L’exposició «Disfuncionàries», de Tanit Plana, explora el funcionariat com a col·lectiu que viu sotmès a les violències de la maquinària de l’estat. El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa presenta aquesta mostra que vol representar la realitat dels funcionaris i funcionàries, a partir de l'escenificació d'objectes quotidians en imatges generades amb intel·ligència artificial per la mateixa fotògrafa. «Disfuncionàries» és una crítica a les estructures de poder, especialment a la violència normativa que aquestes exerceixen sobre els cossos físics de les persones. Tanit descriu el funcionariat com un subjecte paradoxal: «Alhora màscara i màquina de l'estat nació, subjecte amb desig i amb trauma».
Els elements artístics, disposats en un mateix espai físic, busquen simbolitzar la figura del funcionari com a subjecte neutre i despersonalitzat, allunyat de la seva llibertat, però que encaixa dins els marcs institucionals establerts. L'obra té la intenció denunciar i assenyalar com els sistemes administratius tendeixen a normativitzar i controlar els cossos, els comportaments i les identitats de les persones en la nostra societat actual.
L'espai, dividit en dues plantes, està constituït de diversos objectes quotidians associats al dia a dia de les funcionàries. Entre ells destaquen, principalment, materials d'oficina que escenifiquen una imatge molt representativa de la seva quotidianitat i elements físics desgastats i obsolets a causa de l'ús incansable que se'n fa d'ells diàriament.
A la planta superior trobem separadors d'oficina, reixes de ventilació cobertes de pols, parets retirades que deixen a la vista aparells d'aire condicionat, teclats d'ordinador en desús o inclús una cadira de part desmuntada i col·locada a l'inrevés. Tanit Plana combina en un mateix espai aquests objectes quotidians amb petites pantalles, situades als racons de la sala, on es reprodueix un carrusel d'imatges fetes amb intel·ligència artificial. Aquestes imatges mostren funcionàries treballant en oficines i busquen assenyalar la deshumanització i la pèrdua d'identitat que pateixen en un espai com és l'oficina, on els seus cossos i ments són oprimits pel poder, que controla les seves accions i limita el seu poder creatiu.
En baixar les escales, trobem una escena prou curiosa. Enmig de la foscor del pis inferior s'ubica una taula sobre la qual s'aprecia un cartell rectangular lluminós, on esllegeix una frase en lletres vermelles, ideada per la Tanit, i que diu el següent: «L'algoritme és la millor disfuncionària. Executa l'ideal burocràtic en la seva forma més pura: ordre i control sense fatiga, obediència sense dubte. Cap cos, cap desig, cap contradicció.» Aquest enunciat remarca que l'algoritme és la causa principal de la rigidesa i la desvinculació identitària del subjecte, emfatitzant novament en una culpa atribuïda a les estructures de poder, responsables de fer opac l'individu.
Allò que més crida l'atenció degut a la seva immensitat és un teló d'escenari situat al fons de la sala, i que ocupa una paret gegant de la mida del primer i el segon pis junts. Hi apareix dibuixada una funcionària vestida de cap a peus amb un vestit negre i una màscara que li oculta el rostre. L'artista explica que es tracta d'una funcionària submisa, dominada i abatuda per les imposicions rutinàries de les estructures de poder.
No obstant això, Tanit Plana comenta que identifica un cert plaer per part del funcionariat en ser sotmès, afirmant que aquest està més que satisfet amb el seu rol: «L'ideal de tenir una feina, pagues dobles i vacances per sempre és una idea que proporciona plaer i tranquil·litat a l'individu.» I afegeix: «ser una funcionària implica renunciar a la llibertat i creativitat d'un mateix per sotmetre's a una sèrie de restriccions, però aquestes mateixes restriccions són les que els hi donen plaer».
TANIT PLANA, L'ARTISTA CONTRA L’ARQUETIP
Nascuda a Barcelona l'any 1975, Tanit Plana és una artista i fotògrafa llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. La seva obra explora les fronteres entre document i ficció, treballant la representació del cos, la identitat i els espais domèstics mitjançant fotografies i instal·lacions, que impliquen la participació del visitant a l'hora d'interpretar el significat del seu treball artístic.
Per dur a terme l'obra «Disfuncionàries», Plana s'inspira en els elements físics quotidians que observava diàriament durant la seva etapa treballant en un centre penitenciari, on ajudava els reclusos a elaborar projectes de creació artística.
La reflexió que la Tanit ens brinda a l’exposició és prou clara: vivim en una societat en què els òrgans institucionals fabriquen «robots» i despersonalitzen els seus treballadors, conformant personalitats que encaixen amb l'ideal desitjat per aquests. Plana utilitza, un cop més, la seva creativitat per denunciar aquest patró i exposar una preocupació social que s'ignora, un dilema sobre el qual no es posa el focus, però que determina el model de societat en el que vivim actualment, i que sembla que no canviarà tenint en compte la conformitat del mateix funcionariat.