Més per Mallorca vol que el Parlament aprovi una proposició de llei —-que després s’hauria d’enviar al Congrés, en cas de tirar endavant a la cambra illenca— per garantir l'ús residencial dels habitatges que compren els no residents. Aquest dimarts vinent debatrà la qüestió el Parlament balear.
Es tracta d’un enfocament original del debat sobre el drama social del quasi impossible accés a l’habitatge a les Illes, per mor dels desbaratats preus del metre quadrat de compravenda.
Sobre el nivell que han assolit els preus, un breu repàs a les taxacions i informes immobiliaris dona una visió de l’aberrant escalada. El grup Tinsa situa actualment —a principis d’enguany— en 3.700 euros el preu del metre quadrat. Un estudi de la Càtedra de Mercat Immobiliària de la Universitat de Saragossa per a les Illes el situava a finals de 2025 en 4.100. Les dades dels diferents portals immobiliaris augmenten les xifres: Engel & Völkers assegura que el gener de 2026 el preu és de 5.300, la mateixa quantitat que Fotocasa, mentre que Idealista el baixa a 5.200 i Inmovelia el puja a 5.400...
Una mitjana entre el preu màxim i el mínim donaria com a resultat que estaria un poc per damunt dels 4.500. O sigui que un pis de 100 m2 costaria al voltant dels 450.000 euros. Atès que els bancs solen finançar el 80% del preu i que tota operació d’adquisició té un suplement de despeses d’aproximadament l'11%, que pel cas seria de 49.500, el comprador hauria de tenir estotjats 139.500 euros per tirar endavant el seu somni de ser propietari d’un pis de 100 m² a les Balears. Sempre que pogués fer front al pagament de la hipoteca, que si fos a trenta anys i amb un interès entre el 2,5% i el 3% hauria de desembutxacar mensualment de 1.815 a 1.950 euros.
Una projecció teòrica que dona unes xifres que allunyen l’opció de compra de la immensa majoria dels ciutadans de les Balears, on el sou mitjà estava el 2025 al voltant dels 25.000 euros bruts anuals o, el que és el mateix, 1.786 euros bruts mensuals per 14 pagues.
Davant d’aquest panorama Més per Mallorca troba que cal «actuar en contra de l’especulació» de forma immediata.
Ara fa quatre anys, el març de 2022, quan encara governava l’esquerra, el govern de Francina Armengol, a instàncies d’una proposta parlamentària de Més per Menorca, va anunciar que estudiaria la possibilitat legal de limitar «l’accés dels no residents» a la compra d’habitatges a les Illes.
En l’entrevista que aquesta revista va fer a la presidenta just abans de les eleccions de maig de 2023, Armengol deia que la potestat d’imposar aquestes limitacions era de la Unió i que només el Govern espanyol podia tramitar la proposta que, en qualsevol cas, la possible solució aniria per llarg: «Seria a llarg termini».
A pesar que l’esquerra ha citat sovint una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les mesures excepcionals que es podrien imposar en la qüestió de l’habitatge, en realitat els magistrats advertiren que els tractats continentals ho permetrien només si les mesures no fossin «discriminatòries».
Ara, però, Més creu que ha trobat una encletxa a través de la qual es podria imposar una seriosa limitació. Es tractaria de reservar «la compra de cases per part de no residents» només per viure-hi. És a dir, la limitació no seria «per raó d'origen, sinó per a l'ús que si li vol donar a aquella casa». En cas que la proposta s’aprovàs, doncs, «es prioritzarien els habitatges per viure-hi», o sigui s’evitaria «l’especulació», segons ha explicat la formació en una comunitat.
Si la proposició de llei fos aprovada pel Parlament balear després hauria de ser enviada «al Congrés», al qual li pertocaria aprovar-la definitivament, «però s'aplicaria només a les illes Balears».
Els sobiranistes mallorquins estan convençuts que la seva proposta «compleix amb tota la jurisprudència de la Unió Europea per fer aquest tipus de limitacions extraordinàries». Així ho explica el portaveu de la formació al Parlament, Lluís Apesteguia, que recorda que «l'accés a l'habitatge és inassolible per a una immensa majoria de la ciutadania» baleàrica i que cal fer qualque cosa sense dilacions. «Davant una situació extraordinària calen mesures extraordinàries», assevera.
Els habitatges, segueix raonant, «han de ser per a aquelles persones que vulguin desenvolupar el seu projecte de vida a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, no per a qui vulgui especular-hi ni continuar amb la partida de Monopoli que tenen muntat els grans fons d'inversió, les grans empreses i algunes persones molt adinerades». Respecte d'això darrer, el cap sobiranista mallorquí assegura que «la meitat dels habitatges de les Illes no es destinen al fet que hi visqui una família i aquesta tendència s'ha incrementat perquè en els darrers deu anys només el 17% de les noves construccions s'han destinat al primer habitatge d'una família».
Dimarts vinent el Parlament votarà la proposta de Més. Les possibilitats de progressar no són moltes. Segur que Vox s’hi oposarà. I el PP probablement també. Sense l’abstenció del grup de Marga Prohens no podria tirar endavant. Apesteguia, per ventura preveient el resultat, reconeix que la proposta «és un envit per a la resta de grups parlamentaris: volem saber si consideren que els habitatges es poden vendre a un fons voltor internacional perquè en dos anys el revengui a un altre fons i anar guanyant doblers en una bombolla immobiliària infinita que s'han muntat i que expulsa els residents fent impossible que visquem aquí, o si són valents i pensen en la gent d'aquí».
Val a dir que Prohens lloa contínuament el seu Govern perquè «és valent» i usa sovint l’eslògan de fer política «per a la gent d’aquí».