La magnífica primera escena d’O Agente Secreto marca el to i el missatge de la pel·lícula: un cadàver en una benzinera, tapat amb cartrons i a la vista de tothom, però sobre el qual ningú no fa res. Ni sembla que importi, ni sembla que molesti, mentre va passant el temps. Memorable, com a imatge cosificada d’allò que representa una dictadura, però també com a punt de partida d’una història de vitalitat angoixosa, plena de detalls que impregnaran el film de suor, terror i inconformisme.
Ens situem al Brasil de 1977, en plena dictadura militar. Però el detall espaciotemporal serveix per ...