El 2019 moria a la presó en estranyes circumstàncies Jeffrey Epstein, el famós financer i pederasta, abusador i violador d’al·lotes menors d’edat, que convidà a les seves peculiars festes —on es perpetraven delictes sexuals— a una legió de personatges de l’alta societat nord-americana i europea. En el moment de la seva mort, Epstein tenia una fortuna valorada en uns 600 milions de dòlars, entre propietats immobiliàries, dues illes i uns 380 milions en efectiu i inversions.
Encara no s’ha aclarit l’origen exacte de tota aquesta riquesa. Una versió assegura que fou el resultat de la seva habilitat com a assessor financer de multimilionaris d’arreu del món i sense cap vincle amb les seves criminals activitats. L’altra versió afegeix que els brillants negocis podrien haver tengut relació amb la seva posició de força davant dels rics que participaren en les orgies que organitzava i a les quals es perpetraven tota mena de delictes sexuals.
El personatge està envoltat d’una espessa boira misteriosa. Recentment, la seva parella i còmplice en la xarxa de sexe criminal que muntaren tot dos, Ghislaine Maxwell, condemnada a vint anys de presó, ha ofert a Donald Trump —vell amic del pederasta i habitual de les seves festes— «contar tota la veritat» si l’indultava.
A l’espera si algun dia s’aixeca tanta boira o —cosa que pareix bastant més probable— no, els documents desclassificats han mostrat la curiosa relació d’Epstein amb les Balears, amb un dels més rics estiuejadors a Mallorca, Antonio García Fernández, i amb l’obra d’un dels veïnats més il·lustres de l’illa, Joan Miró.
No queda clar com es forjà la relació d’Epstein amb l’arxipèlag. Ara bé, una investigació publicada per The New York Times permet estirar un fil que si més no dona una potencial explicació. Epstein apareix vinculat —en el treball periodístic— amb el pare de la famosa de l’univers del paper cuixé espanyol Ana García Obregón. El seu progenitor, Antonio García Fernández (Madrid, 1926-2022), era un molt ric promotor immobiliari, tenia una casa a Mallorca —a la Costa dels Pins— i fou una tingué cert protagonisme en l’ascens econòmic del nord-americà.
A principis de la dècada de 1980, Epstein era un consultor financer que fou contractat per un grup d’inversionistes espanyols, entre els quals hi havia el citat García, per intentar recuperar els diners que havien invertit en un fons d’inversió dels Estats Units que havia fet fallida. Va tenir èxit i, per descomptat, cobrà una sucosa comissió, a més de fer-se un nom dins del món de les inversions internacionals.
D’aquell episodi, en quedà la relació d’amistat amb la família García. Tant fou així que, segons el rotatiu novaiorquès, quan la jove filla del magnat espanyol amb casa a Mallorca, Ana —Anita, li deia la premsa rosa de Madrid—, s’establí a Nova York —volia convertir-se en actriu—, Epstein fou el seu home de confiança, amb el qual va tenir una gran amistat i un tracte molt proper. Ella ha reconegut que l’amistat però sense cap relació sentimental.
Una altra curiosa coincidència entre el desaparegut violador de menors i el pare d’Ana García Obregón és la relació que tots dos tingueren amb l’art com a recurs econòmic. En efecte, Antonio García es va fer ric gràcies al negoci immobiliari a finals dels anys cinquanta del segle XX. Gràcies a la seva fortuna, pogué adquirir valuoses obres d’art que, quan les coses se li varen tòrcer, usà per obtenir recursos. Segons informava El Mundo el 2017, aquell any García va vendre un Sorolla del fons d’art que havia atresorat, el qual era prou ample, però no es podia identificar obra a obra perquè el pare de la famosa del cuixé «sempre ha estat molt discret» en tot i també amb les inversions en art.
La relació dels García amb Mallorca, a través de la casa d’estiueig de la Costa dels Pins, va ser molt estreta i llarga. Durant dècades la premsa del cuore madrilenya s’hi desplaçava, cap a finals de juny, per fotografiar Anita «prenent el primer bany» a la mar, cosa que —segons afirmava les capçaleres de xafarderies— «inaugura l’estiu mallorquí».
