò més intensa. Un cop finalitzat el recompte de signatures, els dos candidats a la presidència han recorregut Catalunya per conèixer i connectar amb els aficionats blaugranes, amb l’objectiu principal de transmetre la seva proposta als culers i guanyar-se la seva confiança de cara als comicis de diumenge.
Dilluns passat, els micròfons de RAC1 van acollir un debat entre dos aspirants que no es van guardar res, que van treure tota l'artilleria per atacar el relat del contrincant i desestabilitzar la seva proposta. Aquest cara a cara, moderat per Jordi Basté, va ser el punt de confrontació entre les idees de Font i Laporta, una discussió marcada per les crítiques i desconfiances sobre els models de governança respectius, així com un assenyalament reiterat a les inconsistències de les propostes oposades.
«Volem el Barça que prioritza el soci per davant de tot», ha manifestat Font, molt crític amb la presència massiva de turistes al camp
Els arguments principals de Font per atacar el mandat de Laporta es basen en la manca de prioritat cap al soci, la figura clau del club. A l’últim acte de la campanya, fet a Granollers, Font va qüestionar les accions de Laporta al llarg del seu mandat: la prohibició i «criminalització» de la grada d’animació, la presència excessiva de turistes a l’estadi, així com la manca de seients destinats a socis abonats els dies de partit. La declaració d’intencions de Font és clara: «Volem el Barça que prioritza el soci per davant de tot». També va criticar l’augment del deute del club sota el mandat de Laporta, juntament amb la seva falta de transparència a l’hora de recaptar patrocinis i finançar el club.
«Hem de decidir quin Barça volem per als pròxims anys: si volem continuar amb el Barça d’uns quants, el que reparteix carnets de bons o mals barcelonistes; o el Barça de tots els culers. Volem el Barça de la falta de transparència o un Barça transparent? Volem el Barça dels turistes o el Barça dels socis al Camp Nou amb descomptes rellevants? El de la Grada d’Animació trinxada o el que la manté viva?», va declarar Font al debat.
«Si posem el Barça en mans d’ell, ens tornaran a portar a la ruïna», ha dit Laporta sobre Víctor Font
D’altra banda, Laporta es manté ferm amb la defensa del Barça actual, recordant a l’aficionat els èxits del club a escala esportiva i institucional, així com la reconstrucció de l’entitat des del 2021, any en què va iniciar el seu segon llegat com a líder: «Fa cinc anys ens vam trobar un estadi vell, un equip que no guanyava i un club arruïnat. Ens vau donar la confiança per treballar i ara tenim un estadi nou, un equipàs i un club sanejat. Estic content perquè vam dir que tornaríem la il·lusió i l’alegria al barcelonisme i ho hem fet. Voteu-nos i viurem els millors anys de les nostres vides», va replicar el darrer president als micròfons de RAC1.
Laporta també ha descrit a Font com a tecnòcrata, una persona que busca gestionar el Barça des d’un ordinador, i que no té el sentiment del Barça al cor. «Si posem el Barça en mans d’ell, ens tornaran a portar a la ruïna», ha manifestat en un dels seus actes. Laporta ha remarcat en reiterades ocasions la seva estima incondicional cap a l’escut del Barça, amb una passió que el fa connectar amb la massa social del club.
Les eleccions del FC Barcelona no només decideixen qui ocupa el càrrec presidencial, sinó quin model de club dominarà els pròxims anys. L’elecció reflecteix així una decisió clau dels socis: apostar per l’estabilitat del darrer president o optar pel projecte transformador que proposa un nou candidat. En aquest context, cada vot serà una declaració del futur quin Barça volen els socis i sòcies del club.