La presidenta socialista Francina Armengol (2015-2023) parlava sempre de «turisme sostenible» —fins i tot l’esquerra provà un impost amb aquest nom—, cosa que irritava fort ferm els ecologistes, perquè, primer, trobaven —i troben— que hi ha poques activitats menys sostenibles que el turisme —bàsicament per mor dels viatges en avió, ultracontaminants— i, segon, perquè deien que només es tractava d’una figura propagandística que intentava amagar el creixement del nombre de turistes.
Ara passa gairebé igual amb la «contenció turística» anunciada per l’actual presidenta del Govern, del PP, Marga Prohens. A la primavera de 2024 —aviat farà dos anys— va sorprendre tothom assegurant que «no podem seguir creixent», que s’havien d’imposar «límits» al turisme i que organitzaria —com en efecte va fer a finals d’aquell any— una Mesa de Diàleg Social amb l’objectiu d’arribar al que anomenà Pacte per a la Sostenibilitat.
Al llarg dels primers mesos de 2025, entitats cíviques —GOB, Fòrum de la Societat Civil...— i partits d’esquerra abandonaren la citada Mesa perquè, argumentaren, «no serveix de res pràctic» i perquè únicament responia, criticaven, «a la propaganda» del Govern.
Això no obstant, la presidenta va seguir impertèrrita i aprovà el Decret de contenció turística que fou validat pel Parlament el maig de l’any passat, amb els vots de PP i Vox.
La setmana passada, enmig de l’enèsima topada a la cambra per mor de la «contenció turística» que defensa el Govern i ataca l’oposició d’esquerres —perquè diu que no existeix—, la presidenta es mostrà orgullosa i tirà en cara dels grups opositors que no havien fet «res» per aturar el creixement turístic i, en canvi, la seva «contenció», asseverà, «està funcionant» com, a parer seu, demostrarien les dades turístiques de 2025, que mostren que l’arribada de visitants durant l’estiu es va «estabilitzar» —en realitat van tenir un augment mínim del 0,7%— i pujà prou a la primavera i tardor —amb un increment anual de l'1,7%—, cosa que Prohens troba que és la confirmació de la «desestacionalització». En conjunt, diu Prohens, «aquest Govern ha canviat el rumb» del turisme balear.
L’oposició troba que no. «La desestacionalització no és massificar tot l’any», li contestà Lluís Apesteguia, el cap de Més per Mallorca. Des del PSOE, el diputat Ares Fernández acusà Prohens de «falta de voluntat política» a l’hora d’imposar «mesures efectives» de contenció.
A banda de la brega política, és indubtable que el PP va prometre el 2024 portar a terme dues mesures de gran impacte mediàtic, social i turístic i que no n’ha posat cap de les dues en marxa per mor de la pressió de Vox: el primer, pujar l’ecotaxa; el segon, imposar la limitació d’accés de vehicles a cada illa, tal com havia fet Formentera anteriorment.
Eivissa l’ha imposada i és efectiva des de l'any passat, però perquè el PP governa el Consell insular amb majoria absoluta i al Parlament els de Prohens l’aconseguiren tirar endavant amb el vot a favor de l’esquerra, no de Vox que s’hi oposà. Val a dir que els consells poden aprovar l’enviament de projectes de llei a la cambra legislativa, però ha de ser aquesta la que els aprovi.
En canvi, tant a Mallorca, on els ultres fan part del govern insular, com a Menorca, on la majoria conservadora depèn del suport d’una trànsfuga del partit d’extrema dreta, les coses no han estat com s’anunciaren. El projecte de limitació d’accés de vehicles respectiu està aturat.
El Consell de Mallorca assegurà que enguany estaria vigent la limitació esmentada. Però, de moment, no hi ha cap acord entre PP i Vox a la institució insular per enviar al Parlament el projecte. I no pareix que el Govern tengui gens de ganes que el projecte arribi a la cambra. Ara defensa que «és millor» esperar per fer una norma «que pugui perdurar» i que per això «està treballant de forma consensuada» per assolir-la, però que requereix «temps». L’oposició no veu cap consens per enlloc, ni tampoc voluntat d’aprovar la norma aquesta legislatura.
A Menorca passa dos quarts del mateix. L’any passat, el PP acceptà posar en marxa el procés, però fins a hores d'ara no se n’ha tornat a saber res de res. A la trànsfuga de Vox no li agrada la limitació.
Ni un ni l’altre projecte pareixen tenir molt de futur perquè ara, al contrari del que passà quan s'aprovà el d’Eivissa, el PP intenta no molestar al seu únic possible aliat de futur —el 2027—, Vox.
Més o manco ha passat igual amb la promesa d’incrementar l’impost turístic. Al debat de política general del Parlament celebrat l’octubre de 2024 la presidenta ho anuncià i la cosa s’ha anat ajornant així com el seu Govern ha demostrat l’absoluta dependència parlamentària que té de Vox. Ara diu que segueixen pensant que seria el millor incrementar aquest impost, però que és millor abans «definir exactament» en què «s’han d’invertir» els doblers extra que es recaptarien. L’esquerra no s'ho creu: «Vostè no aprovarà cap pujada d’aquest impost», li ha dit a Prohens el portaveu socialista Iago Negueruela.
Cal recordar que el 2025 la presidenta assolí el principal objectiu polític que perseguia, aprovar els pressupostos, cosa que va fer el juliol passat. Amb Vox. L'extrema dreta no vol ni sentir a parlar d'apujar l’impost esmentat. Amb els comptes a la butxaca Prohens ja pot prorrogar-los per a 2026 i 2027 sense cap problema. Però tot té un preu. I el del PP va ser conhortar Vox amb les dues mesures citades: res de limitació a l’accés de vehicles a Mallorca —a Menorca els ultres no tenen representació perquè l’única membre que hi tenien es va fer trànsfuga— i res d'apujar l’impost turístic.
Des de fora de la classe política, el GOB —segons explica a la seva pàgina web— ha mostrat la seva «preocupació i desacord amb un discurs institucional» que «insisteix a parlar de "canvi de model", "contenció" i "sostenibilitat", mentre, en la pràctica, es continua aprofundint en la turistificació del territori». Asseguren els activistes verds que, a pesar que Prohens i el seu Govern parlen de «desestacionalització i contenció de fluxos», el que s’està promovent «és un repartiment del turisme al llarg de tot l’any, amb l’objectiu explícit d’augmentar l’activitat en temporada baixa». Per als ecologistes «no hi ha cap contenció possible si no s’afronta el problema de fons: un volum de turisme absolutament incompatible amb la vida digna i els límits ecològics de les Illes».