El nexe d’unió d’Epstein, Anita i Antonio García podria ser el fil que explicàs l’interès ulterior amb les Balears del magnat violador de menors? No hi ha respostes. Però està fora de dubte és que quan Epstein ja s’havia acostumat a volar en avió privat de superluxe i a negociar amb algunes de les grans fortunes mundials, les Illes despertaven el seu desig.
Segons ha recollit la premsa de Palma dels documents desclassificats, el magnat estatunidenc començà a fixar-se en les Illes a partir dels seus viatges pel Mediterrani. A banda del Carib —on tenia la seva pròpia illa— els seus viatges de plaer incloïen el litoral del Mare Nostrum, com Còrsega, sud de França, Turquia i a partir de principis dels anys 2000 també les Balears.
S'ha pogut constatar que es desplaçà en una ocasió a Mallorca, on va fer nit en un luxós hotel del passeig Marítim de Palma. Però les referències a les Illes no es limiten a aquesta visita. Pel que apareix als «papers d’Epstein» diferents intermediaris li oferiren en aquell temps adquirir propietats a l’illa, cosa que en principi li va semblar una bona idea. En concret s’interessà per la mansió de Michael Douglas, s’Estaca, una gran casa i possessió rústica situada a la costa nord de l’illa —al municipi de Valldemossa—, però no l’adquirí —no és que estigués en venda i, de fet, l’actor l’ha conservada—, com tampoc finalment en va comprar cap altra del grapat de propietats que li van posar a l’abast tant a Mallorca com a Eivissa.
A la Pitiüsa major hi concerta una visita el 2010 i a tal efecte un dels seus agents d’arreu del món —on anava tenia sempre algú que li procurava luxós allotjament i tot el que necessita, incloses jovenetes— l’informà —tal com apareix a un correu— que coneixia un «cercador» de dones per a Donald Trump que s’havia establert a Eivissa, on hi havia portat models russes. Acordaren que quan hi aterràs li tendria preparades vuit d’aquestes al·lotes. Però no ha aparegut més informació.
En un document de 2016 es va referència a una empresa l’activitat de la qual era el cablejat submarí i se cita en particular una unió d’aquesta mena entre Eivissa i Formentera, sense més especificacions.
Epstein no va fer negocis —que s’hagi sabut fins ara— a les Illes, però bé que es fixà en les possibilitats de negoci que li oferia l’obra d’un dels il·lustres veïnats que vivia a Mallorca a principis de la dècada de 1980 —hi morí el 25 de desembre de 1983—, Joan Miró.
El magnat nord-americà creà amb altres dos financers un enorme entramat societari que adquirí importants obres de l’artista català que residí durant dècades a Mallorca i que van ser usades com a aval per obtenir grans quantitats de diners per fer les seves inversions internacionals.
El nom del financer Leon Black —que juntament amb Les Werner eren els dos principals socis financers d’Epstein— apareix a la documentació com el responsable de les gestions davant de bancs amb l’aval de les obres mironianes per aconseguir molt sucosos crèdits.
L’entramat societari usà obres de Miró com quadres —Corde et Personnages II (1935), Spanish Dancer (1928)...— i escultures —Oiseau Lunaire (1945), Oiseau (1965)... — com a instrument d’assegurança per a les seves peticions de finançament davant la gran banca nord-americana, com el Bank of America, la qual cosa els permetia obtenir importants recursos econòmics per invertir-los en diferents negocis especulatius.
Els documents desclassificats mostren com aquest tipus de personatges de les altes finances estatunidenques i, específicament, novaiorqueses usaven nombroses obres d’art sobretot com a actius per als seus negocis, sempre de forma discreta i allunyada de l’observació pública. L’art els podia interessar o no, però el que és ben segur és que l’empraven —i encara ara— com a instrument financer, en una pràctica que el cas Epstein ha deixat en evidència que no és anecdòtica.
Segons la firma valenciana d’assessoria financera Kaizen Consulting, «els préstecs suportats sobre obres artístiques són una realitat creixent» en el món de les altes finances, tal com explica a la seva pàgina web. Fins al punt que hi ha financers especialitzats en la matèria que l’any 2022 avalaren amb obres d’art uns 31.000 milions de dòlars arreu del món. Epstein només fou un dels primers espavilats que sabé explotar financerament el seu interessat amor a l’art.